Enric Massó i Urgellès
Escriptor català (1914-1986) From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Enric Massó i Urgellès (Barcelona, 1914 - 1986) fou un escriptor català.[1]
 |
Aquest article tracta sobre l'escriptor. Vegeu-ne altres significats a «Enric Massó». |
Nascut a Barcelona en 1914, de pares oriunds de la vila de Riudoms. Durant els anys vint, col·laborà en l'edició de revistes en català, amb el poeta i editor Janés i Olivé i Andreu Roselló Pàmies, director d'El Correo Catalán.[2]
Massó, que va militar al Partit Nacionalista Català,[2] va ser oficial de l'exèrcit de la República i es veié obligat a exiliar-se després de la Guerra Civil. Va retornar, de forma clandestina, a Catalunya i fou empresonat durant més de tres anys.[3]
Després de la guerra, va començar a treballar com a periodista i autor de teatre. Com a narrador realista, va tenir una producció no gaire abundant, però, continuada en el temps. El seu primer llibre, Els dos miralls es va publicar el 1956. El 1960 va guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la en la seva primera convocatòria per la novel·la Viure no és fàcil.[1] Tot i l'èxit, el guardó no va estar exempt de polèmica, car aquell mateix any s'hi havia presentat La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda.[4][5] Durant anys, no va publicar res més i part de la seva producció només ha vist la llum un cop mort l'autor.[6]
Entre 1975 i 1985, va publicar diversos articles periodístics als mitjans de l'època (Destino, El Correo Catalán, El Pont, Avui, Serra d'Or, Canigó i La Humanitat, d'ERC, partit del qual era militant) que van ser reunits, el 2004, per Edicions Joica en el volum Viscut de prop. Recull d'articles periodístics.[2]
Remove ads
Obres
Premis[7][1]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads