Esperanza Spalding
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Esperanza Spalding (Portland, 18 d'octubre de 1984) és una baixista, contrabaixista, compositora i cantant de jazz estatunidenca.[1]
Ha guanyat cinc Grammy Awards, incloent el Grammy a la Millor Nova Artista en els 53ns Grammy Awards,[2] essent la primera artista de jazz en guanyar-lo,[3][4] una Boston Music Award i una Soul Train Music Award. També ha rebut dos doctor honoris causa: un de Berklee College of Music[5] i un de California Institute of the Arts (CalArts).[6]
Remove ads
Biografia
Infantesa i educació
Criada al barri King de Portland, Orgeon,[7] un barri que ella va descriure com un "ghetto" i que feia "força por",[8] va patir pneumònia crònica i artritis reumatoide juvenil degut a un transtorn de deficiència autoimmune,[9] el que va fer que passés gran part de la seva educació elemental escolaritzada a casa,[10] tot i passar també per la King Elementary School de Portland.[7][11]
El seu pare era afroamericà i la seva mare de descendència gal·lesa, nativa americana i hispànica.[8][12][13] Va ser criada i educada per la seva mare.[10] Spalding també té interès en la música d'altres cultures incloent la de Brasil. Comentà que: "Amb les cançons portugueses, la frase i la melodia estan intrínsecament enllaçades amb l'idioma i això és bonic."[14]
Des de ben petita Spalding va mostrar un talent per la música. Amb 4 anys va reproduir una peça de Beethoven d'oïda. Inspirada per una actuació de Yo-Yo Ma que va veure a la televisió, va aprendre de manera autodidacta a tocar el violí, i amb 5 anys va començar a tocar a la Chamber Music Society of Oregon,[15][10] on als 15 anys va rebre la posició de concertino.[10]
Va acudir a l'institut Northwest Academy amb una beca, on estudiar l'oboè i el clarinet.[16] Un dia, mentre es saltava classe a l'institut, un professor li va ensenyar una línea de baix, el que va fer que s'enamorés de l'instrument.[10][17] Amb aquesta línea de baix va aconseguir el seu primer concert, amb un grup de blues.[18] Als 16 anys va abandonar l'institut i va obtenir una beca per a acudir a la Portland State University per a estudiar baix, on n'era l'estudiant més jove. Insatisfeta, als 17 anys va aplicar a la Berklee College of Music, on va obtenir una beca.[10] Per tal de poder-se permetre el viatge, va haver d'organitzar un concert benèfic que, amb l'ajuda d'amics, va aconseguir recaptar prou diners.[18][19]
Carrera
Spalding es va graduar l'any 2005 de Berklee, en només 3 anys, i va començar a exercir com a professora de la universitat als 20 anys, esdevenint la professora més jove de l'escola.[15] El mateix any va rebre una beca de la Boston Jazz Society.[10]
Gary Burton, vicepresident executiu a Berklee, va dir el 2004 que Spalding tenia "un gran time feel, pot llegir amb confiança les composicions més complicades, i comunica la seva personalitat optimista en tot el que toca".[18] Ben Ratliff va escriure al The New York Times el 9 de juliol de 2006 que "la veu d'Spalding pot cantar en veu baixa, gairebé en un somni" i que "Spalding inventa el seu propi espai femení, un so diferent de dalt a baix".[20]
El seu primer àlbum, Junjo, va sortir el 18 d'abril de 2006, sota Ayva Music.[21][22] L'àlbum reflectia el so del trio format per Spalding, Aruan Ortiz i Francisco Mela, professors de Berklee,[23][24] i incloïa una mescla de composicions pròpies i versions d'artistes com Chick Corea.
El 20 de maig de 2008 va treure el seu segon àlbum, Esperanza, sota Heads Up International.[25] Acompanyada de Leo Genovese, Otis Brown i Jamey Haddad, així com altres músics convidats, Spalding volia arribar a una audiència més àmplia, tot ressaltant les influències que l'havien marcat. L'àlbum va venir acompanyat per un èxit a les llistes de Billboard de jazz contemporani, on s'hi va estar durant 70 setmanes.[10]
El 17 d'agost de 2010 Spalding va treure Chamber Music Society, el seu tercer àlbum d'estudi, sota Heads Up International.[26] En aquest àlbum, en què Spalding és acompanyada per Leo Genovese, Terri Lyne Carrington, Quintino Cinalli, Entcho Todorov i Lois Martin, Spalding mostra el seu estil propi i l'evolució dels seus arrenjaments. Amb aquest àlbum, Spalding va guanyar el Grammy a la Millor Nova Artista l'any 2011.[27]
El seu quart àlbum, Radio Music Society, va sortir el 20 de març de 2011, sota Heads Up International.[28] Acompanyada de Leo Genovese, Terri Lyne Carrington, i molts altres músics, l'àlbum va donar a Spalding dos premis Premis Grammy. El primer, per Millor Àlbum de Jazz Vocal, i el segon per Millor Arrenjament Instrumental amb Acompanyament Vocal per la cançó "City of Roses".[27]
Amb el seu cinquè àlbum, Emily's D+Evolution, llançat el 4 de març de 2016 sota Concord Records,[29] Spalding va canalitzar el seu alter ego, "Emily", en un àlbum conceptual en què explora sonoritats de rock experimental, amb guitarres sorolloses i cant maníac.[30] A més del contrast en estils musicals, Spalding va escollir una formació reduïda, formada per Matt Stevens i Karrien Riggin o Justin Tyson a la bateria.
El 16 de desembre de 2017 Spalding va treure el seu següent àlbum, Exposure, sota Concord Records.[31] La creació d'aquest àlbum es va dur a terme en només 77 hores, que van ser retransmeses en directe a Facebook Live. Acompanyada de Ray Angry, Mathew Stevens i Justin Tyson, tots els temes es van compondre i gravar en la seva totalitat en el temps que va durar la retransmissió.[32]
El setè àlbum d'Spalding, 12 Little Spells, va sortir el 19 d'octubre de 2018, sota Concort Records.[33] Seguint la tendència cap a allò diferent, Spalding va voler desvincular-se de la identitat de "músic", per a ser associada a una identitat més experimental.[34] Amb els seus companys ja habituals Mathew Stevens i Justin Tyson, així com amb una dotzena més de músics i una orquestra, Spalding va basar cada cançó de l'àlbum en una part del cos, i va voler reflectir les sensacions que sentia en pensar-hi.[34] Als 62ns Premis Grammy, l'any 2020, l'àlbum va guanyar el Grammy al millor àlbum de jazz.[27]
El 24 de setembre del 2021 Spalding va treure Songwrights Apothecary Lab, el seu vuitè àlbum, sota Concord Records.[35] Basant-se en "els mars curatius del músic/musicalitat/cançó",[36] Songwrights Apothecary Lab és un conjunt de peces que anomena formwelas, gravades en el seu "laboratori itinerant" en col·laboració amb una varietat de músics, investigadors i professionals.[37] Similarment al seu últim àlbum, amb cada cançó Spalding buscava tenir un efecte profund a l'oient.[37] Als 64ns Premis Grammy, l'any 2022, l'àlbum va tornar a rebre el Grammy al millor àlbum de jazz.[27]
El seu següent àlbum, Live at the Detroit Jazz Festival, llençat el 9 de setembre de 2022, és una gravació en directe del concert que va fer al Detroit Jazz Festival de 2017 amb Wayne Shorter, Terri Lyne Carrington, i Leo Genovese.[38] El concert, en honor a Geri Allen, va incloure cinc peces, tres escrites per Shorter, una per Milton Nascimento i una per Allen, i és l'última gravació de Shorter abans de la seva mort.
El 6 de gener de 2023, Spalding, en col·laboració amb Fred Hersch, va treure Alive at the Village Vanguard, sota Palmetto Records.[39] Es tracta d'un altre àlbum en directe, gravat al Village Vanguard de Nova York. En aquesta actuació, Spalding no toca el baix, sinó que només canta, i l'actuació és improvisada.[39]
El seu novè àlbum d'estudi, Milton + Esperanza, va sortir el 9 d'agost de 2024, sota Concord Records.[40] En col·laboració amb Milton Nascimento, conté 16 composicions i estàndards. L'àlbum està dedicat a la memòria de Wayne Shorter, que va morir el març del 2023.[41]
Remove ads
Influències
Spalding sempre ha tingut interès en moltes cultures i vessants diferents de la música, més enllà dels seus estudis clàssics i de jazz. Comentà que "amb les cançons portugueses, el fraseig de la melodia està enllaçat intrínsicament amb l'idioma".[42] Molts dels seus àlbums mostren influències de música bebop, rock, pop, afro-llatina, R&B, i altres estils que Spalding ha anat interioritzant i incorporant a la seva música.[43][44]
Tot i ser classificada com a artista de jazz, ha expressat que la paraula "jazz" va deixar d'evolucionar als anys 60, i que, en classificar artistes tan diferents com Wynton Marsalis, Norah Jones, Maceo Parker o ella mateixa amb una mateixa paraula, aquesta ha deixat de tenir significat.[43]
Spalding ha mencionat en gran varietat d'ocasions artistes que l'han inspirat i que han influït el seu estil personal. Ha mencionat a Stevie Wonder, Wayne Shorter i Dmitri Xostakóvitx com als seus compositors preferits, comentant que "escriuen molt orgànicament".[43] També ha mencionat Milton Nascimento com a influència pivotal que ressona a través de la seva música,[45] i s'inspira en cantants que "no son massa curosos i sonen com ells mateixos" com Betty Carter, Dakota Stanton, Maria João, Sarah Vaughan o Dinah Washington.[43] També ha tingut influències de Sam Cooke, Smokey Robinson i Earth, Wind & Fire.[44]
Remove ads
Actuacions selectes
No hi ha dubte que Spalding s'ha fet un nom a la indústria musical. Des de la seva victòria del Grammy l'any 2011, quan competia pel premi amb artistes com Justin Bieber, Drake, Mumford & Sons i Florence and the Machine,[46] ha actuat a una gran varietat de programes, cerimònies i concerts de caràcter públic.
L'any 2009, Spalding va actuar als Premi Nobel d'Oslo.[47] El mateix any, Spalding va actuar en dues ocasions a la Casa Blanca pel President dels Estats Units Barack Obama. En una d'aquestes actuacions, va versionar Overjoyed, d'Stevie Wonder.[47][44] Més endavant, va actuar als BET Awards com a part del tribut a Prince.
També ha aparegut al programa de David Letterman, al Tavis Smiley Show, al Jimmy Kimmel Live!, al Austin City Limits i al Jay Leno's Tonight Show, entre d'altres.[48]
A més, ha col·laborat en discs d'altres artistes, com The Electric Lady de Janelle Monáe, o Unorthodox Jukebox de Bruno Mars.
Discografia
- Junjo (2006)
- Esperanza (2008)
- Chamber Music Society (2010)
- Radio Music Society (2012)
- Emily's D+Evolution (2016)
- Exposure (2017)
- 12 Little Spells (2018)
- Songwrights Apothecary Lab (2021)
- Live at the Detroit Jazz Festival (2022)
- Alive at the Village Vanguard (2023)
- Milton + Esperanza (2024)
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads