Eleccions legislatives belgues de 2014
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El 25 de maig de 2014 es van celebrar eleccions legislatives a Bèlgica.[1] Van ser triats els 150 membres de la Cambra de Representants,[2] mentre que el Senat va deixar de ser triat directament després de la reforma de l'Estat de 2011-2012.[3] Aquestes van ser les primeres eleccions celebrades sota el regnat del rei Felip.
_logo.svg){kind=logo}
.svg){kind=small}
.svg){kind=logo}
Remove ads
Sistema electoral
Els 150 membres de la Cambra de Representants de Bèlgica, repartits en 62 escons de parla francesa i 88 escons de parla neerlandesa, sense escons de la regió de llengua alemanya. Els diputats són elegits en les 11 circumscripcions que formen les deu províncies i Brussel·les-Capital, amb entre 4 i 24 escons. Els escons s'assignen mitjançant el mètode D'Hondt, amb un llindar electoral del 5% per circumscripció.[4]
En juliol de 2012 el districte electoral de Brussel·les-Halle-Vilvoorde es va dividir en un districte electoral per al Brabant Flamenc i un per a Brussel·les de 19 municipis.[5]
Remove ads
Conseqüències
Després de les eleccions de 2014, Charles Michel del Mouvement Réformateur (MR) esdevingué el primer ministre més jove de la història de Bèlgica.[6] amb un govern de coalició de Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA), MR, Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V) i Open Vlaamse Liberalen en Democraten (Open Vld).[7]
Interès Flamenc va patir una greu derrota i l'endemà Gerolf Annemans va anunciar la seva dimissió.[8]
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads