Elionor de Borbó i Ortiz
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Elionor de Borbó i Ortiz (castellà: Leonor de Todos los Santos de Borbón y Ortiz) (Madrid, 31 d'octubre de 2005), princesa d'Astúries, és la filla primogènita dels reis Felip VI i Letícia d'Espanya i ocupa el primer lloc en la línia successòria de la Corona espanyola.[1] També té la dignitat de princesa de Girona i Viana, de duquessa de Montblanc, comtessa de Cervera i senyora de Balaguer,[2] títols vinculats tradicionalment al successor del tron espanyol.
.jpg?lang=ca)
Remove ads
Biografia
Nascuda a Madrid el 31 d'octubre de 2005, és la primera filla Felip VI i Letizia Ortiz, aleshores prínceps d'Astúries, motiu pel qual des del seu naixement va obtenir la dignitat d'infanta d'Espanya i el tractament d'Altesa Reial.
El 14 de gener de 2006 va ser batejada al Palau de la Zarzuela amb el nom de Leonor de Todos los Santos de Borbón Ortiz i els seus padrins van ser els seus avis paterns, l'aleshores rei d'Espanya, Joan Carles I, i la reina Sofia.
L'any 2007 va néixer la seva germana petita, la infanta Sofia.[3]
Les seves aparicions en públic, igual que les de la seva germana, han sigut limitades durant la infantesa en tres o quatre ocasions a l'any com és el cas de l'inici del curs escolar, la missa de Pasqua o les vacances d'estiu a Palma. La seva primera recepció oficial com a membres de la família reial va ser amb motiu de la victòria de la Selecció de futbol d'Espanya a la Copa Mundial de Futbol de 2010.
La seva escolarització es realitza al Colegio Santa María de los Rosales, igual que la seva germana petita.
El 19 de juny de 2014, moment en què es va fer efectiva l'abdicació del seu avi, Joan Carles I, a la Corona espanyola i es va proclamar com a rei d'Espanya el seu pare, Felip VI, es va convertir en la princesa d'Astúries i en hereva del tron. Des de llavors és la primera en la línia successòria de la prefectura d'Estat espanyola.
El 4 de novembre de 2019 va presidir el seu primer acte oficial a Catalunya amb motiu de l'entrega de premis de la Fundació Princesa de Girona. La princesa es va dirigir al públic assistent en un breu discurs en llengua catalana.[4] La visita de la família reial a Barcelona va suposar una mobilització antimonàrquica de milers de persones que es van concentrar davant del Palau de Congressos de Catalunya i que van dificultar l'accés del públic a l'acte.[5]
D'acord amb la Constitució espanyola, va ser cridada en complir els 18 anys per formular jurament de complir les seves funcions, guardar i fer guardar la Carta Magna i les lleis, respectar els drets dels ciutadans i les comunitats autònomes i jurar lleialtat al rei.
A finals d'agost de 2021 es va desplaçar fins a Gal·les per instal·lar-se al World Atlantic College,[6] on fa els seus dos anys de batxillerat.
El 17 d'agost de 2023, va ingressar a l'Acadèmia General Militar de Saragossa on va rebre formació militar durant 3 anys. La seva entrada a l'exèrcit es va escenificar el dia 7 d'octubre de 2023 amb la jura de bandera de la princesa a la mateixa ciutat aragonesa.[7] L'acte va suscitar polèmica perquè va realitzar la jura davant d'un banderí de Francisco Franco, commemoratiu del càrrec de director general que va desenvolupar al centre el 1927.[8]
Remove ads
Tractaments, títols, honors i distincions
Tractaments i títols
- 31 d'octubre de 2005 – 18 de juny de 2014: Sa Altesa Reial la Infanta Elionor.
- 19 de juny de 2014 – actualitat: Sa Altesa Reial la Princesa d'Astúries.
Ostenta els títols històrics dels hereus dels diferents regnes hispans:
- Princesa d'Astúries, com a hereva de la Corona de Castella, títol que té origen en el 1388.
- Princesa de Girona, duquessa de Montblanc, comtessa de Cervera i senyora de Balaguer, com a hereva de la Corona d'Aragó, amb origen als anys 1351, 1387, 1353 i 1481, respectivament.
- Princesa de Viana, com a hereva del Regne de Navarra, amb origen en l'any 1424.
Honors i distincions
Nacionals
Dama de l'Insigne Orde del Toisó d'Or (2015).[9]
Dama del Collar del Reial i Distingit Orde de Carles III (2023).[10]
Gran Creu del Mèrit Militar, amb distintiu blanc (2024).[11]- Medalla d'Or del Congrés dels Diputats (2023).[12]
- Medalla d'Or del Senat d'Espanya (2023).[12]
_pasador.svg){kind=small}
Regionals i locals
Aragó:
.svg){kind=small}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
Comunitat de Madrid:
- Medalla d'Or (2023)[14]
Remove ads
Ascendència
Remove ads
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads