Eleccions generals japoneses de 2012

Les eleccions generals japoneses de 2012 van ser les 46es eleccions a la Cambra de Representants del Japó. Es van celebrar el 16 de desembre de 2012,^[1] nou mesos abans del final de la legislatura.

Eleccions generals japoneses de 2012
← 2009  2014  →
Data	16 desembre 2012
Tipus	eleccions generals japoneses
Càrrec a elegir	membre de la Cambra de Representants del Japó ≈ quaranta-sisena legislatura de la Cambra de Representants del Japó. Durada del mandat: 4 anys
Participació
103.959.866 61.667.538    59.32٪ 9.89 59.626.568       ?      ?
Resultat de la votació
PLD  — Shinzō Abe 25.643.309   43.01٪ 4.33 Diputat de la Dieta del Japó 119 → 294 175 PDJ  — Yoshihiko Noda 13.598.774   22.81٪ 24.62 Diputat de la Dieta del Japó 308 → 57 251 Partit de la Restauració del Japó  — Shintaro Ishihara 6.942.354   11.64٪ Diputat de la Dieta del Japó 54 PCJ  — Kazuo Shii 4.700.290   7.88٪ 3.66 Diputat de la Dieta del Japó 9 → 8 1 Tomorrow Party of Japan (en)  — Yukiko Kada 2.992.366   5.02٪ Diputat de la Dieta del Japó 9 El Vostre Partit  — Yoshimi Watanabe 2.807.245   4.71٪ 3.84 Diputat de la Dieta del Japó 5 → 18 13 ? ? ? Independent 1.006.468   1.69٪ Diputat de la Dieta del Japó 5 Kōmeitō  — Natsuo Yamaguchi 885.881   1.49٪ 0.38 Diputat de la Dieta del Japó 21 → 31 10 PSD  — Mizuho Fukushima 451.762   0.76٪ 1.19 Diputat de la Dieta del Japó 7 → 2 5 Nou Partit Daichi  — Muneo Suzuki 315.604   0.53٪ Diputat de la Dieta del Japó 1 Nou partit del poble 117.185   0.2٪ 0.84 Diputat de la Dieta del Japó 3 → 1 2

Antecedents

Naoto Kan va renunciar al seu càrrec com a president del partit el 26 d'agost del 2011 després que el Parlament japonès aprovés dues lleis promogudes per ell per a canalitzar la reconstrucció del país després del Terratrèmol i tsunami del Japó del 2011 i l'accident nuclear de Fukushima I.^[2] La Cambra de Representants es va dissoldre el 16 de novembre de 2012 a proposta del nou primer ministre Yoshihiko Noda.^[3][4]

Conseqüències

El resultat va donar una victòria contundent al Partit Liberal Democràtic, liderat per Shinzo Abe, que tornava al poder,^[5] i al seu soci de coalició, el partit budista Nou Kōmeitō. Aconseguien així la majoria de dos terços necessària per impulsar reformes a la constitució.^[6]

Les eleccions van ser un desastre total per al Partit Democràtic, que va perdre les tres quartes parts dels seus 230 escons a la cambra baixa per acabar amb només 57 sent el pitjor rendiment d'un partit de govern després de a la Segona Guerra Mundial.