Elephant

Elephant és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Gus Van Sant estrenada el 2003. Va guanyar la Palma d'Or.

Elephant

Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció	Gus Van Sant
Protagonistes	John Robinson Timothy Bottoms Alex Frost Matt Malloy Elias McConnell
Producció	Ivan Reitman, Diane Keaton i JT LeRoy
Guió	Gus Van Sant
Música	Ludwig van Beethoven i Leslie Shatz
Fotografia	Harris Savides
Muntatge	Gus Van Sant i Paul Rubell
Productora	HBO Films i The Montecito Picture Company
Distribuïdor	Fine Line Features i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	8 abril 2004
Durada	81 min
Idioma original	anglès
Subtitulat en català	Sí
Rodatge	Portland
Color	en color
Descripció
Gènere	cinema per a adolescents, drama, thriller, cinema independent i cinema LGBT
Lloc de la narració	Oregon
Premis i nominacions
Nominacions	Premi National Society of Film Critics a la millor cinematografia (2003) César a la millor pel·lícula estrangera (2004) Independent Spirit a la millor fotografia (2004) Independent Spirit al millor director (2004)
Premis	Palma d'Or (2003, 2003) Premi a la millor direcció del Festival de Canes (2003)
Lloc web	elephantmovie.com

Aquesta pel·lícula està subtitulada en català.^[1]

Argument

La pel·lícula es basa en un fet real esdevingut el 1999, la massacre de Columbine, on dos adolescents van abatre, amb armes de foc, dotze dels seus companys d'escola i un professor. La vida quotidiana dels alumnes es tracta des de diferents angles que acaben enllaçant-se en esclatar la tragèdia. Es tracta d'una reconstrucció de la tragèdia que va commocionar la societat nord-americana. Una jornada normal en un institut normal estatunidenc: els estudiants es dediquen a les seves ocupacions quotidianes, van a classe, fan fotografies, parlen de compres... i dos d'ells preparen una matança.

Repartiment

• John Robinson: John McFarland
• Alex Frost: Alex
• Eric Deulen: Eric
• Elias McConnell: Elias
• Jordan Taylor, Carrie Finklea, Nicole George.

Comentari

L'autor tracta l'assumpte d'una manera molt personal, tant en la narració com a la presentació dels personatges, el tractament de la imatge i la banda sonora. Intenta donar a aquest drama un abast més universal, posant l'espectador en un punt de vista subjectiu i emocional més que en una narració estructurada: el guió sense referència explícita a Columbine el diferencia de la versió de Michael Moore, Bowling for Columbine. La pel·lícula es desenvolupa en una narració no lineal, entestant-se a ensenyar els personatges, més que a demostrar, fins a la catarsi final,

diagrama de planta de l'institut de Columbine

sobretot gràcies a la utilització de la tècnica del "pla seqüència".^[2] Gus Van Sant s'entesta a través d'aquesta pel·lícula, no a ensenyar la violència, sinó a cercar-ne les arrels secretes: com es pot arribar a actes tan desraonats.^[3] Però l'autor es guarda bé de demostrar, enuncia tranquil·lament: l'absència patent dels pares, els videojocs agressius, l'adolescència, la facilitat propera, la venda lliure d'armes, els petits fets que conviden l'espectador a fer-se preguntes.

Premis

• Palma d'Or 2003
• Premi de la posada en escena del Festival de Canes

Nominacions

• César a la millor pel·lícula estrangera

Vegeu també

• Bowling for Columbine
• Zero Day, una altra pel·lícula del 2003 inspirada en la massacre de Columbine
• Duck! The Carbine High Massacre una altra pel·lícula del 2000 inspirada en la massacre de Columbine
• Afterschool

Columbine memorial