Ferrihidrita

La ferrihidrita (Fh) és un mineral fèrric molt estès en la superfície de la Terra,^[4][5] i probablement un constituent en materials extraterrestres.^[6] Forma part del grup de la nolanita.^[7] Es forma en diferents tipus d'ambients, des de l'aigua dolça als sistemes marins, aqüífers fonts calentes hidrotèrmiques, sòls, i zones afectades per la mineria. Pot precipitar directament de solucions riques en ferro oxigenades, o per bacteris ja sia com a resultat de l'activitat metabòlica o absorció passiva de ferro dissolt seguit de reaccions de nucleació.^[8] La ferriidrita també ocorre en el nucli de la proteïna ferritina de molts organismes vius, per a l'emmagatzematge intracel·lular de l'ió ferro.^[9][10]

Ferrihidrita
Fórmula química	Fe³⁺₁₀O₁₄(OH)₂
Epònim	Fèrric, Hidrat i compost químic
Classificació
Categoria	hidròxids
Nickel-Strunz 10a ed.	04.FE.35
Nickel-Strunz 9a ed.	4.FE.35
Dana	04.03.02.02
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Hàbit cristal·lí	cristalls microscòpics agregats
Estructura cristal·lina	a = 2.96 Å, c = 9.4 Å; Z = 1
Grup puntual	trigonal hexagonal escalenohedral H-M symbol: (32/m) Space group: P31c
Massa molar	168.70 g
Color	marró fosc, marró groguenc
Color de la ratlla	marró groguenc
Diafanitat	opaca
Densitat	3,8 g/cm3
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1971-015
Símbol	Fhy
Referències	[1][2][3]

Patrons de difracció amb raigs X de ferridita de sis línies (dalt) i de dues liníes (sota). Cu Kα radiació.

Estructura de la ferridita segons Drits et al.. (1993). A dalt és la f-fase dominant.

Estructura

La ferrihdrita només existeix con nanomaterial de gra fi.^[11] Per la naturalesa nanoparticluata de la ferridrita la seva estructura encara està subjecta a controvèrsia.^[12]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferrihidrita pertany a «04.FE - Hidròxids (sense V o U) amb OH, sense H2O; làmines d'octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: amakinita, brucita, portlandita, pirocroïta, theofrastita, bayerita, doyleïta, gibbsita, nordstrandita, boehmita, lepidocrocita, grimaldiita, heterogenita, feitknechtita, litioforita, quenselita, feroxyhyta, vernadita i quetzalcoatlita.

Porositat i potencial absorbent

Per la petita mida dels seus nanocristalls individuals, Fh és nanoporós amb àrees superficials de centenars de metres quadrats per gram.^[13] A més té alta densitat amb gran capacitat d'adsorció d'espècies químiques incloent arsènic, plom, fosfat i molècules orgàniques és a dir, àcid húmic i àcid fúlvic.^{[14][15][16][17]} Les seves propietats fan que tingui un ús extensiu en la indústria i les instal·lacions de purificació de l'aigua. A Hiroshima es fa servir per produir l'aigua que consumeix la ciutat.^{[18][19][20][21][22][23]} La seva nanoporositat i alta afinitat amb l'or es pot usar per elaborar partícules de mida nana d'or per l'oxidació catalítica de CO a temperatures sota 0 °C.^[24]