1960

1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.

1960

Tipus	any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en divendres
Altres calendaris
Gregorià	1960 (mcmlx)
Islàmic	1380 – 1381
Xinès	4656 – 4657
Hebreu	5720 – 5721
Calendaris hindús	2015 – 2016 (Vikram Samvat) 1882 – 1883 (Shaka Samvat) 5061 – 5062 (Kali Yuga)
Persa	1338 – 1339
Armeni	1409
Rúnic	2210
Ab urbe condita	2713
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules
Segles
segle xix - segle xx - segle xxi
Dècades
1930 1940 1950 - 1960 - 1970 1980 1990
Anys
1957 1958 1959 - 1960 - 1961 1962 1963

Esdeveniments

Països Catalans

• 19 de maig - Barcelona: s'hi esdevenen els Fets del Palau de la Música: la interpretació del Cant de la Senyera provoca mesures de repressió contra el catalanisme per part de les autoritats franquistes.^[1]

Resta del món

• 29 de febrer - Agadir: Un terratrèmol sacseja la ciutat marroquina, amb una magnitud de 5,9 a l'escala de Richter durant 15 segons, i provocà la mort d'un terç de la població de la ciutat, que tenia aleshores uns 45.000 habitants.^[2]

• 5 de març
  • Els Estats Units: llicencien de l'Armada Elvis Presley.
  • L'Havana, Cubaː Alberto Korda fa la fotografia Guerrillero Heroico, un retrat del Che que esdevindria una imatge icònica del segle xx.^[3]
• 4 d'abril
  • Independència del Senegal.^[4]
  • Los Angeles, Califòrnia: Ben-hur guanya 11 estatuetes a la 32a Gala dels Oscar.^[5]
• 21 d'abril - el Brasil: Brasília esdevé oficialment la capital del país i Rio de Janeiro ho deixa de ser.
• 22 de maig - Valdivia (Xile): s'hi esdevé el moviment sísmic més potent mai registrat: tingué una magnitud de 9,5 en l'escala de Richter i causà gairebé 5.000 morts; provocà un tsunami que recorregué el Pacífic i feu 138 morts al Japó, 61 a Hawaii, 32 a les Filipines i danys considerables a totes les costes d'aquest oceà.
• 30 de setembre - Estats Units: s'estrena la sèrie sèrie d'animació d'Els Picapedra (en anglès The Flintstones) de la productora Hanna Barbera Productions a la cadena estatunidenca ABC.
• 28 de novembre - Mauritània: aquest país s'independitza de França.

Premis Nobel

Camp	Guardonats
Física	Donald A. Glaser
Química	Willard Libby
Medicina o Fisiologia	Frank Macfarlane Burnet Peter Medawar
Literatura	Saint-John Perse
Pau	Albert Lutuli

Naixements

Països Catalans

• 19 de gener - Roquetes, Tarragona: Mercè Lleixà i Chavarria, actriu catalana.^[6]
• 26 de gener - Polinyà: Montserrat Boix Piqué, periodista i activista feminista catalana.
• 3 de març - Reus, Baix Camp: Dolors Murillo i Cabré, advocada i política catalana.^[7]
• 7 de març - Barcelona: Mercè Lorente i Casafont, filòloga catalana, membre numerària de l'Institut d'Estudis Catalans.^[8]
• 10 de març - Artesa de Segre: Àngels Ponsa i Roca, professora i política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.^[9]
• 19 de març - Xàtiva, la Costera: Pep Gimeno «Botifarra», cantaor tradicional valencià.
• 9 d'abril - Barcelona: Isabel Coixet, directora de cinema.^[10]
• 12 d'abril -
  • Sant Feliu de Guíxols: Ester Xargay Melero, poeta, vídeo-artista i agitadora cultural (m. 2024).^[11]
  • Amposta: Lluïsa Lizarraga i Gisbert, mestra i política catalana, ha estat diputada al Congrés dels Diputats.^[12]
• 24 d'abril - El Vendrell: Carlota Baldrís i Rafecas, compositora i pedagoga musical.^[13]
• 25 d'abril - Maçanet de la Selvaː Montse Assens i Borda, poetessa, pintora i fotògrafa catalana.^[14]
• 11 de juny - València: Carme Manuel Cuenca, professora universitària de literatura, novel·lista, assagista, traductora i acadèmica de l'AVL.^[15]
• 13 de juny - Mallorca: Magda González i Crespí, presidenta de Forum Musicae. Fundadora del Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans
• 18 de juliol - Lleidaː Dolors Miquel i Abellà, poeta catalana.^[16]
• 19 de juliol - Sabadell: Anna Cabeza, periodista i escriptora catalana.^[17]
• 3 d'agost - Casserres (Berguedà): Hermínia Mas, escriptora catalana.
• 6 d'agost - Manresa, Bages: Rosa Maria Miró i Roig, matemàtica catalana.^[18]
• 7 d'agost - Alboraia, Horta Nord: Rosana Pastor, actriu valenciana.
• 24 d'agost,
  • Inca: Caterina Valriu Llinàs, coneguda com a Catalina Contacontes, escriptora i filòloga.^[19]
  • València: César Cano Forrat, compositor i director d'orquestra valencià.
• 27 d'agost - Artesa de Segre: Conxita Marsol Riart, advocada i política al Principat d'Andorra, cònsol major d'Andorra la Vella.^[20]
• 4 de setembre - L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès: Marta Balletbò-Coll, actriu, directora, productora i guionista de cinema.^[21]
• 4 d'octubre - Barcelona: Ramon Pellicer i Colillas, periodista català.
• 11 de setembre - Barcelona: Albert Cuesta, periodista i activista digital català.
• 15 de setembre - Barcelona: Carme Conesa Hernández, actriu catalana.
• 28 de setembre - Barcelona: Carolina Kun Galofré, nedadora catalana, campiona de Catalunya i campiona d'Espanya.^[22]
• 3 de novembre - Barcelona: Berta Veiga Vila, entrenadora i jutgessa internacional de gimnàstica rítmica.^[23]
• 28 de novembre - Bétera (Camp de Túria): Vicent Partal i Montesinos, periodista valencià.^[24]
• 1 de desembre - València: Concha Andrés Sanchis, farmacèutica i política valenciana, alcaldessa de Montcada i diputada a Corts.^[25]
• 11 de desembre - Haslemere, Anglaterra: Rachel Portman, compositora de cinema que guanyà l'Oscar a la banda sonora per Emma.^[26]

Naiximents

(ordenats per defecte pel primer cognom)

M/d	Nom i llinatges	Activitat	Origen	M
06/29	Leslie Sternbergh	autora de còmics	pensilvana	2019

Resta del món

• 5 de gener, Prefectura de Shizuoka, Japó: Shinobu Ikeda, futbolista.
• 9 de febrer, Mount Ayr, Iowa, USA: Peggy Whitson, científica bioquímica, astronauta i Cap d'Astronautes de la NASA.^[27]
• 1 de març, Madrid: María Ángela Nieto Toledano, bioquímica i biòloga molecular espanyola.^[28]
• 14 de març, Califòrniaː Heidi Hammel, astrònoma planetària que ha estudiat àmpliament Neptú i Urà.^[29]
• 16 de març, Šaľa, Eslovàquia: Attila Kaszás, actor hongarès.
• 19 de març, Oberland bernès, Suïssa: Maria Friedman, actriu britànica de teatre musical.^[30]
• 21 de març, Ourense, Galícia: Elena Espinosa, economista i política gallega, ha estat Ministra d'Agricultura, Pesca i Alimentació.^[31]
• 23 de març, Tòquio: Yōko Tawada, escriptora japonesa, doctora en literatura alemanya, viu a Alemanya, escriu en japonès i alemany.^[32]
• 26 de març, Miami, Florida, Estats Units: Catherine Keener, actriu estatunidenca.^[33]
• 29 de març, Madrid: Irene Garrido Valenzuela, economista i política espanyola, ha estat diputada al Congrés.^[34]
• 31 de març, Santa Cruz de la Sierra: Eduardo Rózsa Flores, actor, productor de cinema, escriptor, poeta, publicista i soldat en guerres iugoslaves
• 4 d'abril,
  • Burgos: Yolanda Barcina Angulo, farmacèutica i política espanyola, alcaldessa de Pamplona i presidenta del Govern de Navarra.^[35]
  • Lincoln, Lincolnshire: Jane Eaglen, soprano anglesa.
• 16 d'abril, Madrid, Espanya: Rafael Benítez Maudes, entrenador de futbol espanyol.
• 28 d'abril, Devínska Nová Ves, Txecoslovàquia: Peter Pišťanek escriptor eslovac.
• 7 de maig, Madrid: Almudena Grandes, escriptora espanyola.^[36]
• 10 de maig, Dublín, Irlanda: Paul David Hewson (Bono), cantant irlandès de la formació U2.^[37]
• 28 de juny, Ciutat de Mèxic: Busi Cortés, cineasta, guionista, documentalista i professora mexicana.^[38]
• 29 de juny, Mons, Valònia: Carl Norac, escriptor de poesia i literatura infantil.
• 14 de juliol,
  • Dolton, Illinois, Jane Lynch, actriu, cantant i comediant estatunidenca.^[39]
  • Moscou: Polina Dàixkova, popular escriptora russa de novel·la negra.^[40]
• 24 de juliol, Orà, Algèria: Catherine Destivelle, escaladora i alpinista francesa.^[41]
• 29 de juliol, Niça (França): Didier van Cauwelaert, escriptor i guionista francès d'origen belga. Premi Goncourt de l'any 1994.^[42]
• 30 de juliol, Berna: Marcus Pfister il·lustrador suís de llibres infantils.
• 1 d'agost, Oviedo, Astúries: Cristina del Valle, cantant i activista espanyola en la lluita contra de la violència de gènere.^[43]
• 3 d'agost, Sofia: Anna-Maria Ravnopolska-Dean, arpista búlgara i compositora.^[44]
• 4 d'agost,
  • Valladolid, Espanya: José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern d'Espanya des del 16 d'abril del 2004 i secretari general del PSOE des del 22 de juliol del 2000.
  • Chicago, Illinois: Deborah Voigt, soprano lírico-dramàtica estatunidenca.^[45]
• 7 d'agost, Alboraia, Horta Nord: Rosana Pastor, actriu valenciana de teatre, cinema i televisió.^[46]
• 8 d'agost, Soest, Westfàlia: Ralf König, dibuixant de còmics de temàtica gai. És el creador dels primers còmics de temàtica homosexual llegits de manera massiva també per heterosexuals.
• 14 d'agost, Berkhampstead, Anglaterra: Sarah Brightman, cantant soprano de coloratura lírica, actriu i ballarina anglesa.^[47]
• 16 d'agost, La Plata: María Claudia Falcone, estudiant i militant de drets estudiantils, desapareguda el 16 de setembre de 1976.^[48]
• 19 d'agost, Roubaix, França: Luc Dormieux, funcionari, professor i investigador francès.
• 26 d'agost, Andorra la Vella: Roser Suñé Pascuet, mestra, filòloga i política andorrana, Síndica General d'Andorra.^[49]
• 2 de setembre, Paramaribo: Ruth Jacott, cantant de soul surinamo neerlandesa, actriu de teatre musical.^[50]
• 4 de setembre, Victòria, Austràlia: Jocelyn Moorhouse, directora de cinema i guionista australiana.^[51]
• 5 de setembre, Somero, Finlàndia: Karita Mattila, soprano finlandesa, una de les grans exponents del cant líric de la seva generació.^[52]
• 9 de setembre, Londres, Anglaterra: Hugh Grant, actor britànic.
• 10 de setembre, Lock Haven, Pennsilvània, Estats Units: Alison Bechdel, autora de còmics estatunidenca.^[53]
• 11 de setembre, Filadèlfia: Annie Gosfield, compositora que treballa els límits entre la música notacional i la improvisada.^[54]
• 14 de setembre, Nova York, Estats Units: Melissa Leo, actriu estatunidenca.^[55]
• 18 de setembre, Madrid: Elena Valenciano Martínez-Orozco, política espanyola; ha estat diputada al Congrés i eurodiputada.^[56]
• 19 de setembre, Lutsk: Oksana Zabujko, escriptora ucraïnesa.^[57]
• 19 d'octubre, New Haven, Connecticut (EUA): Craig Cameron Mello, metge genetista nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2006.
• 20 d'octubre, Gabela, Kwanza-Sud: Ana de Santana —o Ana Koluki—, escriptora angolesa.^[58]
• 29 d'octubre, Mirzakent, RSS del Kazakhstan: Vladímir Kim, empresari i oligarca kazakh d'ascendència coreana.
• 30 de setembre, Salamanca: Ramón García Mateos, poeta i professor espanyol.
• 30 d'octubre, Buenos Aires, Argentina: Diego Armando Maradona “El Pibe”, futbolista argentí.
• 5 de novembre,
  • Londres: Tilda Swinton, actriu de teatre i cinema i productora britànica.^[59]
  • Gaza: Khalil al-Hayya, polític i líder de Hamàs.^[60]
• 11 de novembre, Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina: Hedina Sijerčić, periodista i poetessa romaní, que escriu en el dialecte gurbeti.^[61]
• 18 de novembre,
  • Madrid: Mercedes Pérez Merino, sindicalista i política espanyola.^[62]
  • Sarighamish (Turquia): Yeşim Ustaoğlu, guionista i directora de cinema turca.^[63]

• 27 de novembre, Dnipropetrovsk, Ucraïna Soviètica: Iúlia Timoixenko, política ucraïnesa, dos cops primera ministra d'Ucraïna.^[64]
• 3 de desembre,
  • Chicago: Daryl Hannah, actriu estatunidenca.^[65]
  • Fort Bragg, Carolina del Nord: Julie Anne Smith, més coneguda com a Julianne Moore, actriu estatunidenca.^[66]
• 8 de desembre, Ankara, Turquia: Zehra İnci Özdil, directora d'orquestra turca.^[67]
• 13 de desembre, Lefkoşa: Sibel Siber, política turcoxipriota, la primera dona Primera Ministra de la Rep. Turca de Xipre del Nord.^[68]
• 14 de desembre,
  • Weißenfels, Romy Saalfeld, remadora alemanya que competí amb la RDA, medalla d'or als JJOO de Moscou.^[69]
  • Charleston: Catherine Coleman, química estatunidenca i astronauta de la NASA.^[70]
• 18 de desembre, Peraleda del Zaucejo, Extremadura: María Antonia Trujillo, política espanyola, ha estat Ministra d'Habitatge.^[71]
• 22 de desembre, Nova York (EUA):  Jean-Michel Basquiat, fou un pintor nord-americà (m. 1988)^[72]
• 29 de desembre, Shizuoka, Japó: Kayoko Kishimoto, actriu, escriptora i cantant japonesa.^[73]
• Yerevan, Armènia: Ashot Shiroian, productor i compositor de vídeos
• Madrid: Marta María Pastor, periodista i poeta.

Necrològiques

Països Catalans

• 3 de gener - Barcelona: Marta Fàbregas i Berenguer, directora de doblatge, escriptora i dramaturga catalana (n. 1920)^[74]
• 5 de gener - Sant Celoni (Vallès Oriental): Francesc Sabaté Llopart, conegut com a Quico Sabaté, militant anarquista i maqui, mort per la Guàrdia Civil.
• 12 de gener - Madrid: Pere Puig i Adam, pedagog i matemàtic català (n. 1900).
• 16 de febrer - Tolosa: Nativitat Yarza, primera alcaldessa a Catalunya i a Espanya elegida democràticament (n. 1872).
• 26 de març - Barcelona, Barcelonès: Teresa Amatller i Cros, empresària i mecenes catalana (n. 1873).^[75]
• 29 de març - Manresa: Antònia Guitart Orriols, col·laboradora activa de la resistència antifranquista del maquis.^{[cal citació]}
• 30 de març - Atenes, Grècia: Eleni Lambiri, compositora i directora d'orquestra grega (n. 1889).^[76]
• 28 de juny - Lió (França): Jaume Vicens i Vives, historiador, escriptor, catedràtic i editor català.
• 24 d'agost:
  • Sabadell (Vallès Occidental): Joan Montllor i Pujal, excursionista i escriptor sabadellenc.
  • Palamósː Maria Trias Joan, empresària hotelera catalana (n. 1892).^[77]
• 5 de setembre - Maizières-lès-Metz: Marjory Warren, metgessa considerada la mare de la medicina geriàtrica (n. 1897).^[78]
• 24 de setembre - Sway, Hampshire, Anglaterra: Lottie Dod, esportista anglesa (n. 1871).
• 15 d'octubre - Barcelona: Leonor Ferrer Girabau, primera dona delineant d'Espanya.^[79]
• 21 d'octubre - Barcelona: Ferran Casablancas i Planell, empresari català, que va revolucionar la indústria cotonera al primer quart del segle xx (n. 1874).
• 20 de novembre, Barcelona: Maria Pi Ferrer, mestra, activista política, escriptora catalana.^[80]
• 22 de novembre - Barcelona: Josefina Solsona i Querol, escriptora catalana (n. 1907).

^[81]

• 28 de desembre - Sabadell: Vicenç Renom i Costa, arqueòleg català (n. 1881).

Resta del món

• 4 de gener - Villeblevin (França): Albert Camus, escriptor (n. 1913).^[82]
• 7 de gener - Kensington, RU, Dorothea Douglass Lambert Chambers, tennista britànica, guanyadora en set ocasions del Torneig de Wimbledon (n. 1878).^[83]
• 18 de gener - Los Angeles: Gladys Bentley, cantant i pianista estatunidenca, artista lesbiana de blues.^[84]
• 4 de març -Nova York (EUA): Leonard Warren ,baríton estatunidenc.(n. 1911)^[85]
• 16 de març, Barcelona: Francesc Gallart i Monés, digestòleg català (n. 1880).^[86]
• 22 de març, Cambridge: Agnes Arber, botànica i historiadora de la ciència britànica (n. 1879).^[87]
• 24 de març, Vílnius, Lituània: Elena Laumenskienė, pianista, professora i compositora lituana (n. 1880).^[88]
• 27 de març - Madrid (Espanya): Gregorio Marañón y Posadillo, metge, escriptor i polític espanyol.
• 24 d'abril - Berlín (Alemanya): Max von Laue, físic alemany, Premi Nobel de Física 1914 (n. 1879).^[89]
• 28 d'abril - Santiago de Xile (Xile): Carlos Ibáñez del Campo,militar, polític i dictador xilè. Va ser President de la República en dues ocasions. (n. 1877)^[90]
• 14 de maig - Nova York (EUA): Lucrezia Bori, cèlebre cantant valenciana d'òpera, soprano lírica (n. 1887).
• 27 de maig - Saragossa: Jenara Vicenta Arnal Yarza, primera doctora en Ciències Químiques d'Espanya (n. 1902).^[91]
• 29 de maig - Sofia, Bulgària: Dimitrana Ivanova, reformista educativa, sufragista i activista dels drets de les dones (n. 1881).^[92]
• 30 de maig - Peredelkino, URSS: Borís Pasternak, escriptor rus, Premi Nobel de Literatura 1958 (que refusà) (n. 1890).^[93]
• 31 de maig -Anvers (Bèlgica): Willem Elsschot, escriptor i empresari belga (n. 1882).^[94]
• 14 de juny, Bucarest: Ana Pauker, líder comunista romanesa que fou Ministra d'Afers Exteriors (n. 1893).^[95]
• 21 de juny, Pembroke, Massachusetts: Mary Foster, bioquímica, investigadora i pedagoga estatunidenca (n. 1865).^[96]
• 26 de juliol, Leamington: Maud Menten, metgessa canadenca, feu importants contribucions a la cinètica enzimàtica i la histologia (m. 1960).^[97]
• 9 d'agost - Oyster Bay, Nova York, EUA: Evelyn Pierce, actriu cinematogràfica estatunidenca.^[98]
• 24 d'agost, Itàlia: Roberto Draghetti, Actor de veu italià († 2020)
• 29 d'agost - Hollywood, Califòrnia: Vicki Baum, escriptora austríaca (n. 1888).^[99]
• 13 de setembre -
  • Budapest, Hongria: Leó Weiner, compositor i professor hongarès (n. 1885).^[100]
  • Kaiserswerth: Hedda Eulenberg, traductora alemanya.^[101]
• 22 de setembre - Londres: Melanie Klein, psicoanalista britànica d'origen austríac (n. 1882).^[102]
• 27 de setembre - Addis Abeba: Sylvia Pankhurst, artista pintora, política feminista i sufragista britànica (n. 1882).^[103]
• 7 d'octubre - Londres (Regne Unit): William Dennis Elcock, filòleg romanista i professor universitari britànic, especialitzat en l'estudi de les llengües romàniques de França i dels Pirineus.
• 2 de novembre - Hamburg: Anni Holdmann, atleta alemanya, medallista olímpica l'any 1928 (n.1900).^[104]
• 25 de novembre - Ojo de Agua, República Dominicana: Les germanes Mirabal, en un accident de trànsit provocat per agents de Trujillo.^[105]
• 7 de desembre - Brussel·les: Clara Haskil, pianista romanesa.^[106]