Espursim

L'espursim, gatvaire, gatet o gató, entre altres noms vernacles^[1] (Scyliorhinus stellaris) és una espècie de tauró carcariniforme de la família dels esciliorrínids, que es troba al Mediterrani i a l'Atlàntic nord-oriental (des de les illes Shetland, sud d'Escandinàvia i les Illes Britàniques fins a la desembocadura del riu Congo). No s'ha de confondre amb el gat ver o gató.^[2] No apareix amb tanta freqüència com el gat, tot i que a les llotges de peix dels Països Catalans se subhasta amb ell. És una espècie pesquera d'interès comercial. La carn és bona per menjar. Els pescadors el pelen i decapiten abans de dur-lo a la subhasta. Es pesca amb l'art de ròssec, tresmall i palangre.

Espursim

Scyliorhinus stellaris
Estat de conservació
Vulnerable
UICN	161484
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Chondrichthyes
Ordre	Carcharhiniformes
Família	Scyliorhinidae
Gènere	Scyliorhinus
Espècie	Scyliorhinus stellaris (Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Protònim	Squalus stellaris
Distribució

Morfologia

Gatvaire

Posta de gatvaire en un aquari.

• Cos allargat i cepat.
• Vàlvules nasals ben desenvolupades, separades i sense arribar a la boca.
• Presenta cinc parells de fenedures branquials, els dos darrers per sobre de les pectorals.
• Sense membrana nictitant.
• Té les dues aletes dorsals en posició endarrerida.
• La segona aleta dorsal és més petita que la primera.
• La coloració varia segons l'edat i l'hàbitat.
• El dors és gris fosc o bru rogenc, amb taques de diverses mides, fosques i alguns cops blanques.
• La cara ventral és blanquinosa sense taques.
• La longitud màxima és de 162 cm, i és adult als 125 cm.

Ecologia

Viu generalment en fons de sorra o pedra, i també a la zona del corall. Se'l troba a profunditats que van de 1-2 m fins a 125 m, però és més comú entre 20 i 60 m. És actiu al capvespre i a la nit; de dia resta descansant al fons. Els individus adults van a les aigües més fondes per aparellar-se i tornen a les somes per a fresar.

Menja principalment crustacis i mol·luscs, a més d'una gran varietat de petits peixos bentònics i demersals, inclòs el gat.

És ovípar. L'ou és protegit per una càpsula còrnia marró, entre 10 i 13 cm de llarg per 3 o 4 cm d'ample, i presenta uns llargs circells a cada angle que serviran per a fixar-lo al substrat. La fresa es produeix durant tot l'any i a cada una pon dos ous (un de cada oviducte). El petit surt de la càpsula al cap de 9 mesos i fa aproximadament 16 cm de longitud total.