Fernando Collor de Mello

Fernando Affonso Collor de Mello (Rio de Janeiro, 12 d'agost de 1949) és un empresari i polític brasiler, actualment afiliat al Partit Laboral Brasiler. Va ser el primer president de la República triat per vot directe després del Règim Militar, el 1989, pel període de 1990 i 1992. El govern va ser marcat per la implementació del Pla Collor, per l'obertura del mercat nacional a la importacions i per l'inici del Programa Nacional de Privatitzacions.^[1]

Fernando Collor de Mello

(2019)
Biografia
Naixement	12 agost 1949 (75 anys) Rio de Janeiro (Brasil)
Alagoas senator (en)
1r febrer 2015 – 1r febrer 2023 Legislatura: cinquanta-cinquena legislatura del Congrés Nacional del Brasil
Alagoas senator (en)
1r febrer 2007 – 1r febrer 2015 ← Heloísa Helena Lima de Moraes Carvalho
34è President del Brasil
15 març 1990 – 2 octubre 1992 ← José Sarney – Itamar Franco →
Federal deputy of Alagoas (en)
1r febrer 1983 – 1r febrer 1987
Mayor of Maceió (en)
15 març 1979 – 14 maig 1982 Nomenat per: dictadura militar del Brasil (1964-1985)
Dades personals
Residència	Maceió Brasília
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de Brasília Colégio São Vicente de Paulo (en)
Activitat
Lloc de treball	Brasília
Ocupació	polític, escriptor
Partit	ARENA, PDS, PMDB, PRN, PRTB, PTB
Altres
Cònjuge	Lilibeth Monteiro de Carvalho (1975-1981) Rosane Malta (1984-2005) Caroline Medeiros (2006 - actualitat)
Pare	Arnon Afonso de Farias Melo
Germans	Pedro Collor de Mello
Parents	Lindolfo Collor, avi Lindolfo Leopoldo Collor, oncle
Condemnat per	corrupció (2023)
Premis
(1991)  Collar de l'Orde d'Isabel la Catòlica  gran creu de l'Orde de la Torre i Espasa  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana  Orde de Rio Branco  Orde del Libertador  Orde de la Creu del Sud  Orde del Mèrit Aeronàutic  Order of Military Merit (en)  Orde del Còndor dels Andes  Orde de l'Àguila Asteca  Orde Nacional del Mèrit  Orde de Boyacá  Gran Creu de l'Orde al Mèrit de Portugal  Orde al Mèrit Naval  Gran creu de l'Orde de la Creu del Sud  Orde de la Corona del Reialme  Orde Nacional al Mèrit  Orde al Mèrit de Xile  Orde de San Martín  Orde Nacional al Mèrit  Orde pro Merito Melitensi
Signatura
Lloc web	fernandocollor.com.br

Va renunciar al càrrec en la temptativa d'evitar un procés d'impeachment, fonamentat en acusacions de corrupció.^[1] Tot i haver renunciat, Fernando Collor va tenir els seus drets inhabilitats per vuit anys per determinació de Senat Federal. No va ser elegible per a un càrrec públic fins al 2006, i va guanyar un escó de senador per Alagoas pel periode 2007-2014,^[2] que renovaria pel 2015-2022.^[3]

Tot seguit va fracassar en l'intent d'optar al càrrec de governador d'Alagoas,^[4] i el 2023 va ser condemnat per corrupció, en una investigació derivada de l'Operació Lava Jato.^[5]