Ernst Hellinger

Ernst Hellinger (Strzegom, 30 de setembre de 1883 - Chicago, 28 de març de 1950) va ser un matemàtic alemany, nacionalitzat nord-americà.

Ernst Hellinger

Biografia
Naixement	(de) Ernst David Hellinger 30 setembre 1883 Strzegom (Polònia)
Mort	28 març 1950 (66 anys) Chicago (Illinois)
Grup ètnic	Jueus
Formació	Universitat de Göttingen - doctorat (–1907) Universitat de Heidelberg Universitat de Breslau
Tesi acadèmica	Die Orthogonalinvarianten quadratischer Formen von unendlichvielen Variabelen  (1907 )
Director de tesi	David Hilbert
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, àlgebra, anàlisi matemàtica, geometria analítica, equació integral, matriu, teoria matricial i càlcul de variacions
Lloc de treball	Frankfurt del Main Heidelberg Dachau Göttingen Evanston Marburg
Ocupació	matemàtic, professor universitari, inventor, científic, editor
Ocupador	Universitat Northwestern (1939–1949) Universitat de Frankfurt (1914–1936) Universitat de Marburg (1909–1914) Universitat de Göttingen (1907–1909)
Obra
Obres destacables teorema de Hellinger-Toeplitz (1909) distància de Hellinger (1909) Integral de Hellinger
Estudiant doctoral	Evelyn Frank, Martinus H. Esser, Richard H. Stark, Marion Dell Wetzell i Henri Jordan
Localització dels arxius	Northwestern University Archives
Família
Pares	Emil i Julie Hellinger
Germans	Hanna Meissner, nascuda Hellinger
Parents	Karl Meissner, cunyats

Vida i Obra

Hellinger va fer els estudis secundaris a Breslau on va coincidir amb Otto Toeplitz, Max Born i Richard Courant, amb els qui va establir una relació d'amistat duradora.^[1] Va cursar els estudis universitaris a les universitats de Heidelberg, Breslau i Göttingen, obtenint el doctorat en aquesta darrera, el 1907, amb una tesi dirigida per David Hilbert^[2] i en la que va introduir el concepte d'integral de Hellinger.

Després d'estar dos cursos a Göttingen com assistent de Hilbert, va ser nomenat professor a la universitat de Marburg en la qual va estar fins al 1914, any en què va passar a ser professor de la universitat de Frankfurt. El 1935, degut a la seva ascendència jueva, va ser desposseït de tots els seus càrrecs pel govern nazi. Tot i la protecció que li va brindar el seu col·lega i amic Carl Ludwig Siegel^[3] va acabar sent deportat el 1938, i empresonat al camp de concentració de Dachau. El seu alliberament i posterior emigració als Estats Units l'any següent, va ser possible gràcies a la intervenció de la seva germana que ja havia marxat als Estats Units uns anys abans.^[4] La seva germana estava casada amb el físic Karl Meissner

A partir de 1939 va ser professor de la universitat Northwestern a Evanston (Illinois), molt a la vora de Chicago, fins que es va jubilar el 1949.^[5]

Els treballs més importants de Hellinger van ser en anàlisi matemàtica. Sempre se cita en aquest sentit l'article que va escriure conjuntament amb Toeplitz el 1927 per l'enciclopèdia de ciències matemàtiques sobre les equacions integrals i les equacions amb infinites incògnites.^[6] També va fer aportacions importants en el camp de la mecànica.^[7][8] A més, va fer alguns treballs d'història de les matemàtiques conjuntament amb Max Dehn.