Estraperlo (mercat negre)

Estraperlo és un sinònim de mercat negre o negoci fraudulent d'articles intervinguts per l'Estat o subjectes a racionament (decretat pel règim del general insurgit Francisco Franco), fenomen típic de la postguerra (1940-1952) i de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).^[1][2]

En aquesta època de penúria i de fam a Espanya no hi havia res que mancava a qui tenia diners. Un quilo de sucre costava 1,90 pessetes a preu regulat, a preu d'estraperlo eren 20; l'oli 3,75 el litre i 30 al mercat negre. La llei de 1941 que sancionava els especuladors amb la pena de mort no va tenir gaire efecte.^[3] Entre les persones que es van dedicar a aquesta activitat, anomenades estraperlistes, n'hi ha moltes que feien contraban per mera necessitat de sobreviure, d'altres per cobdícia; i d'altres perquè era la manera de guanyar-se la vida.^[4] N'hi van sortir un grup reduït de nou-rics^[5] que fortuna feta, es van imposar als cercles de l'elit del règim dictatorial.^[6]

Hi havia un estraperlo «gran», el dels rics^[7] i un estraperlo «petit» dels pobres, els vençuts de la guerra civil. La repressió franquista tocava en primer lloc aquest darrer grup.^[8] La dictadura va conduir campanyes de propaganda i va castigar els petits estraperlistes, tot i tolerar el comerç clandestí dels principals responsables del gran estraperlo, que romania impune,^[9] com per exemple Joan March i Ordinas, el «banquer de Franco». A Almeria i Màlaga, per exemple, entre 60 i 75% de les estraperlistes que van ser enxampades eren dones, sovint viudes de guerra que tenien família i no tenien cap altre ingrés.^[10]

Molta gent de les ciutats anaven als pobles rurals per cercar aliments.^[11] Calia molta astúcia per amagar les mercaderies als controls de la guàrdia civil i els burots, una mena de duana interior. Tot i això, amb el temps es va crear a molts indrets una mena de connivència entre les forces de l'ordre i els estraperlistes regulars. En cedir una part de la mercaderia o mitjançant altres favors, els guàrdies civils els deixaven passar.^[12] L'estraperlo va contribuir considerablement a l'emergència d'una corrupció sistemàtica, que moltes vegades va beneficiar als partidaris del règim, que treien profit de les necessitats de la majoria de la població.^[13]

La paraula prové, per extensió,^[14] d'una estafa amb ruleta elèctrica amb trampa, inventada pels socis Strauss i Perl, la «Stra-Perl»®,^[15] que va ser a la base de l'escàndol de l'estraperlo als anys 1934-1935.^[16]