Eleccions generals espanyoles de 2023

Les eleccions generals espanyoles de 2023 se celebraren el 23 de juliol de 2023 per a elegir els 350 escons del Congrés dels Diputats i 208 dels 266 escons del Senat. Es van convocar després que el President del Govern, Pedro Sánchez, decidís dissoldre les Corts Generals a conseqüència dels resultats de les eleccions municipals del 28 de maig.^[1]

Eleccions generals espanyoles de 2023
← 2019
Data	23 juliol 2023
Tipus	eleccions generals espanyoles, grup d'eleccions i eleccions anticipades
Càrrec a elegir	350 diputat al Congrés dels Diputats 208  (de (OBSOLET) 265) senador al Senat espanyol
Lloc web	elecciones.generales23j.es
A Diputat al Congrés dels Diputats 37.469.458 24.952.447    66.59٪ 0.36 24.688.087      200.673    264.360 B Senador al Senat espanyol 37.466.432 24.413.924    65.16٪ 0.75 23.854.321      380.580    559.603
Resultat de la votació
PP  — Alberto Núñez Feijóo A 8.160.837   33.06٪ 12.79 Diputat 87 → 137 50 Senador 83 → 120 37 PSOE  — Pedro Sánchez Pérez-Castejón A 7.821.718   31.68٪ 6.96 Diputat 120 → 121 1 Senador 93 → 72 21 VOX  — Santiago Abascal A 3.057.000   12.38٪ 2.7 Diputat 52 → 33 19 Sumar  — Yolanda Díaz Pérez A 3.044.996   12.33٪ Diputat 31 ERC  — Gabriel Rufián Romero Comparació amb: Esquerra Republicana de Catalunya - Sobiranistes A 466.020   1.89٪ 1.72 Diputat 11 → 7 4 JxCat-JUNTS  — Míriam Nogueras i Camero A 395.429   1.6٪ 0.59 Diputat 17 → 7 10 Senador 3 → 1 2 EH Bildu  — Mertxe Aizpurua A 335.129   1.36٪ 0.22 Diputat 5 → 6 1 EAJ  — Aitor Esteban A 277.289   1.12٪ 0.44 Diputat 9 → 5 4 Senador 9 → 4 5 Bloc Nacionalista Gallec  — Néstor Rego Candamil A 153.995   0.62٪ 0.12 Diputat 2 → 1 1 Coalició Canària  — Cristina Valido García A 116.363   0.47٪ Diputat 1 Unió del Poble Navarrés  — Alberto Prudencio Catalán Higueras A 52.188   0.21٪ Diputat 1 Senador 1

Sistema electoral

Per al Congrés dels Diputats s'elegeixen 350 escons segons la regla D'Hondt i un sistema de representació proporcional amb llistes tancades. Les llistes que no arriben al tres per cent de vots de la circumscripció electoral no es tenen en compte per a repartir els escons. Les circumscripcions es corresponen amb les províncies d'Espanya. Cadascuna té dret a un mínim inicial de dos diputats; els altres 248 es reparteixen proporcionalment segons el nombre d'habitants. A Ceuta i Melilla se'ls assignen els dos escons que queden.^[2][3]

Candidatures

Les principals candidatures presentades a les eleccions el 21 de juny són:^[4]

Partit o coalició		Cap de llista
	Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)		Pedro Sánchez (Madrid)
	Partit Popular (PP) Partit Popular (PP) Plataforma Navarra		Alberto Núñez Feijóo (Madrid)
	Vox (Vox)		Santiago Abascal (Madrid)
	Sumar (Sumar) Moviment Sumar (Sumar) Podem (Podem) Esquerra Unida (IU) Más País / Más Madrid Catalunya en Comú Compromís Més per Mallorca / Més per Menorca Chunta Aragonesista Iniciativa del Pueblo Andaluz Proyecto Drago Batzarre Izquierda Asturiana Alianza Verde Verds Equo		Yolanda Díaz (Madrid)
	Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV)		Gabriel Rufián (Barcelona)
	Junts (Junts) Junts per Catalunya (JuntsxCAT) Demòcrates de Catalunya (DemCAT) Moviment d'Esquerres (MES)		Miriam Nogueras (Barcelona)
	Candidatura d'Unitat Popular (CUP) Candidatura d'Unitat Popular (CUP) Guanyem		Albert Botran (Barcelona)
	Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) Partit Demòcrata Europeu Català Espai CiU		Roger Montañola (Barcelona)
	Partit Nacionalista Basc (EAJ/PNV)		Aitor Esteban (Biscaia)
	EH Bildu (EH Bildu) Sortu Eusko Alkartasuna (EA) Alternatiba		Mertxe Aizpurua (Biscaia)
	Coalició Canària (CCa) Coalició Canària (CCa) Agrupación Herreña Independiente (AHI)		Cristina Valido (Santa Cruz de Tenerife)
	Bloc Nacionalista Gallec (BNG)		Néstor Rego (la Corunya)
	Unió del Poble Navarrès (UPN)		Alberto Catalán (Navarra)

Esquerra Republicana de Catalunya i EH Bildu es van presentar al senat en la coalició Esquerres per la Independència.^[5]

Enquestes d'opinió

Línia de tendència de regressió local dels resultats de les enquestes des del 10 de novembre de 2019 fins avui, amb cada línia corresponent a un partit polític.

Resultats

Congrés dels Diputats

Eleccions al Congrés dels Diputats de 2023
Candidatura		Sufragis[6]				Escons
		Vots	(%)	± vots	± %	Escons
	Partido Popular	8.091.840	33,05	3.044.800	60,3	137	48
	Partido Socialista Obrero Español	7.760.970	31,70	986 771	14,3	121	1
	Vox	3.033.744	12,39	623 235	17,0	33	19
	Sumar	3.014.006	12,31	707 959	19,0	31	7
	Esquerra Republicana de Catalunya	462.883	1,89	411 976	47,4	7	6
	Junts per Catalunya	392.634	1,60	137.591	25,9	7	1
	EH Bildu	333.362	1,36	55.741	20,1	6	1
	EAJ-PNV	275.782	1,12	103.220	27,2	5	1
	Coalición Canaria	114.718	0,46	9.571	7,5	1	1
	Bloc Nacionalista Gallec	152.327	0,62	31.871	26,5	1	=
	Unión del Pueblo Navarro	51 764	0,21	47.314	47,4	1	1
Vots en blanc		199.392	0,81	17.835	0,08	n/a
Vots vàlids		24.482.534	98,94	224.306	0,04	350
Vots nuls		261.078	1,05	11.591	0,04	n/a
Votants		24.743.612	70,40	70,4% '
Abstenció		10.402.450	29,59
Electors		35.146.062	100

Senat

Eleccions al Senat de 2023
Candidatura			Elegits directes[7]		Sen. desig.	Total
			Escons
		Partit Popular (PP)	120	37	24	144
		Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)	72	'	19	91
		Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)	51		15	65
		Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)	12	10	3	15
		Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra (PSE-EE)	4		3	7
		Partit dels Socialistes de Galícia (PSC)	3		0	3
		Esquerres per la Independència	7	n/a	4	11
		Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)	3	8	3	6
		Euskal Herria Bildu (EH Bildu)	4	4	1	5
		Partit Nacionalista Basc (PNB)	4	5	1	5
		Junts per Catalunya (Junts)	1	2	2	3
		Vox (Vox)	0	2	3	3
		Sumar	0	n/a	2	2
		Més Madrid	0	=	1	1
		Coalició Compromís	0	=	1	1
		Agrupación Herreña Independiente (AHI)	1	▲ 1	0	1
		Agrupació Socialista Gomera (ASG)	1	=	0	1
		Bloc Nacionalista Gallec	0	=	1	1
		Coalició Canària-Nova Canàries (CCa-PNC-NC)	0	=	1	1
		Geroa Bai	0	=	1	1
		Eivissa i Formentera al Senat	1	n/a	0	1
		Unió del Poble Navarrès (UPN)	1[a]	=	0	1
Total			208		58	266

Conseqüències

Felip VI d'Espanya va encarregar a Alberto Núñez Feijóo, del Partit Popular intentar la investidura però no va ser capaç d'aconseguir els suports suficients a la segona votació de la seva investidura,^[8] amb 172 vots a favor del Partit Popular, Vox, Coalició Canària (CC) i Unió del Poble Navarrès (UPN) i 177 en contra,^[9]

El 16 de novembre de 2023, Pedro Sánchez fou reelegit president del govern espanyol per majoria absoluta del Congrés dels Diputats després d'acceptar una llei d'amnistia per als represaliats durant el Procés independentista català amb 179 vots a favor (PSOE, la coalició Sumar, Esquerra Republicana de Catalunya, Junts, Euskal Herria Bildu, PNB, BNG i CC) i 171 en contra (PP, Vox i UPN). Aquesta investidura va comportar l'inici d'un nou govern de coalició entre el PSOE i la coalició Sumar.^[10] El 20 de novembre va presentar el seu nou consell de ministres, amb 12 dones i 10 homes,^[11] deixant fora de l'Executiu a Podem, que va passar al grup mixt després de desavinences entre aquests i Moviment Sumar.

Notes

1. En la coalició Navarra Suma