Escàrids

Els escàrids (Scaridae) o peixos lloro són una família de peixos marins pertanyent a l'ordre dels perciformes.

Escàrids

Scaridae
Scarus frenatus
Període
Eocè - actualitat[1]
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Labriformes
Família	Scaridae Rafinesque, 1810
Gèneres
Bolbometopon Calotomus Cetoscarus Chlorurus Cryptotomus Hipposcarus Leptoscarus Nicholsina Scarus Sparisoma

Calotomus viridescens

Scarus coelestinus

Chlorurus microrhinos fotografiat a la Gran Barrera de Corall.

Scarus ferrugineus

Scarus altipinnis

Chlorurus sordidus

Scarus rubroviolaceus

Scarus taeniopterus fotografiat al Carib.

Scarus vetula

Sparisoma aurofrenatum fotografiat a Arraial do Cabo, Brasil.

Sparisoma viride

Morfologia

• La majoria d'espècies assoleixen una longitud total de 30-40 cm però Bolbometopon muricatum pot arribar als 130 cm.
• Tenen una mena de bec i plaques aplanades trituradores per trencar els coralls.^[2]
• Tenen 9 espines a l'aleta dorsal i tres espines a l'aleta anal.
• Al voltant de 25 vèrtebres.
• Escates grans i cicloides.^[3]

Reproducció

Alguns peixos lloro mascles mantenen harems de femelles. Si el mascle dominant mor, una de les femelles canvia de gènere i de color i esdevé el mascle dominant.^[4][5][6]

Alimentació

Generalment, són herbívors que mengen algues adherides al corall. Aquest fet comporta la ingestió de fragments de corall per ajudar en la digestió, els quals són aixafats i expulsats posteriorment fent dels escàrids els principals productors de sorra dels esculls de corall.^[7][8]

Hàbitat

Un gran nombre d'espècies d'aquesta família són tropicals que viuen en esculls de corall.^[9]

Distribució geogràfica

Viuen al Mar Roig i als oceans Atlàntic, Oceà Índic i Oceà Pacífic.^[10][11]

Costums

• Durant la nit, algunes espècies descansen embolicades en una secreció mucoide i transparent produïda per un òrgan que tenen al cap per protegir-se dels seus depredadors nocturns (com ara morenes, taurons, etc.). Aquest embolcall és realitzat en només 30 minuts, té dues obertures per permetre el pas de l'aigua i evita que l'olor del peix pugui alertar els depredadors que cacen amb l'ajut de l'olfacte.^[6]

Conservació

Una sola espècie de tota aquesta família, Scarus guacamaia, és considerada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura de trobar-se en perill d'extinció.^[12]

Observacions

• La majoria d'espècies no viuen més de 5-7 anys en estat salvatge. Només l'escàrid més gros, Bolbometopon muricatum, pot assolir els 20 anys de longevitat.^[4][13]
• Són espècies difícils de mantindre en aquaris, ja que necessiten fregar el seu bec amb el corall a fi d'evitar que esdevingui massa llarg.
• La seva carn és una menja exquisida en alguns països. Així, per exemple, a la Polinèsia és menjada crua i, en el passat, era un aliment només destinat als reis.^[4]

Gèneres i espècies

• Gènere Bolbometopon (Smith, 1956)^[14]
  • Bolbometopon muricatum (Valenciennes, 1840)
• Gènere Calotomus (Gilbert, 1890)^[15]
  • Calotomus carolinus (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
  • Calotomus japonicus (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
  • Calotomus spinidens (Quoy i Gaimard, 1824)
  • Calotomus viridescens (Rüppell, 1835)
  • Calotomus zonarchus (Jenkins, 1903)
• Gènere Cetoscarus (Smith, 1956)^[14]
  • Cetoscarus bicolor (Rüppell, 1829)
• Gènere Chlorurus (Swainson, 1839)^[16]
  • Chlorurus atrilunula (Randall i Bruce, 1983)
  • Chlorurus bleekeri (de Beaufort a Weber i de Beaufort, 1940)
  • Chlorurus bowersi (Snyder, 1909)
  • Chlorurus capistratoides (Bleeker, 1847)
  • Chlorurus cyanescens (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
  • Chlorurus enneacanthus (Lacépède, 1802)
  • Chlorurus frontalis (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
  • Chlorurus genazonatus (Randall i Bruce, 1983)
  • Chlorurus gibbus (Rüppell, 1829)
  • Chlorurus japanensis (Bloch, 1789)
  • Chlorurus microrhinos (Bleeker, 1854)
  • Chlorurus oedema (Snyder, 1909)
  • Chlorurus perspicillatus (Steindachner, 1879)
  • Chlorurus rhakoura (Randall i Anderson, 1997)
  • Chlorurus sordidus (Forsskål, 1775)
  • Chlorurus strongylocephalus (Bleeker, 1854)
  • Chlorurus troschelii (Bleeker, 1853)
• Gènere Cryptotomus (Cope, 1871)^[17]
  • Cryptotomus roseus (Cope, 1871)
• Gènere Hipposcarus (Smith, 1956)^[18]
  • Hipposcarus harid (Forsskål, 1775)
  • Hipposcarus longiceps (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
• Gènere Leptoscarus (Swainson, 1839)^[19]
  • Leptoscarus vaigiensis (Quoy i Gaimard, 1824)
• Gènere Nicholsina (Fowler, 1915)^[20]
  • Nicholsina denticulata (Evermann & Radcliffe, 1917)
  • Nicholsina usta (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
• Gènere Scarus (Forsskål, 1775)^[21]
  • Scarus altipinnis (Steindachner, 1879)
  • Scarus arabicus (Steindachner, 1902)
  • Scarus barffi (Curtiss, 1938)
  • Scarus caudofasciatus (Günther, 1862)
  • Scarus chameleon (Choat i Riall, 1986)
  • Scarus chinensis (Steindachner, 1867)
  • Scarus coelestinus (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
  • Scarus coeruleus (Bloch, 1786)
  • Scarus collana (Rüppell, 1835)
  • Scarus compressus (Osburn i Nichols, 1916)
  • Scarus cruciensis (Forster, 1795)
  • Scarus dimidiatus (Bleeker, 1859)
  • Scarus dubius (Bennett, 1828)
  • Scarus falcipinnis (Playfair, 1868)
  • Scarus ferrugineus (Forsskål, 1775)
  • Scarus festivus (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
  • Scarus flavipectoralis (Schultz, 1958)
  • Scarus forresti (Curtiss, 1938)
  • Scarus forskael (Lacépède, 1802)
  • Scarus forsteni (Bleeker, 1861)
  • Scarus francisci (Curtiss, 1938)
  • Scarus frenatus (Lacépède, 1802)
  • Scarus fuscocaudalis (Riall i Myers, 2000)
  • Scarus fuscopurpureus (Klunzinger, 1871)
  • Scarus ghobban (Forsskål, 1775)
  • Scarus globiceps (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
  • Scarus gracilis (Steindachner, 1869)
  • Scarus guacamaia (Cuvier, 1829)
  • Scarus hoefleri (Steindachner, 1881)
  • Scarus hypselopterus (Bleeker, 1853)
  • Scarus iseri (Bloch, 1789)
  • Scarus koputea (Riall i Choat, 1980)
  • Scarus longipinnis (Riall i Choat, 1980)
  • Scarus lydiae (Curtiss, 1938)
  • Scarus niger (Forsskål, 1775)
  • Scarus obishime (Riall i Earle, 1993)
  • Scarus oviceps (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
  • Scarus ovifrons (Temminck i Schlegel, 1846)
  • Scarus pahoro (Curtiss, 1938)
  • Scarus perrico (Jordan i Gilbert, 1882)
  • Scarus persicus (Riall i Bruce, 1983)
  • Scarus prasiognathos (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
  • Scarus psittacus (Forsskål, 1775)
  • Scarus psittacuscaroli (Curtiss, 1938)
  • Scarus quoyi (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
  • Scarus rivulatus (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
  • Scarus rubroviolaceus (Bleeker, 1847)
  • Scarus rufescens (Walbaum, 1792)
  • Scarus russelii (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
  • Scarus scaber (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
  • Scarus scarpellonis (Curtiss, 1938)
  • Scarus schlegeli (Bleeker, 1861)
  • Scarus sophiae (Curtiss, 1938)
  • Scarus spinus (Kner, 1868)
  • Scarus taeniopterus (Desmarest a Bory de Saint-Vincent, 1831)
  • Scarus teatae (Curtiss, 1938)
  • Scarus teresae (Curtiss, 1938)
  • Scarus tricolor (Bleeker, 1847)
  • Scarus trispinosus (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
  • Scarus vetula (Bloch i Schneider, 1801)
  • Scarus viridifucatus (Smith, 1956)
  • Scarus xanthopleura (Bleeker, 1853)
  • Scarus zelindae (Moura, Figueiredo i Sazima, 2001)
  • Scarus zufar (Riall i Hoover, 1995)
• Gènere Sparisoma (Swainson, 1839)^[19]
  • Sparisoma amplum (Ranzani, 1841)
  • Sparisoma atomarium (Poey, 1861)
  • Sparisoma aurofrenatum (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
  • Sparisoma axillare (Steindachner, 1878)
  • Sparisoma chrysopterum (Bloch i Schneider, 1801)
  • Sparisoma cretense (Linnaeus, 1758)
  • Sparisoma frondosum (Agassiz a Spix i Agassiz, 1831)
  • Sparisoma griseorubra (Cervigón, 1982)
  • Sparisoma griseorubrum (Cervigón, 1982)
  • Sparisoma radians (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
  • Sparisoma rubripinne (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
  • Sparisoma strigatum (Günther, 1862)
  • Sparisoma tuiupiranga (Gasparini, Joyeux i Floeter, 2003)
  • Sparisoma viride (Bonnaterre, 1788)^{[22][23][24][25]}