Edward Waring

Edward Waring (Shrewsbury, 1736 - Plealey, 15 d'agost de 1798) va ser un matemàtic anglès.

Edward Waring

Gravat amb el seu retrat a partir d'un quadre de T. Kerrich.
Biografia
Naixement	1736 Shrewsbury (Regne de la Gran Bretanya)
Mort	15 agost 1798 (61/62 anys) Plealey (Regne de la Gran Bretanya)
Sepultura	Església de Sant Pere i Sant Pau, Fitz 52° 45′ 19″ N, 2° 49′ 05″ O
Càtedra Lucasiana
1760 – 1798 ← John Colson – Isaac Milner →
Dades personals
Formació	Universitat de Cambridge (–1760) Magdalene College (1753–1757)
Activitat
Camp de treball	Teoria de nombres, matemàtiques i nombre
Lloc de treball	Cambridge
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, científic
Ocupador	Universitat de Cambridge (1760–1798) Magdalene College (1754–1760)
Membre de	Royal Society Acadèmia de Ciències de Göttingen
Alumnes	John Dawson
Obra
Obres destacables Conjectura dels nombres primers de Waring Problema de Waring (1762) Miscellanea analytica
Estudiant doctoral	John Dawson
Premis
(1784)  Medalla Copley (1763)  Membre de la Royal Society

Vida

Res es coneix dels seus primers anys de vida. Va ingressar al Magdalene College de la Universitat de Cambridge com becari i es va graduar el 1757 com a Senior wrangler (un dels més alts nivells d'estudis de grau matemàtic a Cambridge). Va ser elegit degà del Magdalene College el 1760, però hi va renunciar per ocupar la càtedra Lucasiana en morir John Colson, càrrec que va exercir fins a la seva mort. No obstant, mai va donar classes;^[1] és més, el 1767 es va graduar en medicina i va exercir com a metge en diversos hospitals de Londres, de Cambridge i St. Ives.^[2]

Els darrers anys de la seva vida els va passar reclòs amb la seva dona, a la seva propietat de Pontesbury; possiblement embogit.^[3]

Va ser elegit membre de la Royal Society el 1763 i condecorat amb la Medalla Copley el 1784.

Miscellanea analytica, 1762

Obra

El 1757 va començar a treballar en la seva obra Miscellanea analytica de aequationibus algebraicis et curvarum proprietatibus, de la que va publicar unes poques còpies del primer capítol, per donar suport a la seva candidatura a la càtedra Lucasiana, molt controvertida per la seva edat (només tenia 23 anys). El llibre complet es va publicar el 1762.^[4]

La seva primera meitat, considerablement ampliada, es va tornar a publicar el 1770 amb el títol de Meditationes algebraicae. El llibre és un desordre total: al costat de grans idees, es perd en elucubracions sense sentit; no segueix una notació rigorosa i, a més, el seu llenguatge és obscur en moltes ocasions.^[5] El mateix Waring, que en va enviar còpies a d'Alembert, Bèzout, Euler i Lagrange, es queixava el 1783 de no haver rebut resposta de cap d'ells.^[6]

En aquest llibre proposava la coneguda com conjectura de Waring, sense demostrar-la. La conjectura no va ser demostrada fins al 1909 per Hilbert i Minkowski.^[7]