Eleccions al Parlament Europeu de 1989 (Espanya)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Les eleccions al Parlament Europeu de 1989 a Espanya van ser les eleccions celebrades el 15 de juny per a escollir als 60 eurodiputats espanyols per a la III legislatura del Parlament Europeu.[1] Amb un total de 32 llistes de candidats, la participació electoral va ser del 54,71%, 13,96 punts inferior a les eleccions de l'any 1987.[2]
_Logo_(1989-1993).svg){kind=logo}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Remove ads
Sistema electoral
D'acord amb el que disposa la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (article 214),[3] va existir una única circumscripció electoral sense llindar electoral (percentatge mínim per a ser adjudicatari d'escons; en les generals espanyoles és del 3%). Es van presentar 33 candidatures. Com a curiositat, és important dir que aquestes van ser les últimes eleccions celebrades a Catalunya en dia laborable fins al 21 de desembre del 2017.
Remove ads
Resultats
La participació fou del 54,71%, gairebé catorze punts menys que a les eleccions de 1987, un fet que podria explicar-se per no haver coincidit, com el 1987, amb altres eleccions d'àmbit estatal. Aquesta participació va ser la menor fins al moment d'un procés electoral d'àmbit nacional.[4] Dels vots emesos, l'1,02% va ser nul. Dels vàlids, l'1,27% fou en blanc. El nombre de vots a candidatures fou de 15.657.676.
De les 32 candidatures presentades, onze van obtenir representació, sent la llista més votada la del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Els tres principals partits, PSOE, PP i CDS, van perdre representants, si bé el descens va ser més acusat, en representants i en percentatge en els dos últims. L'únic partit d'àmbit estatal que va augmentar els seus vots va ser Esquerra Unida.
El resultat més inesperat va ser el de l'Agrupació Electoral José María Ruiz Mateos, que va aconseguir dos escons, entre ells un per al mateix expresident de Rumasa, José María Ruiz Mateos, el que li va atorgar immunitat penal, ja que fins al moment de la seva proclamació com a electe era un pròfug de la justícia espanyola. Herri Batasuna va perdre la meitat dels seus suports fora del País Basc i Navarra, encara que va assolir conservar el seu escó.
Els resultats de les candidatures que van obtenir més de l'1% dels vots van ser els següents:[2]
Remove ads
Eurodiputats elegits
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads