Sant Julià de Lòria

Geografia

Sant Julià de Lòria és la parròquia més meridional del principat d'Andorra. Limita al sud amb Catalunya i al nord amb les parròquies d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.

Se situa entre el riu Valira i la muntanya de Rocafort, sobre la plataforma que amplifica petits pobles com Nagol, Aixirivall i Auvinyà.^[1]

Pobles

La parròquia està formada per la vila de Sant Julià de Lòria i cinc quarts o subdivisions parroquials: Quart de Bixessarri (Bixessarri i Aixovall), Quart d'Aixirivall (Aixirivall), Quart d'Aubinyà (Aubinyà i Juverri), Quart de Fontaneda (Fontaneda, Les Pardines, Mas d'Alins i La Muxella) i Quart de Nagol (Nagol, Certers i Llumeneres).^[2]

Remove ads

Demografia

Sant Julià de Lòria té 9.694 habitants, segons el cens de 2022. La població està composta per un 24% de ciutadans de nacionalitat espanyola, 58% d'andorrans, 10% de portuguesos, i 2% de francesos, més algunes altres comunitats minoritàries (3,5%).^[3]^[4]

Més informació Entitat de població, Habitants (2022) ...

Entitat de població	Habitants (2022)
Aixirivall	1.025
Aixovall	69
Aubinyà	215
Bixessarri	54
Certers	85
Fontaneda	127
Juberri	167
Llumeneres	4
Nagol	163
Sant Julià de Lòria	7.785

Remove ads

Història

Quan el visitant entra a Andorra per la frontera espanyola, és a Sant Julià que té el seu primer contacte amb el principat; el seu principal producte turístic són els grans centres comercials però també té magnífics paisatges per a descobrir i un extraordinari conjunt d'esglésies i petites capelles, la més important de les quals és el Santuari de La nostra Senyora de Canòlic. Històricament, Sant Julià va ser el centre de la indústria del tabac, una de les més importants d'Andorra, i inclou els pobles d'Aixàs, Aixirivall, Aixovall, Aubinyà, Bixessarri, Certers, Fontaneda, Juverri, Llumeneres, Nagol i Sant Julià de Lòria. La parròquia va mantenir curosament el seu folklore i, en el dia del Festival del Poble, els visitants poden veure el Ball de la Marratxa, en el qual dos homes, amb alts barrets adornats amb cintes multicolors, ballen amb tres dones cadascun. No s'ha demostrat que la dansa representi els dos coprínceps i les sis parròquies (fins a 1978, Escaldes-Engordany i Andorra la Vella formaven una única parròquia), però això és el que tots creuen.

Per primera vegada a l’acte de consagració de la catedral d’Urgell al segle x, va ser pronunciat el gentilici “Lauredià” amb el seu nom llatí “Lauredia”.^[1]

Política i govern

Govern comunal