Farga

La farga o forja^[1] és el taller del ferrer,^[2] el lloc on s'escalfa i es treballa el metall emprant l'art de la forja, per tal de deformar-lo, en calent o en fred, mitjançant la utilització d'una eina d'impacte (martell, martinet, martell-piló) i d'un suport (enclusa, matriu, etc..).^[3] Rebien especialment el nom de farga aquells llocs on s'obtenia i es treballava el ferro per reducció directa de la mena de ferro.^[4] Farga també designa el fornal o fogó on s'escalfen els metalls per tal de forjar-los.^[5]

Per a altres significats, vegeu «Farga (desambiguació)».

Farga medieval

Forja de carbó de fons

Etimologia

La paraula farga prové del llatí fabrica després de passar per una sèrie de canvis fonètics, i conservant el significat de «fàbrica».^[6] «Forjar» s'usa com a verb tant en el sentit directe de forjar un metall, com en el figurat de concebre una idea o pla.

Treballs duts a terme a la farga

El treballs més comuns que es feien a una farga eren:

• Adreçar o aplanar peces deformades.
• Estirar peces: a partir d'un material de certes dimensions, aquest és aprimat a cops.
• Reblar: consisteix a fer cabotes a objectes o a unir peces per mitjà dels reblons.
• Foradar: fer forats de mides considerables, amb ajut de punxons o motlles simples.
• Doblegar: conformar una peça en angle.
• Corbar: convertir una peça recta en una corba. Per exemple, una ferradura de cavall.
• Soldar: antigament per soldar dues peces s'escalfaven juntes fins a temperatures prou altes perquè tornessin el metall pastós, s'ajuntaven sobre l'enclusa i es colpejaven suaument fin que quedaven soldades.

Principi i organització

Una farga artesanal comporta una llar de foc utilitzada per a escalfar un metall (generalment ferro o acer) a una temperatura a la que esdevé mal·leable (quan està roent) o bé a una temperatura on l'enduriment ja no augmenta encara que es segueixi martellejant.

La calor per escalfar el metall s'obté cremant un combustible (carbó, gas, olis) i amb un comburent, la farga ha d'estar dotada d'un sistema de insuflació d'aire (p.e. la trompa de la farga catalana) o d'una manxa accionada manualment (a les fargues primitives). Existeixen igualment petites fargues d'inducció elèctrica.

• 
  Farga d'un ferrer de sabres japonesos.
• 
  Farga del chantier medieval de Guédelon.
• 
  Farga artesanal a Austràlia (XXe segle).
• 
  Farga industrial.

Antigament la tècnica es duia a terme a cops de martell. El metall era escalfat en el fornal, agafat amb l'ajut d'unes tenalles de fornal i posat sobre l'enclusa on era colpit pel ferrer.

Les eines a disposició del ferrer són pinces, martells, masses, tisores, punxons, tenalles, raspalls, urpes i d'altres eines per treballar el metall. Tanmateix, el ferrer és capaç de fabricar ell mateix les seves pròpies eines segons les seves necessitats. Materials utilitzats: ferro, acer, bronze, etc.

Comporta igualment una o diverses encluses i un cossi d'aigua emprat per refredar ràpidament el ferro roent, i així temperar (endurir) la peça forjada.

• 
  Enclusa
• 
  Xemeneia
• 
  Manxa de forja
• 
  Motlle de forja industrial

En el cas d'objectes produïts en sèrie s'utilitzen motlles.

Una vegada obtinguda la forma final, la peça és generalment sotmesa a tractaments tèrmics permetent controlar l'enduriment o el revingut de la peça en funció del seu ús.

Impacte ambiental

Des de l'antiguitat, la metal·lúrgia i les fargues han tingut un impacte mediambiental important, amb les mines, el transport i la preparació dels minerals per la muntanya, els residus de vegades rics en metalls pesants, en minerals tòxics o també Metal·loides tòxics, amb l'emissió de vapors tòxics (pel refinament del plom i del mercuri) i sobretot (abans l'aparició del carbó) amb un gran consum de bosc i carbó de fusta, que ha contribuït a disminuir i degradar nombrosos boscos propers a les fargues.^[3]

Vegeu també

• Farga (fornal)
• Forja
• Ferro forjat
• Farga catalana
• Martinet
• Trompa d'aigua