Els Hellions

Els Hellions (títol original: The Hellions) és una pel·lícula d'aventures britànica sud-africana de 1961 dirigida per Ken Annakin^[1] protagonitzada per Richard Todd, Anne Aubrey, Lionel Jeffries i Colin Blakely que va ser ambientada i filmada a Sud-àfrica.^[2] Està doblada al català.^[3]

Els Hellions

The Hellions
Fitxa
Direcció	Ken Annakin
Protagonistes	Richard Todd Anne Aubrey Jamie Uys Marty Wilde Lionel Jeffries James Booth Al Mulock Colin Blakely Ronald Fraser Zena Walker
Producció	Harold Huth
Guió	Harold Huth i Patrick Kirwan
Música	Larry Adler
Fotografia	Ted Moore
Distribuïdor	Columbia Pictures
Dades i xifres
País d'origen	Regne Unit
Estrena	1961
Durada	86 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Sud-àfrica
Descripció
Gènere	cinema d'aventures
Lloc de la narració	Sud-àfrica

Argument

Sam Hargis, un agent de la llei solitari, lluita contra els criminals a Sud-àfrica. En Luke Billings i els seus quatre fills van a la ciutat per venjar-se d'en Hargis per un enfrontament anterior, quan va expulsar en Luke de la ciutat.

Repartiment

• Richard Todd com Sam Hargis
• Anne Aubrey com Priss Dobbs
• Jamie Uys com Ernie Dobbs
• Marty Wilde com John Billings
• Lionel Jeffries com Luke Billings
• James Booth com Jubal Billings
• Al Mulock com Mark Billings
• Colin Blakely com Matthew Billings
• Ronald Fraser com Frank
• Zena Walker com Julie Hargis

Producció

La pel·lícula va ser oferta per Warwick Productions a Ken Annakin, que va acceptar dirigir ja que tenia bons records de Sud-àfrica d'una altra pel·lícula, Nor the Moon by Night.^[4]

El rodatge va tenir lloc a Brits, un petit poble al nord de Pretòria. Annakin va decidir fer la pel·lícula "com una parodia del western americà normal. Amb moltes rialles i gags amplis, com els que es van utilitzar amb tant d'èxit anys després a Cat Ballou. Vam procedir a rodar la pel·lícula d'aquesta manera".^[4] Annakin va caure tan malalt de poliomielitis durant el rodatge que no va poder arribar al plató, així que Harold Huth i el seu assistent Clive Reed es van fer càrrec i van dirigir sota les instruccions d'Annakin des del llit de l'hospital. Annakin va trigar mesos a recuperar-se.^[5]

Recepció

El New York Times ho va anomenar "Migdiada al camp... de pantalla ampla".^[6]

Annakin va escriure més tard: "La majoria dels crítics van criticar la pel·lícula per ser desigual, la qual cosa no va ser sorprenent, ja que havia dirigit grans porcions de les escenes amb el boca a boca amb Harold Huth i Clive Reed, Déu els beneeixi, havien intentat lleialment completar-ho, però d'alguna manera havia permès que tot es desenvolupés correctament"^[7]