Extensible Application Markup Language

L'Extensible Application Markup Language (XAML) és un llenguatge de marques desenvolupat per Microsoft per dissenyar interfícies d'usuari i definir el comportament d'aplicacions en plataformes com Windows Presentation Foundation (WPF) i Universal Windows Platform (UWP). Mitjançant una estructura basada en XML, XAML permet crear de manera eficient components visuals i funcionalitats, separant el disseny de la lògica de programació. Aquesta separació facilita el treball col·laboratiu entre desenvolupadors i dissenyadors, millorant la productivitat en el desenvolupament d'aplicacions modernes.

Aquest article necessita diverses millores. Ajudeu modificant-lo ara o participant a la pàgina de discussió.

Funcionament

Per poder treballar amb XAML, cal instal·lar el Framework .NET de Microsoft per fer aplicacions d'escriptori (Framework 4 .NET) o Microsoft Silverlight per fer aplicacions web.^[1] I per poder modificar el XAML d'una forma visual un editor XAML que tingui una opció de vista en viu per exemple Microsoft Expression Blend o Kaxaml.^[2]

Tot el que es pot fer en XAML també es pot fer en el codi, només és una altra manera de fer i inicialitzar objectes; depèn de l'usuari si vol declarar en XAML o escriure en codi. Els avantatges de crear en XAML són: el codi XAML és curt i clar per a llegir; separació de codi del dissenyador i la lògica; eines de disseny gràfic com Expression Blend, i la separació de la lògica XAML i la interfície d'usuari li permet separar clarament els rols de dissenyador i desenvolupador.

Extensions

Les extensions de marcat són marcadors de posició dinàmica dels valors d'atribut en XAML. Resolen el valor d'una propietat en temps d'execució:

• Binding. Per enllaçar els valors de les propietats.
• StaticResource. Recerca d'una operació d'entrada de recursos.
• DynamicResource. Actualització automàtica de les operacions de recerca d'una entrada de recursos.
• TemplateBinding. Per enllaçar una propietat d'una plantilla de control a una propietat de dependència del control.
• x:Static. Resoldre el valor d'una propietat estàtica.
• x:Null. Tornar null.

Exemple

<Window x:Class="UsoWPF.Window1"
 xmlns="http://schemas.microsoft.com/winfx/2006/xaml/presentation"
 xmlns:x="http://schemas.microsoft.com/winfx/2006/xaml"
 Title="Window1" Height="300" Width="300">
 <Grid>
 <TextBlock Width="120" Text="Visca Lleida" Height="25"/>
 </Grid>
</Window>