Eleccions al Consell General d'Andorra de 2011

El 3 d'abril de 2011 es varen celebrar eleccions generals andorranes. La candidatura liberal de Demòcrates per Andorra va aconseguir una destacada victòria, guanyant totes les llistes parroquials i obtenint la majoria absoluta amb 20 dels 28 consellers. El seu cap de llista Antoni Martí Petit seria elegit el sisè Cap de Govern d'Andorra. El Partit Socialdemòcrata, que ocupava el govern, va quedar amb només sis consellers i Andorra pel Canvi va perdre la representació parlamentària. És remarcable que exactament la meitat de consellers generals electes eren dones.

Eleccions al Consell General d'Andorra de 2011
← 2009  2015  →
Data	3 abril 2011
Tipus	eleccions al Consell General d'Andorra
Càrrec a elegir	28 conseller general d'Andorra
Participació
21.852 16.197    74.12٪ 1.22
Resultat de la votació
DA  — Antoni Martí Petit coalició política Units per al progrés 16.276   100.49٪ Parlamentari 20 PS  — Jaume Bartumeu i Cassany coalició política Grup d'Unió Parroquial d'Independents, candidat independent 11.298   69.75٪ 19.27 Parlamentari 14 → 6 8 UL  — Montserrat Gil Torné 1.349   8.33٪ Parlamentari 2 ApC  — Eusebi Nomen Calvet 1.040   6.42٪ 29.52 Parlamentari 3 → 0 3

El Consell General d'Andorra havia estat dissolt anticipadament després de desavinences en el seu si que havien impedit l'aprovació de lleis importants.^[1]

Convocatòria

A les anteriors eleccions andorranes de 2009, el Partit Socialdemòcrata va esdevenir el partit amb més escons, però es va quedar a un de la majoria absoluta. El seu líder Jaume Bartumeu va esdevenir cap de Govern, acabant amb catorze anys de governs liberals. El fet que el total d'escons dels partits de l'oposició fos exactament el mateix que el del PS (la cambra andorrana té un nombre parell d'escons) va fer molt difícil la tramitació d'iniciatives legislatives. La dificultat per a aprovar els pressupostos i la llei de l'IVA^[1] van portar a Jaume Bartumeu a convocar eleccions anticipades a mitja legislatura.

Sistema electoral

Les eleccions generals andorranes es regeixen per un principi de vot paral·lel. Cada elector ha d'emetre dos vots en dues urnes diferenciades: Un vot és a una llista tancada d'àmbit nacional amb catorze candidats, i es diposita en una urna blava. L'altre vot és a una llista tancada d'àmbit local (la seva parròquia) amb dos candidats, i es diposita en una urna blanca. Una mateixa persona no pot aparèixer com a candidata a una llista nacional i una de parroquial, i tampoc en dues parròquies diferents.^[2]

S'elegeixen vint-i-vuit consellers generals amb el sistema següent:^[3]

• Catorze consellers representen les set parròquies d'Andorra. A cadascuna d'aquestes, els dos candidats de la llista local més votada són els elegits, seguint el sistema de representació majoritària.^[4]
• Catorze consellers es reparteixen de forma proporcional a partir dels vots que reben les llistes nacionals. Les llistes que superen la barrera electoral de la catorzena part dels vots vàlids (un 7,14%) reben un nombre d'escons assignat segons la regla del major residu.^[5]

Candidatures

Quatre llistes van presentar candidatura a la circumscripció nacional:^[6]

• El Partit Socialdemòcrata (PS) en la candidatura anomenada «AraFutur» i amb el cap de Govern Jaume Bartumeu Cassany com a cap de llista
• La nova candidatura Demòcrates per Andorra (DA), formada per membres de la Coalició Reformista i el PLA i liderada per Antoni Martí Petit
• La minoria parlamentària d'Andorra pel Canvi (ApC) amb Eusebi Nomen com a cap de llista
• Els Verds d'Andorra (VA), sense representació parlamentària, liderats per Isabel Lozano

D'aquests només el PS i DA van presentar llistes parroquials. El PS es va presentar en coalició amb GUPI a Ordino i amb altres independents a totes les altres parròquies. Totes aquestes llistes duien el nom «AraFutur». DA es va presentar amb Units per al Progrés a Encamp i sola a la resta de parròquies llevat de Sant Julià de Lòria. Unió Laurediana (UL) va ser la candidatura que va disputar als socialdemòcrates els dos consellers d'aquesta circumscripció.^[6]

ApC havia anunciat que donava suport als candidats de DA i UL a nivell parroquial i que per això no havia presentat cap candidatura a aquest nivell.^[7] Això va comportar que arreu del país només hi hagués dues opcions de vot quant a la representació parroquial del Consell General.

Resultats

• Referència: «Eleccions Generals 3 d'abril del 2011». Govern d'Andorra. Arxivat de l'original el 25 de juny 2011. [Consulta: 3 abril 2011].
• Nota: Per a fer la diferència de vots i escons respecte de les eleccions anteriors, els resultats de Demòcrates per Andorra estan comparats amb els de la Coalició Reformista del 2009 excepte a la llista parroquial d'Ordino.

Totals

Vegeu també: Consellers generals d'Andorra (VI Legislatura)

Partit polític		Candidats	Escons	Diferència d'escons	% en escons
	Demòcrates per Andorra	26	20	9	71,4
	Partit Socialdemòcrata	28	6	8	21,4
	Unió Laurediana	2	2	2(*)	7,1
	Andorra pel Canvi	14	0	3	0
	Verds d'Andorra	14	0	=	0
Total		84	28	-	-
Nota *: Els 2 consellers de CR-UL del 2009 per Sant Julià de Lòria es comptabilitzen dins els 11 de CR

En constituir el nou Consell General de la sisena legislatura, els 20 consellers de DA i els 2 de UL van incorporar-se al Grup Parlamentari Demòcrata, i els 6 consellers del PS van incorporar-se al Grup Parlamentari Socialdemòcrata. La composició dels grups parlamentaris al Consell General va ser, per tant, la següent:

Grups parlamentaris del Consell general:

  GPD: 22 consellers

  GPS: 6 consellers

Circumscripció nacional

Partit polític		Vots	Escons	Diferència d'escons	% en escons	% en vots	Diferència de vots
	Demòcrates per Andorra	8553	8	3	57,1	55,1	3806
	Partit Socialdemòcrata	5397	6	=	42,9	34,8	1213
	Andorra pel Canvi	1040	0	3	0	6,7	1728
	Verds d'Andorra	520	0	=	0	3,3	54
Total		15510	14	-	-	Participació	74,1%

• Vots totals: 16197 (amb 523 vots en blanc i 164 vots nuls)

Circumscripcions parroquials

Canillo

Partit polític		Escons	Diferència d'escons	Vots	Diferència de vots	% en vots
	Demòcrates per Andorra	2	=	421	107	70,6
	Partit Socialdemòcrata i Independents	0	=	175	52	29,4
Total		2	-	596	Participació	81,5%

• Vots totals: 647 (amb 44 vots en blanc i 7 vots nuls)

Encamp

A Encamp els resultats de la candidatura Units per al Progrés - Demòcrates per Andorra es comparen amb els de la Coalició Reformista del 2009 i no amb els d'Andorra pel Canvi - Units per al Progrés malgrat que aquests darrers van obtenir més vots.

Partit polític		Escons	Diferència d'escons	Vots	Diferència de vots	% en vots
	Units per al Progrés - Demòcrates per Andorra	2	2	1324	952	63,3
	Partit Socialdemòcrata i Independents	0	2	766	72	36,6
Total		2	-	2090	Participació	74,6%

• Vots totals: 2241 (amb 115 vots en blanc i 36 vots nuls)

Ordino

Partit polític		Escons	Diferència d'escons	Vots	Diferència de vots	% en vots
	Demòcrates per Andorra	2	2	560	-	53,9
	Partit Socialdemòcrata - GUPI	0	2	479	74	46,1
Total		2	-	1039	Participació	81,7%

• Vots totals: 1127 (amb 74 vots en blanc i 14 vots nuls)

La Massana

Partit polític		Escons	Diferència d'escons	Vots	Diferència de vots	% en vots
	Demòcrates per Andorra	2	=	1112	267	65,5
	Partit Socialdemòcrata i Independents	0	=	585	136	34,5
Total		2	-	1697	Participació	79,2%

• Vots totals: 1830 (amb 115 vots en blanc i 18 vots nuls)

Andorra la Vella

Partit polític		Escons	Diferència d'escons	Vots	Diferència de vots	% en vots
	Demòcrates per Andorra	2	2	2219	1126	53,1
	Partit Socialdemòcrata i Independents	0	2	1957	268	46,9
Total		2	-	4176	Participació	68,4%

• Vots totals: 4516 (amb 283 vots en blanc i 57 vots nuls)

Sant Julià de Lòria

Partit polític		Escons	Diferència d'escons	Vots	Diferència de vots	% en vots
	Unió Laurediana	2	=	1349	269	61,8
	Partit Socialdemòcrata i Independents	0	=	835	98	38,2
Total		2	-	2184	Participació	75,9%

• Vots totals: 2410 (amb 192 vots en blanc i 34 vots nuls)

Escaldes-Engordany

Partit polític		Escons	Diferència d'escons	Vots	Diferència de vots	% en vots
	Demòcrates per Andorra	2	2	2087	1129	65,4
	Partit Socialdemòcrata i Independents	0	2	1104	200	34,6
Total		2	-	3191	Participació	74,4%

• Vots totals: 3414 (amb 174 vots en blanc i 49 vots nuls)

Consellers elegits

DA	PS	UL
Nacional Antoni Martí Petit Jordi Cinca Mateos Aleix Varela González Mònica Bonell Tuset Pere Altimir Pintat Olga Gelabert Fàbrega Patrícia Riberaguya Marme Canillo Celina Mandico Garcia Martí Salvans Abetlla Encamp Carles Enseñat Reig Xavier Montané Atero Ordino Meritxell Mateu Pi Olga Ardellach Coma La Massana Daniel Armengol Bosch Sofia Garralla Tomàs Andorra la Vella Sílvia Riva González Meritxell Verdú Marquillo Escaldes-Engordany Miquel Aleix Areny Vicenç Mateu Zamora	Nacional Jaume Bartumeu Cassany Rosa Gili Casals David Ríos Rius Gerard Barcia Duedra Mariona González Reolit Sílvia Eloïsa Bonet Perot	Sant Julià de Lòria Montserrat Gil Torné Roser Bastida Areny
Font: Eleccions d'Andorra

Controvèrsies

L'assignació del darrer conseller de la circumscripció nacional a la llista socialdemòcrata fou motiu de controvèrsia i de confusió durant la nit electoral. De fet, en la compareixença pública del cap de govern Jaume Bartumeu per a anunciar els resultats aquest conseller estava assignat a la llista demòcrata.^[8] Els líders d'Andorra pel Canvi i Verds d'Andorra varen presentar una reclamació judicial per a anul·lar aquesta assignació. En la tramitació del procés es demanà el testimoni dels altres partits, i els Demòcrates per Andorra la feren servir per a demanar que aquest conseller fos assignat a la seva llista. Totes aquestes peticions foren rebutjades per la Batllia,^[9] pel Tribunal Superior^[10][11] i pel Tribunal Constitucional,^[12] que varen estimar que l'assignació feta pel Govern en funcions seguia els criteris legals.

L'origen del problema és l'ús del mètode del major residu per al repartiment entre les diferents candidatures dels catorze consellers corresponents a la circumscripció nacional. Si es multiplica per 14 la proporció de vots rebuda per cada partit es té:

Partit polític:	DA	PS	ApC	VA	Suma
Tant per 14 en vots (arrodonint):	7,72	4,87	0,94	0,47	14

Això vol dir que DA té set consellers assignats, que el PS en té quatre i que es fa un segon repartiment dels tres consellers que falten seguint el mètode dels majors residus. La llei electoral^[5] impedeix que d'aquest segon repartiment se'n puguin beneficiar les candidatures que no han rebut cap conseller abans d'assignar els residus (és a dir, aquelles que no arriben a la catorzena part dels vots vàlids totals). Això comporta que ni els Verds d'Andorra ni Andorra pel Canvi puguin accedir als tres consellers restants, encara que ApC disposi del residu més gran de tots (0,94 que es correspon amb 1040 vots). La voluntat dels líders d'aquests partits era que aquesta barrera electoral (del 7,14%) fos considerada anticonstitucional per ser superior al 3%, que el Consell d'Europa considera la màxima barrera que hauria de tenir una democràcia. Nogensmenys, el Tribunal Constitucional no considerà que aquest argument fos suficient per anul·lar el llindar mínim.^[12]

El repartiment dels tres consellers restants entre DA i el PS és el que va causar confusió durant la nit electoral perquè, si bé la llei especifica que aquest repartiment s'ha de fer per l'ordre dels residus, no és evident la interpretació que cal fer-ne quan el nombre d'escons a repartir és més gran que el de partits que els rebin. De fet, l'àmplia majoria que DA va obtenir en aquestes eleccions i el fet que aquest vint-i-vuitè conseller no fos determinant per al resultat va rebaixar la controvèrsia i possiblement motivà que DA no adoptés una política gaire combativa per la via judicial.^[8] La posició del govern en funcions per a assignar 8 escons a DA i 6 al PS és que després d'assignar un primer escó al major residu (el 0,87 del PS que són 965 vots) i un altre al segon major (el 0,72 de DA que són 798 vots) cal seguir usant l'ordre donat pels majors residus i, per tant, assignar el tercer conseller altra vegada al PS, que té un residu superior al de DA. El Tribunal Superior de Justícia en la seva sentència indica que aquesta és la metodologia correcta segons la llei dels majors residus.^[11] La postura de DA, rebutjada per totes les instàncies judicials, era que després d'assignar un escó als 965 vots de residu que quedaven al PS i un altre als 798 vots de residu que quedaven als DA les dues llistes es queden sense cap vot restant i, per tant, el tercer escó s'ha d'atorgar segons el criteri que diu que si hi ha un empat en el residu de dues candidatures diferents (s'entén aquí que DA i PS estan empatant a zero) es resol a favor de la candidatura amb més vots absoluts, que és DA.