Enric Bagué i Garriga

From Wikipedia, the free encyclopedia

Remove ads

Enric Bagué i Garriga (Barcelona 19001987)[1] fou un historiador medievalista i editor català.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...

Biografia

Es formà als Estudis Universitaris Catalans, on estudià amb Ferran Valls i Taberner i Francesc Martorell i Trabal. Va ser professor a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya i de la Universitat Autònoma de Barcelona (1932-1939).,[2] alhora que feia algunes substitucions de Ferran Soldevila a l'Escola de Bibliotecàries.[3]

Després de la guerra civil fou depurat per la repressió franquista. Exercí de professor a l'Escola Virtèlia i a l'Institut Albéniz de Badalona.[4]

L'any 1981 fou distingit amb la Creu de Sant Jordi.

Remove ads

Obres

  • La dona i la cortesia a la societat medieval, 1947
  • Pequeña historia de la Humanidad Medieval, 1953
  • La Alta Edad Media, 1953
  • Alfons el Benigne, 1959
  • Pere el Catòlic, 1960
  • Noms personals de l'edat mitjana, 1975
  • Història: primeres lectures, 1936, en col·laboració amb Jaume Vicens i Vives
  • ARS. Història de l'Art i de la Cultura, 1956, en col·laboració amb Jaume Vicens i Vives
  • Història universal. Viatge per la Història, 1968
  • El meu amic l'artista, 1971
  • Històries del meu país, 1974
  • L'aventura dels avis, 1983
Remove ads

Publicacions

  • Bagué i Garriga, Enric; Joan-F. Cabestany i Fort; Percy E. Schramm. Els primers comtes-reis (Barcelona, 1963).
  • Libre de feyts d'armes de Catalunya de Bernat Boades (ed. d'Enric Bagué, Barcelona Bàrcino 1930-1948)[5][6]
  • Recort / Gabriel Turell (A cura d'Enric Bagué)[7]

Referències

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads