Eurodron
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
L′European Medium Altitude Long Endurance Remotely Piloted Aircraft System (Sistema europeu d'aeronaus pilotades remotament i de llarga altitud o MALE RPAS, també EuroMALE), o Eurodron, és un UAV MALE en desenvolupament per Airbus, Dassault Aviation i Leonardo amb un primer vol previst per a mitjans de 2027. Alemanya, França, Itàlia i Espanya han fet comandes per al sistema. És un dels programes de defensa més importants assolits a la Unió Europea.[1]
_(cropped).jpg)
Així mateix, l'EuroMALE tindrà un paper important en el projecte FCAS, essent interoperables ambdós sistemes.
Remove ads
Desenvolupament
El 18 de maig de 2015, França, Alemanya i Itàlia van iniciar un estudi europeu de dos anys de durada sobre el RPAS MALE per definir les seves capacitats operatives, els requisits del sistema i el disseny preliminar. Espanya es va unir posteriorment a l'estudi. El novembre de 2015, la gestió del programa va ser assignada a l'agència europea de contractació de defensa OCCAR, amb el suport de l'Agència Europea de Defensa per a la integració i la certificació del trànsit aeri. L'estudi de definició s'havia de contractar durant la primera meitat del 2016, amb un desenvolupament i una producció potencials que preveien un primer lliurament el 2025.[2]
El setembre de 2016 es va iniciar un estudi de definició de dos anys de durada.[3] Airbus, Dassault Aviation i Leonardo van presentar una maqueta a escala real al ILA Berlin Air Show de l'abril de 2018.[4][5][6] A l'octubre de 2018, l'OCCAR va convidar Airbus Defence and Space a presentar una oferta per al programa, per coordinar els principals subcontractistes, Dassault i Leonardo. El novembre de 2018, es va completar la revisió preliminar del disseny del sistema, cosa que va permetre a les parts interessades alinear els seus requisits i contractar el 2019.[7]
A finals de maig de 2019, Airbus va presentar la seva oferta.[8] A l'estiu, el Senat francès va criticar la plataforma com a "massa pesada, massa cara i, per tant, massa difícil d'exportar" a causa de les "especificacions alemanyes".[8] El primer vol estava programat per al 2024, amb els primers lliuraments previstos per al 2027.[8]
A causa de l'impacte de la pandèmia de la COVID-19 en la indústria de l'aviació, la signatura del contracte es va ajornar fins al 2021. Les instal·lacions d'Airbus a Manching van ser seleccionades per al muntatge final i les proves a terra.[9] El vol inaugural estava programat per al 2025, amb els primers lliuraments previstos per al 2028. El contracte és per a 20 sistemes Eurodron, cadascun dels quals inclou tres aeronaus, cosa que resulta en un total de 60 drons.[9]
El febrer de 2022 es va aprovar el contracte de desenvolupament i producció.[10] El primer vol del prototip s'espera per a mitjans del 2027.[11] El març de 2022, Airbus Defence and Space va confirmar la selecció del motor turbohèlix General Electric Catalyst en lloc del Safran Ardiden 3TP.[10]
Remove ads
Disseny
L'Eurodron està pensat per a missions d'intel·ligència, vigilància i reconeixement de llarga durada i suport terrestre amb armes guiades de precisió.[2] Els motors de doble turbohèlix estan muntats en una configuració d'empenta darrere de l'ala, similar al BAE Systems Mantis més petit, i un terç més gran que el MQ-9.[12]
Els motors duals del dron eren una demanda d'Alemanya, que tenia la intenció d'utilitzar el UAV per a la vigilància de zones urbanes domèstiques i estava preocupada que una fallada del motor en un dron monomotor pogués provocar que el dron s'estavellés contra una casa. França, que té la intenció d'utilitzar el sistema en zones de conflicte com el Sahel, ha criticat el seu cost i pes. Amb 11.000 kg, és més del doble de pesat que un MQ-9 Reaper. Un polític francès que supervisa el projecte RPAS, Christian Cambon, el va criticar per patir "obesitat".[13]
_dimensions.png)
Remove ads
Operadors
Futurs operadors
- Força Aèria i Espacial Francesa - 12 drons (4 sistemes) amb contracte
- Força Aèria Alemanya - 21 drons (7 sistemes) amb contracte
- Força Aèria Italiana - 15 drons (5 sistemes) amb contracte
- Força Aèria Espanyola - 12 drons (4 sistemes) amb contracte
Operadors potencials
El 30 de novembre de 2023, el Japó es va unir al programa Eurodron com a observador.[14]
El 21 de gener de 2025, l'Índia es va unir al programa Eurodron com a observador.[14]
Especificacions
Característiques generals
- Capacitat: 2.300 kg de càrrega útil[8]
- Longitud: 17m
- Envergadura: 30m
- Alçada: 6m
- Pes màxim d'enlairament: 13.000 kg
- Motors: 2× turboprop General Electric Catalyst[10], cada un
Rendiment
- Autonomia: fins a 40h[11]
- Sostre de servei: 40.000
Armament
- Aleron LP[15]
- Brimstone[16]
- GBU-49 Enhanced Paveway II
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads