Espigall

L'espigall és una verdura provinent de la col farratgera (Brassica oleracea L. var. acephala),^[1] una varietat de col^[2] que no fa cabdell, només fulla,^[3] conreada principalment a la zona de la comarca del Garraf.^[4] Va estar a punt d'extingir-se perquè els pagesos que la conreaven veien com sempre se'ls quedava a la parada, sense arribar a vendre-la.^[5] A mitjans dels anys 1990 un grup de pagesos va entossudir-se a recuperar-la, i a partir del 2013 hi va haver l'impuls definitiu per mitjà de la Fundació Miquel Agustí.^[6]

Espigall en una botiga de productes ecològics

D'aquesta col surten dos productes, els brotons i els espigalls, segons l'època de l'any i el seu estadi de creixement. D'octubre a novembre es cullen els brotons, que són brots que surten de l'axil·la de les fulles una vegada se'ls talla l'ull principal, i tenen molta fulla retallada; mentre que els espigalls, més amunt en la planta i més tardans, són inflorescències immadures que apareixen de gener a març, acompanyats de poques fulles però grosses i retallades.^[6][1]

L'espigall té les propietats nutritives de les cols. Aquesta verdura admet diferents formes de preparació: es pot fer sola, passada per la paella amb all i botifarra, o amb cansalada i mongetes o cigrons. Es pot coure al vapor, però generalment es bullen amb molta aigua i sal de 7 a 15 minuts, després d'haver tallat les fulles a trossos, que s'afegeixen a l'aigua quan ja bull. Pot anar acompanyada de cansalada o arengades, però també es pot fer en cremes, escumes o sopes, i pot acompanyar carn, peix o altres verdures.^[7][8][6]