Eleccions legislatives lituanes de 2020

Les eleccions legislatives lituanes de 2020 es van celebrar els dies 11 i 25 d'octubre de 2020 per triar els 141 membres del Seimas.^[1] 71 d'ells van ser triats en districtes electorals uninominales utilitzant el sistema de balotatge, i els 70 restants en un districte electoral únic a nivell nacional utilitzant representació proporcional.^[2] La primera ronda es va celebrar l'11 d'octubre i la segona el 25 d'octubre.

Eleccions legislatives lituanes de 2020
← 2016  2024  →
Data	11 octubre 2020 25 octubre 2020
Tipus	eleccions legislatives lituanes
Càrrec a elegir	diputat al Seimas
Participació
2.457.722 1.174.843    47.8٪ 1.133.442       ?     41.401
Resultat de la votació
TS-LKD  — Gabrielius Landsbergis 292.068   25.77٪ Parlamentari 50 Unió Lituana d'Agricultors i Verds  — Ramūnas Karbauskis 204.780   18.07٪ Parlamentari 32 DP  — Viktor Uspaskich 110.780   9.77٪ Parlamentari 10 LPSD  — Gintautas Paluckas 108.641   9.59٪ Parlamentari 13 Partit de la Llibertat (Lituània)  — Aušrinė Armonaitė 107.057   9.45٪ Parlamentari 11 Moviment Liberal  — Viktorija Čmilytė-Nielsen 79.742   7.04٪ Parlamentari 13 Acció Electoral dels Polonesos a Lituània  — Valdemar Tomaševski 56.382   4.97٪ Parlamentari 3

En el context de la pandèmia de COVID-19, les eleccions parlamentàries lituanes del 2020 van tenir la segona participació més baixa en les eleccions de la primera volta al Seimas des que es va restaurar la República de Lituània. La participació més baixa va ser a les eleccions legislatives lituanes de 2004, quan només el 46,1% dels votants van exercir el seu dret a la primera volta.

Antecedents

Les eleccions legislatives lituanes de 2016 van ser una sorprenent victòria aclaparadora per a la Unió Lituana d'Agricultors i Verds (LVŽS), que va obtenir 54 escons, inclosa la meitat dels districtes electorals uninominals. El gabinet de Saulius Skvernelis va assumir el càrrec amb el suport de la LVŽS i el Partit Socialdemòcrata de Lituània (LSDP).^[3] El LSDP es va dividir en 2017 a causa del desacord sobre la participació al govern, i alguns dels seus parlamentaris van formar el Partit Socialdemòcrata Laborista de Lituània (LSDDP) amb membres del Partit del Treball.^[4]

En mancar de recolzament al Parlament, el govern va aprovar una nova coalició amb Ordre i Justícia (TT) 5 de juliol de 2019, que va durar només dos mesos, ja que el grup parlamentari d'Ordre i Justícia (TT) es va dissoldre el 10 de setembre de 2019.^[5] L'Acció Electoral dels Polonesos a Lituània i el grup parlamentari "Per al Benestar de Lituània" format per antics membres del TT, es van unir a la coalició, tanmateix, Skvernelis només va conservar la majoria durant quatre mesos: el 13 de gener de 2020, el grup parlamentari "Per al benestar de Lituània" es va dissoldre i el 7 de maig de 2020, la Unió Cristiana va expressar el seu suport al govern.^[6]

Una proposta per reduïr la grandària del Seimas de 141 a 121 escons va fracassar després del referèndum constitucional de Lituània de 2019.^[7]

Sistema electoral

Els 141 membres del Seimas s'escullen en 71 circumscripcions uninominals mitjançant el sistema de dues voltes, i els 70 restants en una única circumscripció nacional mitjançant la representació proporcional.^[8]

Resultats

Partit		Districte nacional			Districtes uninominals						Total	+/–
					Primera volta			Segunda volta
		Vots	%	Escons	Vots	%	Escons	Vots	%	Escons
	Unió Patriòtica - Democristians Lituans	292.068	25,77	23	267.976	24,21	1	352.566	40,21	26	50 / 141	19
	Unió Lituana d'Agricultors i Verds	204.780	18,07	16	169.551	15,32	0	209.714	23,92	16	32 / 141	22
	Partit del Treball	110.780	9,77	9	88.083	7,96	0	8.077	0,92	1	10 / 141	8
	Partit Socialdemòcrata de Lituània	108.641	9,59	8	130.559	11,79	0	75.560	8,62	5	13 / 141	4
	Partit de la Llibertat	107.057	9,45	8	69.740	6,30	0	68.630	7,83	3	11 / 141	Nou
	Moviment dels Liberals	79.742	7,04	6	102.586	9,27	0	57.671	6,58	7	13 / 141	1
	Acció Electoral dels Polonesos	56.382	4,97	0	52.905	4,78	2	14.835	1,69	1	3 / 141	5
	Partit Socialdemòcrata Laborista	37.198	3,28	0	51.229	4,63	0	26.198	2,99	3	3 / 141	Nou
	Partit del Centre Lituà	26.767	2,36	0	20.474	1,85	0	5.405	0,62	–	0 / 141	1
	Aliança Nacional	25.092	2,21	0	14.938	1,35	0	–	–	–	0 / 141	Nou
	Llibertat i Justícia	23.350	2,06	0	28.568	2,58	0	9.631	1,10	1	1 / 141	Nou
	Partit Verd Lituà	19.307	1,70	0	35.174	3.18	0	6.648	0,76	1	1 / 141	=
	El Camí del Coratge	13.337	1,18	0	2.573	0,23	0	–	–	–	0 / 141	=
	Lituània - Per a Tots	11.351	1,00	0	7.692	0,69	0	–	–	–	0 / 141	Nou
	Unió Cristiana	8.833	0,78	0	17.360	1,57	0	–	–	–	0 / 141	Nou
	Unió de la Solidaritat Intergerenacional	5.807	0,51	0	2.753	0,23	0	–	–	–	0 / 141	Nou
	Partit Popular Lituà	2.950	0,26	0	1.087	0,10	0	–	–	–	0 / 141	=
Independents		–	–	–	43.756	3,95	0	41.936	4,78	4	4 / 141	=
Vots nuls/en blanc		41.401	–	–	61.585	–	–	36.526
Total		1.174.843	100	70	1.168.350	100	3	917.674	100	68	141	=
Votants registrats/participació		2.457.722	47,80	–	2.457.722	47,54	–	2.355.726	38,96
Font: Comissió Electoral Central[9]

Conseqüències

Com que cap partit o coalició electoral va aconseguir la majoria absoluta es va formar un govern de coalició. El 15 d'octubre, quatre dies després de la primera volta, els líders de la Unió Patriòtica - Democristians Lituans, el Moviment Liberal i el Partit de la Llibertat formar un govern de coalició encapçalat com a primera ministra per Ingrida Šimonytė, que va prendre possessió del càrrec el 25 de novembre de 2020.^[10] És la segona dona que ocupa el càrrec, després de Kazimira Prunskienė.