Escampavies

En el camp de la nàutica, l'escampavies^[2] és un bastiment armat lleuger, auxiliar d'un altre bastiment més gran.^[3] Més que un tipus determinat de vaixell es tracta d'una funció que pot set acomplerta per bastiment diferents. Depenent de l'època, de les aigues de navegació i del servei concret considerat.

Llagut; "falucho" en castellà. (Sañez Reguart - 1796).^[1]

Una primera classificacío temporal es pot basar en el sistema de propulsió: veles i rems o motor. Dins de la propulsió a veles i rems hi ha dues funcions principals. La primera la funció clássica i genèrica de vaixell auxiliar d'un estol o d'un altre vaixell més gran. Una altra funció molt específica fa referència al servei de guardacostes.

Un altre significat més modern, amb escampavies propulsats a motor, és ben vigent en alguns països sud-americans. Emprant el terme castellà en singular: "escampavía".^[4][5]

Etimologia

Segons algunes versions el terme «escampavía», en castellà, prové de «escampar» i «vía». D’altra banda l’ús de la designació sembla datar del segle dinou, en castellà i català. Hi ha dues cites en anglès, del segle divuit:

• 1723. An Impartial History of the Life and Actions of Peter Alexowitz, the present Czar of Muscovy. Per Daniel Defoe.^[6]
• 1730. Una altra edició del text anterior.^[7]
• 1781. Una traducció italiana d'un text original anglès esmenta "scampavia".^[8]

Un diccionari en anglès, de 1867, defineix "scampavia" com una barca de rems (una mena de barca de panescalm) de Nàpols i Sicília. Amb una vela llatina.^[9]

Una tercera pista a tenir en compte és el terme "scappavia".

• 1794. «Scappavia».^[10]

• 1907. Regata de dos scappavie.^[11]

• 1938. «Scappavia». Possible origen grec.^[12]

Propulsió amb veles i rems

Cúter francès

Funció genèrica

Els bastiments acompanyants d'un estol han estat emprats en moltes èpoques de la navegació. liburnes,^[13] barques de panescalm, galiotes, fragates (antigues),^[14] bergantins (primitius) i altres. El terme escampavies és relativament modern i es correspon amb una de les accepcions de la paraula "cutter" en anglès.^[15]

Hi ha bastiments amb funcions equivalents : els avisos.

Funció específica de guardacostes

A Espanya, en el segle dinou, els escampavies eren els bastiments més petits destinats a la funció de guardacostes. Algunes definicions indiquen que eren petits vaixells, molt velers, que navegaven en conserva d’un vaixell principal.^[16] A la mar Mediterrània tenien aparell llatí,^[17] amb un arbre o dos (mestre i mitjana). Com un llagut («falucho») o una barca de mitjana (també «falucho» en castellà. A les costes atlàntiques disposaven d'altres aparells. Els escampavies estaven destinats a explorar petites cales i perseguir vaixells sospitosos amb rems i veles.

Un document de 1850 indica les embarcacions de diverses divsions marítimes. Set divisions marítimes en concret. Les dades són les següents.

«	Artículo 1. El servicio de guarda-costas será desempeñado por los buques de guerra que actualmente están asignados al resguardo de las mismas, por los vapores Lepanto, Isabel II y Vulcano, y por los faluchos Plutón y Africano, que nuevamente se destinan al mismo objeto. Art. 2. Aumentada así esta fuerza , se distribuirá en siete divisiones , de la manera siguiente : La 1. se compondrá de un vapor , seis faluchos y doce escampavías , y vigilará las costas de las provincias de Gerona , Barcelona y Tarragona. La 2. se compondrá de un vapor, cuatro faluchos y cinco escampavías, y guardará las islas Baleares. La 3a, formada por un vapor, cinco faluchos y cinco escampavías, comprenderá las provincias de Castellón, Valencia y Alicante. La 4a, con un vapor, seis faluchos y cinco escampavías, las de Murcia y Almería. La 5a, con un vapor, un bergantín-goleta, siete faluchos y doce escampavías, las de Granada y Málaga y parte de la de Cádiz hasta Tarifa. La 6a, con un vapor, un místico, seis faluchos y ocho escampavías, lo restante de la provincia de Cádiz, la de Huelva hasta Portugal y las islas Canarias. Y la 7a , con un bergantín-goleta, una goleta, un místico, dos lugres y once escampavías, toda la costa Norte de España desde el rio Miño al Vidasoa.	»
— Boletín oficial del Ministerio de Hacienda.[18]

A la cita anterior es pot observar que la primera divisió del servei de guardacostes espanyol corresponia a Catalunya (Girona, Barcelona i Tarragona). Els efectius eren (a més dels generals) 1 vaixell de vapor, 6 falutxs i 12 escampavies.

• En la novel·la Flor de Mayo, de Vicent Blasco Ibáñez , figura un escampavies en acció.^[19]

Escampavies de motor

Des de l’adopció del vapor, els escampavies eren vaixells petits i de poc calat. Amb buc de ferro i propulsats amb hèlices. La denominació s'emprà des del segle dinou fins al començament del segle vint. Actualment el terme escampavies ha quedat obsolet (Si més no a Espanya). Les funcions dels escampavies a motor les realitzen els patrullers.