Estaràs

Estaràs és un municipi de la comarca de la Segarra. La forma que pren el terme municipal permet dividir-lo en tres sectors. Al nord, el que formen Ferran, Malacara i Alta-riba; al centre, el poble d'Estaràs i Gàver; i al sud Vergós Guerrejat. La principal via de comunicació és la carretera N-141, que té un enllaç a l'eix transversal. Altres carreteres secundàries connecten les diferents entitats de població que conformen el municipi.^[1]

Estaràs

Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
41° 41′ 30″ N, 1° 22′ 41″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Àmbit funcional territorial	Ponent
Comarca	Segarra
Capital	Estaràs
Població humana
Població	162 (2024) (7,71 hab./km²)
Llars	35 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	21 km²
Banyat per	Sió
Altitud	596 m
Limita amb	Castellfollit de Riubregós Cervera les Oluges Sant Ramon Ribera d'Ondara Pujalt Sant Guim de Freixenet Ivorra
Identificadors descriptius
Codi postal	25214
Codi INE	25085
Codi IDESCAT	250851
Lloc web	estaras.ddl.net

Etimologia

L'origen del topònim podria venir del lexema estar- d'origen preromà, segons el DCVB, i el sufix -às, considerat majoritàriament també de la mateixa època. No obstant això, no es pot afirmar amb certesa.^[2]

Geografia

• Llista de topònims d'Estaràs (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc)

Història

La primera referència històrica del municipi és Gàver, esmentat com un lloc fronterer l'any 1015. Vint anys més tard forma part de la marca del comtat de Berga juntament Portell i Gospí, als que s'hi afegeixen posteriorment Ferran i Malacara. Gàver, Estaràs i Alta-riba van pertànyer al bisbat de Vic mentre que la resta van dependre del bisbat d'Urgell i més tard del bisbat de Solsona. Amb la creació de les províncies l'any 1833, el municipi esdevé una de les fronteres provincials. És també al segle xix quan les diferents entitats de població s'uneixen en un sol municipi que pren el nom d'Estaràs.^[1]

Demografia

Entitat de població	Habitants (2024)
Ferran	53
Gàver	31
Vergós Guerrejat	30
Estaràs	26
Alta-riba	13
Malacara	9
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 33 31 35 201 164 587 485 560 468 459

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 449 494 424 404 337 231 225 191 164 164

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 165 179 187 193 186 184 178 177 168 176

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 163 160 156 169 162 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

Independents de la Segarra, una candidatura municipal vinculada a Esquerra Republicana, ha guanyat les eleccions des del 1995, quan es presentà sota les sigles d'Agrupació d'Independents Progressistes i Nacionalistes,^[3] ostentant l'alcaldia des d'aleshores. L'actual alcalde n'és Jaume Trilla

Resultats electorals

Composició del ple municipal[3]
Partit	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019
AIPN/InSe/InSe-AM					5[a]	5[a]	5[b]	5[b]	5[c]	5[c]	[c]2
CiU/JxCat		5[d]	5[d]	5[d]					0[d]		[e]3
PSC/IE-PM /IE-CP								0[f]	0[g]	0[h]	0[h]
PP					0	0	0	0	0	0
AE - IND.	5
Total	5	5	5	5	5	5	5	5	5	5	5

1. Com a AIPN
2. Com a InSe
3. Com a InSe-AM
4. Com a CiU
5. Com a Junts per Catalunya
6. Com a PSC
7. Com a IE-PM
8. Com a IE-CP

Llocs d'interès

El municipi compta amb cinc edificis declarats Bé Cultural d'Interès Nacional, tots ells castells:

• El Castell d'Alta-riba
• El Castell d'Estaràs
• El Castell de Ferran
• El Castell de Mejanell
• El Castell de Vergós Guerrejat

• Béns Culturals d'Interès Nacional al municipi d'Estaràs
• 
  Castell d'Alta-riba
• 
  Castell d'Estaràs
• 
  Castell de Ferran
• 
  Castell de Mejanell
• 
  Castell de Vergós Guerrejat