Elf

Els elfs són, originàriament, petites criatures antropomorfes i màgiques de la mitologia germànica i nòrdica, relacionades amb la natura.^[1] Apareixen en diferents cultures del nord d'Europa, com l'alemanya, l'escandinava i l'anglosaxona. Al Regne Unit, Canadà i Estats Units també es coneixen amb el nom d'elfs els menuts ajudants del Pare Noel.^[2][3]

Elf

Tanmateix, la literatura fantàstica s'ha inspirat en aquestes figures mitològiques per crear diverses tipologies de personatges.^[4][5] Acostumen a ser criatures de la mida humana però molt més intel·ligents, de pell blanca i poders telepàtics o connexió amb la natura. Destaquen, d'entre tots els elfs de la literatura universal, la raça creada per J. R. R. Tolkien a la seva obra centrada en la Terra Mitjana.^[6]

A l'edat mitjana se'ls relacionava amb els malsons^[7] i eren els artífexs de les varetes màgiques. Podien tenir un caràcter benèfic o malèvol i a causa del seu aspecte infantil, determinades llegendes als associen a entremaliadures pròpies dels nens, com petites pessigades o amagar objectes de la llar.

Etimologia

La paraula elf prové del protogermànic albo-z, albi-z i del nòrdic antic álfir, l'alt alemany mi elbe.

L'etimologia primordial pot ser l'arrel protoindoeuropea albh- que significa "blanc", del qual també prové el llatí albus, "blanc".

Els termes corresponents en les llengües germàniques són:^[3]

• Germànic nòrdic:
  • Nòrdic antic: álfir, plural álfar
  • Islandès: álfar, álfafólk i huldufólk (gent amagada)
  • Danès: Elver, elverfolk o alfer
  • Noruec: alv, alven, alver, alvene / alvefolket
  • Suec: alfer, alver o älvor

• Germànic occidental continental:
  • Neerlandès: elf, elfen, elven, alven (neerlandès mitjà alf)
  • Alemany: de l'anglès: Elf (m.), Elfe (f.), Elfen "fades". Elb (m.), plural Elbe o Elben, és un terme reconstruït mentre que Elbe (f.) està atestiguat a l'alt alemany mitjà. Alb, Alp (m.) plural Alpe té el significat d'"íncube" (antic alt alemany alp, plural alpî o elpî)