El Raiguer
comarca de Mallorca From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El Raiguer o es Raiguer és una comarca mallorquina al centre-nord de l'illa de Mallorca, estesa paral·lelament a la serra de Tramuntana des de Marratxí fins a Alcúdia. Tan sols és reconeguda pels geògrafs. Rep aquest nom per trobar-se en el raiguer que hi ha entre la serra de Tramuntana i el Pla de Mallorca.
Remove ads
Geografia
Descripció
El Raiguer s'estén des de la serra de Tramuntana fins al Pla de Mallorca, comprenent una combinació de terres muntanyoses i planures fèrtils. Està delimitat per les badies de Palma i d'Alcúdia, i inclou tretze municipis: Alaró, Alcúdia, Binissalem, Búger, Campanet, Consell, Inca, Lloseta, Mancor de la Vall, Marratxí, sa Pobla, Santa Maria del Camí i Selva.
El paisatge es caracteritza per boscos, valls i camps de conreu, amb la serra de Tramuntana com a teló de fons. La comarca també compta amb una xarxa de torrents i fonts naturals que han estat essencials per a l'agricultura tradicional.
Geologia
El Raiguer es troba en una zona de transició geològica entre la serra de Tramuntana i el Pla de Mallorca. Aquesta regió presenta una geomorfologia marcada per la presència de falles i fractures tectòniques. El territori combina les elevacions de la Serra amb les plataformes més planes del Pla miocènic.[1]
Els materials predominants al Raiguer inclouen calcarenites pliocenes, com les que es troben a Santa Maria del Camí, al·luvions ferruginosos coneguts com a call vermell i margues miocenes. Aquestes últimes són particularment fèrtils i impermeables, la qual cosa les fa ideals per al cultiu de la vinya i altres conreus. Els sediments al·luvials resultants del desmantellament de materials calcaris han format terres fèrtils i arenoses que han estat històricament útils per a l’agricultura.[1]
Aquesta composició geològica no només ha condicionat l'ús del sòl sinó també els patrons de poblament. En períodes càlids i secs, els assentaments es concentraven a les valls properes a fonts d'aigua, mentre que en èpoques més fredes i plujoses, els terrenys plans i les solanes esdevenien més productius i habitables.[1]
Remove ads
Història
La comarca té una història vinculada a la seva localització estratègica. Durant l'època musulmana, el territori es va organitzar en alqueries i rafals, aprofitant els recursos hídrics i les terres fèrtils. Després de la conquesta catalana al segle xiii, la comarca es va reestructurar econòmicament i socialment, amb un creixement notable en l'agricultura i l'artesania.
Al llarg dels segles xix i xx, el Raiguer es va consolidar com un centre de producció industrial, especialment en el sector pelleter i del calçat, amb Inca com a nucli principal. Paral·lelament, la producció vitivinícola, especialment a Binissalem, es va convertir en una de les activitats econòmiques més importants.
Remove ads
Economia


El Raiguer és una comarca amb una economia diversa que combina agricultura, indústria, turisme i tradicions artesanals. Tot i que l'agricultura ha perdut pes en les darreres dècades, continua contribuint a l'economia rural amb la producció d'ametlles, olives i cereals, mantenint el paisatge tradicional de la zona.
Un sector rellevant és la producció vinícola, concentrada principalment a Binissalem, que compta amb la Denominació d'Origen Binissalem. Aquesta activitat es basa en varietats autòctones com el manto negre i el moll, que són la base de vins locals reconeguts internacionalment. Els cellers locals no només produeixen vins de qualitat, sinó que també contribueixen al turisme, oferint visites guiades i tastos que atrauen visitants interessats en la cultura vitivinícola.[2]
La indústria del calçat, especialment a Inca, ha estat un motor econòmic clau. Aquesta ciutat és coneguda per la producció de productes de pell, amb marques de renom com Camper i Lottusse. Tot i la deslocalització parcial del sector en les darreres dècades, Inca ha mantingut el seu prestigi com a centre de producció artesanal i comercial. A més, les connexions econòmiques entre els municipis de la comarca han afavorit una producció descentralitzada i una col·laboració històrica entre petits tallers i grans empreses.[3]
El turisme és un altre punt fort de l'economia del Raiguer. Atractius com la murada medieval d'Alcúdia, les rutes de senderisme de la Serra de Tramuntana i els mercats setmanals d'Inca, Alcúdia i Santa Maria del Camí són motors importants per al sector. Els mercats no només actuen com a punts de venda de productes locals, sinó també com una eina de promoció de l'artesania i l'agricultura de la zona.[2]
Històricament, el Raiguer també ha destacat per l'explotació de les mines de lignit, especialment a Alaró i Lloseta, i per la seva posició estratègica com a node de comunicació a l'illa. La presència del ferrocarril va facilitar el transport de mercaderies com vins, productes agrícoles i manufacturats des de la comarca cap a Palma i altres zones.[3]
Remove ads
Festes i tradicions
Destaca la celebració de Sant Antoni a sa Pobla,[4] amb foguerons i dimonis; la Festa des Vermar a Binissalem,[5] que marquen la collita anual del raïm amb activitats culturals i gastronòmiques; i el Dijous Bo a Inca, una fira agrícola i ramadera amb correfoc i concerts.
La Mancomunitat del Raiguer
Fou creada com a entitat supramunicipal l'any 1981, i està formada pels municipis de la comarca, excepte Alcúdia i sa Pobla. Aquests municipis s'estenen paral·lelament a la serra de Tramuntana. El darrer municipi en incorporar-se a la Mancomunitat fou Inca l'any 1993. Actualment, la seu de la institució es troba al municipi de Binissalem.[6]
En l'actualitat, ofereix serveis com la recollida selectiva de residus, la neteja i manteniment de camins, programes d'ocupació, educació per a persones adultes i serveis socials i comunitaris, entre d'altres.[6]
Informació actualitzada per un bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!
Fi de la llista autogenerada.
Remove ads
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads