Escriptura restringida

L'escriptura restringida és una tècnica literària en què l'autor s'autoimposa alguna condició a l'escriure, com prohibir o exigir certes pautes.^[1]

És un recurs especialment habitual en poesia, la qual sovint requereix a l'escriptor utilitzar rimes, mètriques o altres característiques específiques.

Descripció

L'escriptura restringida és habitual i pot tenir diferents propòsits. Per exemple, un text pot tenir restriccions en el seu vocabulari, per tal d'adequar-se al lector al qual està dirigit. També es poden distingir molts tipus de poesia segons les restriccions que la defineixen; nombre de versos, llargària de cada vers, tipus de rima, ordre de les rimes, repeticions, etc. Més enllà de les tradicions establertes i els registres segons el tipus de text, alguns escriptors utilitzen restriccions de manera recreativa o com un repte personal. Oulipo és un grup francès d'experimentació literària que utilitza aquest tipus de restriccions per crear obres teatrals.^[2] Finalment, alguns jocs de paraules consisteixen en utilitzar aquest tipus de restriccions.

A continuació s'inclouen alguns exemples de restriccions, catalogats per tipus.

Restriccions en l'ús de les lletres o paraules

• Lipograma: Una lletra concreta no apareix en tot el text.
• Lipograma invers: Cada paraula ha de contenir una lletra concreta.
• Puntuació lipogràmica: Un determinat signe de puntuació no apareix en tot el text.
• Text univocàlic: Només s'utilitza una vocal en tot el text.
• Tautograma: Començar cada paraula per la mateixa lletra.
• Text acròstic: La primera lletra de cada paraula/frase/vers forma una paraula o frase.
• Abecedarius: La primera lletra de la primera paraula/frase/vers és la A, la de la següent és la B, etc.
• Palíndrom: Cada lletra del text es repeteix en el mateix ordre quan és llegit en la direcció inversa.
• Anagrama: El text és reescrit utilitzant cada lletra d'un altre.
• Al·literació: Repetir molts cops un determinat so per crear un efecte determinat.
• Text monosil·làbic on totes les paraules tenen una síl·laba.
• Textos on totes les paraules són agudes, planes, o bé totes esdrúixoles.
• Text on la mida de les paraules incrementa o disminueix de manera uniforme o utilitzant una fórmula matemàtica, per exemple fent que es correspongui amb cada dígit del nombre pi.

Restriccions en el significat

• Poema homofònic bilingüe: El poema ha de tenir sentit en dos idiomes diferents a la vegada, constituint dos poemes homofònics simultanis.^[3]
• Dilogia: El text pot ser entès de dues formes diferents, en alguns casos fins i tot contradictòries.

Restriccions en diferents formes poètiques

• Sonet: catorze versos en quatre estrofes; dos quartets (estrofes de 4 versos) i dos tercets (estrofes de 3 versos).
• Sextina: sis estrofes de sis versos cada una, normalment decasíl·labs, més una tornada opcional de tres versos.
• Villanelle (o villanesque): Cinc tercets i un quartet. Té dues tornades i dues rimes repetides, amb el primer i tercer versos del primer tercet repetits alternadament al final de cada estrofa fins l'última, que els inclou tots dos.
• Limerick: Cinc versos de rima consonant AABBA. El primer, segon i cinquè decasil·làbics, el tercer i quart hexasil·làbics. La primera línia tradicionalment introdueix una persona i un lloc, el topònim apareix normalment al final del primer vers.
• Haiku: Tres versos de cinc, set i cinc mores.

Jocs de paraules

• Paraules obligades: Escriure un text que inclou una sèrie de paraules concretes.
• Aleatoricisme: El text inclou uns apartats en blanc on el lector hi afegeix una paraula a l'atzar.

Exemples

• La novel·la Gadsby (1939) de l'anglès Ernest Vincent Wright, conté exactament 50.000 paraules i cap no conté la lletra "E".^[4]
• El 1969, l'escriptor francès Georges Perec publicà La disparition, una novel·la que no conté la lletra "E".^[5] Ha estat versionada en català a l'obra L'eclipsi d'Adrià Pujol. El 1972, Perec va escriure Les Revenentes, on no utilitza cap vocal que no sigui una "E".
• Alguns salms són Abecedarius en alfabet hebreu.^[6]
• La novel·la francesa Le Train de Nulle Part (2004) de Michel Thaler va ser escrita sense utilitzar cap verb.^[7]
• La novel·la Let me tell you (2008) de Paul Griffiths utilitza només paraules assignades a Ophelia a Hamlet.
• El llibre Eunoia del poeta Christian Bök utilitza una única vocal diferent en cadascun dels cinc capítols.
• El poeta menja-lleons a la caverna és un breu text xinès que només utilitza el so "shi".^[8]
• Clàssic de mil caràcters és un text xinès amb 1000 caràcters, cap d'ells repetit.^[9]
• Cadaeic Cadenza és una història curta escrita pel matemàtic Mike Keith que utilitza els primers 3835 dígits del nombre pi per determinar la llargària de cada paraula. Not A Wake és un llibre anglès que utilitza la mateixa restricció però amb 10.000 dígits.
• A la novel·la Never Again de Doug Nufer cap paraula hi surt més d'una vegada.
• Alphabetical Africa és un llibre de Walter Abish en què el primer capítol només conté paraules que comencen per "A", el segon per "A" o "B", etc.
• Lucy Aikin va reescriure versions d'alguns llibres famosos utilitzant només paraules monosil·làbiques.
• El llibre infantil Ous verds amb pernil de Dr. Seuss utilitza només 50 paraules diferents.^[10]
• The Gates of Paradise és un llibre de Jerzy Andrzejewski on el text sencer són només dues frases, una d'elles molt llarga.
• Al llibre A Gun Is Not Polite, Jonathan Ruffian utilitza només paraules que contenen "gun".
• El llibre Darkling (2001) de Anna Rabinowitz és un acròstic sobre l'Holocaust.

Vegeu també

• Literatura experimental
• Llenguatge controlat
• Oulipo