Excipient

Un excipient (del llatí excipiens, -ntis, participi pres. de excipĕre ‘prendre de, exceptuar’, 1a font en català el 1868)^[1] és aquella matèria que, inclosa en les formes farmacèutiques, s'afegeix a les substàncies medicinals o a les seves associacions per servir-les de vehicle, possibilitar la seva dosi, preparació i estabilitat, modificar les seves propietats organolèptiques o determinar les propietats fisicoquímiques del medicament i la seva biodisponibilitat. Un excipient és sempre una substància, sòlida o líquida, que és neutra i que no té efectes medicinals.