Eva Piquer i Vinent

Eva Piquer i Vinent (Barcelona, 30 de maig de 1969)^[1] és una escriptora, periodista i professora catalana. Edita i dirigeix el magazín cultural Catorze.

Eva Piquer i Vinent

(2016)
Biografia
Naixement	30 maig 1969 (56 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	minaire, empresària, escriptora, docent, novel·lista
Ocupador	Catorze
Gènere	Assaig
Premis
(2002)  Premi Josep Pla de narrativa (1996)  Premi de Literatura Infantil El Vaixell de Vapor, per l'obra La noia del temps
Lloc web	catorze.cat

Biografia

Carrera docent i periodística

Ha impartit classes de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (1994-2001) i ha exercit de corresponsal a Nova York (1992-1994).^[1] Va rebre el premi Atlàntida el 2006 al millor articulista en llengua catalana. Ha estat subcap de cultura i coordinadora del suplement cultural del diari Avui, on va treballar del 1988 al 2010. Ha escrit cròniques de cultura, política i societat al diari Ara. Ha escrit a La Vanguardia, El Periódico, Time Out Barcelona, Nació Digital, Catalan International View i altres mitjans. Des del 1992 fins al 2022 ha col·laborat a Catalunya Ràdio. També ha fet seccions sobre llibres a RAC1. El 2014 va impulsar i editar la publicació digital cultural Catorze, que va ser premiada amb el 15è Premi LletrA de projectes digitals l'any 2015 i el Premi Nacional de Cultura, que es considera la distinció més important en el camp de la cultura a Catalunya, l'any 2018. Catorze també ha rebut el Premi de Comunicació no Sexista del 2017, el Premi Marta Mata del 2020 i el Premi Lletra Nacional del 2023.^[2][3][4]

Carrera editorial

Com a directora literària de l'editorial Thassàlia (1995-1997),^[1] va publicar llibres de Kate Atkinson, Daniel Pennac, Anita Brookner, Alexander Jardin, Barbara Trapido, Jerome Charyn, Rachel Cusk, Ann Beattie i Kingsley Amis, entre d'altres. Formà part del col·lectiu Germanes Quintana.

Activitat política

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 es va presentar en setè lloc, com a independent, a la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya per la circumscripció de Barcelona,^[5] i va assolir l'escó. Dos mesos després de la constitució del Parlament, el 19 de febrer de 2013, va renunciar a l'escó al·legant motius personals.^[6]

Obres literàries

En solitari

• 1996 — La noia del temps. El Vaixell de Vapor. Cruïlla, 1997.
• 1997 — Què pensa Mikimoto?
• 1999 — Alícia al país de la televisió
• 2002 — Una victòria diferent
• 2003 — No sóc obsessiva, no sóc obsessiva, no sóc obsessiva: Dèries, plaers i addiccions d'una lectora desacomplexada
• 2004 — Els fantasmes no saben nedar
• 2005 — Supermare treballadora i altres estafes
• 2010 — La feina o la vida. Certeses (provisionals) d'una mare desacomplexada
• 2012 — Petita història de Barcelona
• 2014 — Catorze de cara al 2014
• 2014 — Marta Rovira, cada dia més a prop^[7]
• 2018 — Evasions. Amb il·lustracions d'Eva Armisén.
• 2021 – Com abans de tot. Amb il·lustracions d'Eva Armisén.
• 2023 - Aterratge

Col·lectives

• 1998 — Zel
• 2000 — Por
• 2001 — Domèstics i salvatges
• 2003 — Tancat per vacances (amb Sebastià Alzamora, Lluís Calvo, Miquel de Palol i Muntanyola, Gemma Lienas, Andreu Martín, Isabel Olesti, Maria Mercè Roca, Care Santos i Lluís Maria Todó)

Premis i reconeixements

• 1996 Vaixell de vapor per La noia del temps.^[8]
• 1999 Ciutat d'Olot-Marià Vayreda per Alícia al país de la televisió.
• 2002 Josep Pla per Una victòria diferent.
• 2006 Premi Atlàntida al millor articulista en llengua catalana.^[9]
• 2024 Premi Setè cel de Salt per Aterratge.^[10]