Festa de la Llum de Manresa
festa de la ciutat de Manresa, el 21 de febrer From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La Festa de la Llum de Manresa és una festa on es commemora cada 21 de febrer el Misteri de la Llum que es va produir l'any 1345, quan un raig de llum des del Monestir de Montserrat va entrar a l'Església del Carme de Manresa. Aquest fet es va interpretar com un senyal diví per posar fi a l'entredit entre la ciutat i el bisbe de Vic i donar continuïtat a la construcció de la séquia, de la que el rei Pere III n'havia concedit el permís. La finalització definitiva d'aquest conflicte va venir amb la redacció, aprovació i signatura dels capítols i condicions de la concòrdia entre el bisbe i la ciutat, document que va obtenir la confirmació papal.[1]
 |
Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els seus enllaços interns. |
Remove ads
Història
La primera referència documental de la festa és del 1534, en un quadern de comptes de l'església de Sant Miquel. El 1769 a instàncies del Capità General del Principat, l'ajuntament envia còpia dels privilegis de la séquia i del prodigi de la Llum, fent esment de què tots els anys se solemnitza el 21 de febrer “ab Completas y varios regocijos públicos a la víspera, y Ofici que celebra el Prior del Carme y canta la Capella de la Seu, y sermó a càrrec del predicador que elegeix l'Ajuntament.” La festa durava dos dies, el de la vigília i la festivitat del Misteri de la Llum.[1]
En el seu origen, era una celebració bàsicament religiosa, tot i que al llarg dels segles xix i xx va anar adquirint una vessant més cívica, incorporant un ampli ventall d'actes culturals, esportius i lúdics i, a vegades, també reivindicatius. A la dècada de 1970, és quan més es van incrementar els actes i el nombre de dies de celebració, arribant a tenir, al segle xxi, una durada de prop de dues setmanes i més de cent actes programats.[1]
D'entre els elements que s'han perdut, cal destacar la processó, els jocs florals, la crida de la vigília i el toc de Diana (la matinada del 21).[1]
Durant el segle XX la festa va viure moments de davallada i de grans canvis, en especial a la dècada de 1980, amb la democràcia acabada d'encetar. A partir d'aleshores va arribar la redefinició de l'estructura, i el desenvolupament de la festa que va viure un continuat creixement.[1]
Remove ads
Descripció
Elements
Elements tradicionals: Ofici solemne. Pregó. Cant dels Goigs de la Llum. Seguici. Tronada. Ballada de la imatgeria festiva (gegants, nans, lleó, àliga, cavallets).[1]
Elements més recents: Arribada de la llum i l'aigua. Transèquia (l'últim acte del programa, caminada popular que recorre els 26 quilòmetres de la séquia). Pilar de quatre a la sortida d'Ofici. Fira de l'Aixada (des de 1998 recrea la ciutat medieval a través d'un mercat de productes artesanals i d'oficis. Se celebra el darrer cap de setmana de febrer). Correfoc de la Llum (des de 2009). Ballada de sardanes. Balls del Rossinyol i de la Bolangera. Representació del “Misteri de la Llum”. Processó d'espelmes. Pacte de la Concòrdia. Trobada de l'aigua i la llum. L'Encesa de la Nova Llum (des del 2013).[1]
Activitats
A més dels elements esmentats, el programa el conformen un llarg llistat d'activitats ben diverses.[1]
El divendres, abans de la festivitat, es fa el pregó institucional que és l'acte d'inici de la festa. S'inicià el 1966 a través de Ràdio Manresa, i des del 1970 es fa en un acte públic a la Casa Consistorial. Els pregoners són manresans o persones vinculades a la ciutat. També, el mateix divendres al matí es fa el pregó infantil en el qual hi participen les diferents escoles de la ciutat.[1]
A la vigília al vespre, es representa el Misteri de la Llum, amb la processó de les espelmes i l'escenificació de l'arribada de la llum, de l'aigua i de la concòrdia al monument a la Llum.[1]
El dia central de la festa, a mig matí, té lloc el seguici de les autoritats per assistir a l'ofici solemne a l'església del Carme, que en anys alternatius celebra el bisbe de Vic i l'abat de Montserrat.[1]
En finalitzar l'ofici hi ha la pujada del pilar de quatre a les escales del Carme i a continuació el seguici de tornada que acompanya les autoritats fins a la plaça Major. A la plaça té lloc la tronada, la ballada de gegants, nans, lleó, àliga i cavallets, el ball del Rossinyol i la Bolangera, i es finalitza amb dues sardanes, una de les quals sempre és “La Llum de Manresa” de Francesc Juanola, estrenada per la cobla La Principal del Bages el 1928.[1]
De la part musical de la festa, també cal destacar el Goigs de la Llum, que es canten a l'Ofici solemne, al pregó de festa, tant en l'institucional com en l'infantil, i en els actes de la vigília el dia 20. Els primers goigs editats són del 1739 i reeditats el 1924. També cal fer esment de la “Marxa de la Llum”, que s'interpreta a l'orgue al final de l'ofici religiós del 21 de febrer; la primera versió editada és de l'any 1882.[1]
Actualment, el seguici en l'anada és format per la pubilla i hereu de Manresa, els administradors, la Junta de la Séquia, l'associació la Misteriosa Llum, els dos macers, la corporació municipal, l'alcalde de Balsareny i les autoritats convidades. Tanquen la comitiva dos guàrdies de gala de la policia local. A la tornada, s'hi afegeixen els sacerdots i el bisbe de Vic o abat de Montserrat, i la imatgeria festiva amb els cavallets, els nans, el lleó, els gegantons, els gegants i l'àliga.[1]
De la Festa de la Llum cal destacar l'elevada participació de persones i entitats en la diversitat d'actes, així com la dimensió identitària de la celebració.[1]
Remove ads
administradors[2]
Hi ha constància de què, a inicis del segle XVI, ja se celebrava la festa, a càrrec de la Confraria de la Santíssima Trinitat, que rebia ajuda econòmica del consell de la ciutat per tal de sufragar les despeses
L'Ajuntament consta en la presidència dels actes de la festa, com a patró de la Confraria de la Santíssima Trinitat, i a partir de 1887 hi consta també la Junta de la Séquia.
Al segle XIX, les tasques concretes que ocasionava la celebració s'encomanaven a uns administradors, càrrec que en un principi era assumit per persones que s'escollien expressament cada any a títol individual.
En aquesta època és l’autoritat municipal qui les nomena.
Al segle XX, de 1910 a 1914, les condicions polítiques existents fan que no es trobin administradors, i durant uns anys l’organització va a càrrec de l’Ajuntament.
De 1912 a 1914 el programa queda pràcticament reduït a l’ofici.
Al 1917, per resoldre-ho, s'aproven uns nous estatuts de la Confraria de la Santíssima Trinitat que, a partir d’aleshores, és qui s'encarrega de proposar els administradors o bé, a manca d’aquests, organitzar les festes ells mateixos.
Al 1968, per primera vegada hi ha dones en l’administració de la festa.
A partir de 1970, el càrrec d’administrador deixa de fer-se a títol individual i es passa cada any a una entitat de la ciutat.
D’aquesta manera, fins i tot durant els moments difícils de la dictadura franquista, la Festa de la Llum ha estat tradicionalment una plataforma dinàmica i oberta a la participació de les entitats i de la ciutadania.
Al 1995, es crea l’Associació La Misteriosa Llum - com a continuadora de la Confraria de la Santíssima Trinitat - i és l'entitat civil que des d’aleshores assumeix la responsabilitat del manteniment de la festa, vetlla per la seva organització i cuida del nomenament dels administradors de cada any.
Al segle XXI, l’Associació La Misteriosa Llum continua organitzant la festa, amb el concurs d’una entitat diferent com a administradora cada any, la qual cosa és una plataforma de coneixement de la mateixa per a tota la ciutat i el que precisament aporta diversitat, i vitalitat a la festa.
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads