Emmanuelle Seigner
actriu francesa From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Emmanuelle Seigner, nascuda el 22 de juny de 1966 a París, és una actriu i cantant francesa.
Remove ads
Biografia
Carrera

Es va donar a conèixer al públic pel film Détective, de Jean-Luc Godard, i a continuació pel thriller parisenc de Roman Polanski, Frenètic. Va mostrar una altra faceta d'interpretació amb Bitter Moon, història d'un escriptor americà que viu a París i s'enamora d'una jove parisenca. Després d'un parèntesi absent de la gran pantalla va tornar amb La Novena Porta i a continuació va rodar Plaça Vendôme i Backstage.
L'any 2007, torna a l'escena gràcies a un àlbum de rock'n'roll, escrit i compost pel grup Ultra Orange amb el qual comença un recorregut a través d'Europa.[1] Dos èxits cinematogràfics completen aquesta incursió musical: La vida en rosa d'Olivier Dahan, protagonitzada per Marion Cotillard en el paper d'Édith Piaf, on Seigner interpreta el paper de Titine, una prostituta, a continuació L'escafandre i la papallona, on fa el paper de l'ex-dona de Jean-Dominique Bauby, redactor en cap de la revista Elle, que cau en un coma profund.
El 2017, va rodar al costat d'Eva Green el thriller psicològic dirigit per Roman Polanski,[2] basat en una adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Delphine de Vigan, presentada fora de competició a la 70 edició del Festival de Cannes, el 27 de maig de 2017.[3] Emmanuelle Seigner, va participar en la pel·lícula 'J'accuse' del seu company Roman Polanski que es va presentar el 30 d'agost del 2019 al Festival de Cinema de Venècia amb bona rebuda per part de la crítica.[4]
Vida Privada
Filla de Jean-Louis Seigner (1941-2020), fotògraf, i d'Aline Ponelle, periodista[5] És la germana gran de Mathilde Seigner, artista, i de Marie-Amélie Seigner, cantant.
Es va casar amb Roman Polanski el 30 d'agost de 1989.[6][7] Tenen dos fills, Morgane (nascuda l'any 1993) i Elvis (nascut l'any 1998).
Remove ads
Filmografia
Nominacions
- 2014: Prix Lumières a la millor actriu - La Vénus à la fourrure (nominada)
- 2014: César a la millor actriu - La Vénus à la fourrure (nominada)
- 1999: César de la millor actriu secundària - Plaça Vendôme (nominada)
Remove ads
Teatre
- 2000: Fernando Krapp m'a écrit cette lettre de Tankred Dorst, dirigida per Bernard Murat, Théàtre Montparnasse
- 2003: Hedda Gabler de Henrik Ibsen, dirigida per Roman Polanski, Théâtre Marigny
- 2012: Le Retour d'Harold Pinter, escenificada Luc Bondy, Théâtre de l'Odéon, gira.
Discografia

Àlbums
Altres
- 2004: Aparició al clip vídeo Hands around my throat del grup electro britànic Death in Vegas.
- 2006: En duo amb Bryan Adams - Ce n'était qu'un rêve (single)[17]
- 2007: Documental musical, Lou Reed's Berlín, de Julian Schnabel : Caroline[18]
- 2007: Àlbum Ultra Orange and Emmanuelle amb Ultra Orange (Gil Lesage i Pierre Émery) Una de les cançons és utilitzada a la banda-so del film L'escafandre i la papallona.
- 2008: Single Les mots simples duo amb Brett Anderson de Suede i The Tears.
- 2010: Col·laboració sobre l'àlbum del músic polonès Smolik, per al títol Forget me not.
- 2014: Marxe a l'ombre, de l'àlbum-homenatge col·lectiu La Bande à Renaud volum 2
- 2018: The Limiñanas – Shadow People.
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads