Fine Gael

Fine Gael (en irlandès, família o tribu dels irlandesos) és un partit polític irlandès d'ideologia demòcrata-cristiana.

Fine Gael

Dades
Nom curt	FG
Tipus	partit polític
Ideologia	Democràcia cristiana, Conservadorisme
Alineació política	centredreta
Història
Creació	3 de setembre de 1933 (1933-09-03)
Fundador	William T. Cosgrave, Frank MacDermot i Eoin O'Duffy
Activitat
Membre de	Partit Popular Europeu
Membres	21.000 (2016)
Governança corporativa
Seu	51 Upper Mount Street, Dublín 2, Irlanda
Presidència	Simon Harris
Persona rellevant	Enda Kenny, TD
Afiliació internacional	Internacional Demòcrata de Centre
Dáil Eireann (2025)	38 / 174
Seanad Éireann (2025)	17 / 60
Altres
Color
Lloc web	finegael.ie

Història

Fou fundat el 3 de setembre del 1933 de la fusió del Cumann na nGaedhael, de l'Associació de Camarades de l'Exèrcit i del Partit Nacional de Centre.

El seu naixement és fruit de les disputes en el si del Sinn Féin durant les negociacions per trobar una solució pacífica després de la Guerra d'Independència amb el Regne Unit. A més, aquest fet originà la sortida del sector republicà i més nacionalista del Sinn Féin i la creació del Fianna Fáil.

Mícheál Ó Coileáin (o Michael Collins) fou un dels negociadors de la pau, la qual conclogué amb el Tractat Angloirlandès que establí la secessió de la major part d'Irlanda, menys l'Ulster que es reservava el dret de continuar pertanyent a la Gran Bretanya.

A diferència d'aquest, el Fine Gael representa avui la defensa acèrrima de la integració europea i d'un nacionalisme irlandès moderat, sempre oposat al republicanisme violent. És membre de ple dret del Partit Popular Europeu i des de 2009 té 4 eurodiputats al Parlament d'Estrasburg.

Per primera vegada a la història a les eleccions al Dáil Éireann de 2011 el Fine Gael guanyà les eleccions generals amb més del 36% dels vots i 70 diputats dels 166, després de l'aclaparador daltabaix de l'imperant Fianna Fáil. Després de la retirada d'Enda Kenny, que va governar des de 2011, Leo Varadkar va ser elegit líder del partit el 2 de juny del 2017 i 14 de juny va esdevenir Taoiseach (primer ministre).

Els republicans de Sinn Féin van ser la força més votada a la República d'Irlanda en les eleccions al Dáil Éireann de 2020, encara que no van poder governar, doncs Micheál Martin del Fianna Fáil va ser nomenat Taoiseach amb un govern de coalició entre el Fine Gael, Fianna Fáil i el Partit Verd amb Leo Varadkar com a Tánaiste, intercanviant-se els papers el 2022.^[1] Varadkar va dimitir el 20 de març de 2024 poc després que el seu govern va perdre perdés dos referèndums per canviar el que va anomenava llenguatge "sexista" a la constitució, va dimitir com a líder de Fine Gael amb efecte immediat, afirmant que dimitiria com a Taoiseach quan el seu successor fos elegit.^[2] El conservador Simon Harris fou nomenat el 9 d'abril de 2024 nou taoiseach (primer ministre d'Irlanda) amb 88 vots a favor i 69 en contra, formant un govern de coalició entre el Fine Gael, Fianna Fáil i el Partit Verd.^[3]

A les eleccions al Dáil Éireann de 2024, Fianna Fáil es mantingué com el partit més votat, augmentant el seu nombre d'escons a 48,^[4] i Fine Gael va obtenir 38 escons, i entre els dos partits van obtenir 86 escons, a dos de la majoria absoluta.^[5] Micheál Martin de Fianna Fáil va repetir l'acord de taoiseach rotatiu de 2020 amb el Fine Gael. Martin romandrà en el seu nou paper durant tres anys, i Simon Harris del Fine Gael es farà càrrec el novembre de 2027.^[6]

Els secretaris del partit han estat:

• General Eoin O'Duffy (1933-34)
• William T. Cosgrave, (1934-44)
• General Richard Mulcahy, TD (1944-59)
• Thomas F. O'Higgins, TD, 1944
• John A. Costello, TD (1944-1959).
• James Dillon, TD (1959-65)
• Liam Cosgrave, TD (1965-77),
• Garret FitzGerald, TD (1977-87),
• Alan Dukes, TD (1987-90)
• John Bruton, TD (1990-2001),
• Michael Noonan, TD (2001-2002)
• Enda Kenny, TD (2002 - 2017)
• Leo Varadkar, 2017-2024^[2]
• Simon Harris, 2024-^[7]

Resultats electorals

Dáil Éireann

Any	Líder	Vots 1a pref.	%	Escons	±	Govern
1937	W. T. Cosgrave	461,171	34.8 (#2)	48 / 138	11	Oposició
1938		428,633	33.3 (#2)	45 / 138	3	Oposició
1943		307,490	23.1 (#2)	32 / 138	12	Oposició
1944	Richard Mulcahy	249,329	20.5 (#2)	30 / 138	2	Oposició
1948		262,393	19.8 (#2)	31 / 147	1	Minoria FG–LP–CnP–CnT–NLP
1951		349,922	27.2 (#2)	40 / 147	9	Oposició
1954		427,031	32.0 (#2)	50 / 147	10	FG–LP–CnT
1957		326,699	26.6 (#2)	40 / 147	10	Oposició
1961	James Dillon	374,099	32.0 (#2)	47 / 144	7	Oposició
1965		427,081	34.1 (#2)	47 / 144	=	Oposició
1969	Liam Cosgrave	449,749	34.1 (#2)	50 / 144	3	Oposició
1973		473,781	35.1 (#2)	54 / 144	4	FG–LP
1977		488,767	30.5 (#2)	43 / 148	11	Oposició
1981	Garret FitzGerald	626,376	36.5 (#2)	65 / 166	22	Minoria FG–LP
1982 (I)		621,088	37.3 (#2)	63 / 166	2	Oposició
1982 (II)		662,284	39.2 (#2)	70 / 166	7	FG-LP
1987		481,127	27.1 (#2)	51 / 166	19	Oposició
1989	Alan Dukes	485,307	29.3 (#2)	55 / 166	4	Oposició
1992	John Bruton	422,106	24.5 (#2)	45 / 166	10	Oposició (1992–94)
						FG–LP–DL (1994–97)
1997		499,936	27.9 (#2)	54 / 166	9	Oposició
2002	Michael Noonan	417,619	22.5 (#2)	31 / 166	23	Oposició
2007	Enda Kenny	564,428	27.3 (#2)	51 / 166	20	Oposició
2011		801,628	36.1 (#1)	76 / 166	25	FG–LP
2016		544,410	25.5 (#1)	50 / 158	26	Minoria
2020	Leo Varadkar	455,568	20.9 (#3)	35 / 160	15	FF–FG–GP
2024	Simon Harris	458,134	20.8 (#2)	38 / 174	3	Coalició

Presidencials

Any	Candidat	Vots de 1a pref.	%	+/–	Pos.
1938	Suport a Douglas Hyde
1945	Seán Mac Eoin	335,539	30.9%	—	2n
1959		417,536	43.7%	—	2n
1966	Tom O'Higgins	548,144	49.5%	5.8	2n
1973		587,771	48%	1.5	2n
1974	Suport a Cearbhall Ó Dálaigh
1990	Austin Currie	267,902	17%	—	3r
1997	Mary Banotti	372,002	29.3%	12.3	2n
2004	Suport a Mary McAleese
2011	Gay Mitchell	113,321	6.4%	—	4t
2018	Suport a Michael D Higgins

Parlament Europeu

Any	Líder	Vots 1a pref.	%	Escons	+/−	Grup PE
1979	Garret FitzGerald	464,451	33.13 (#2)	4 / 15	Nou	EPP
1984		361,034	32.22 (#2)	6 / 15	2
1989	Alan Dukes	353,094	21.63 (#2)	4 / 15	2
1994	John Bruton	276,095	24.27 (#2)	4 / 15	=
1999		342,171	24.59 (#2)	4 / 15	=	EPP-ED
2004	Enda Kenny	494,412	27.76 (#1)	5 / 13	1	EPP
2009		532,889	29.13 (#1)	4 / 12	1
2014		369,120	22.28 (#2)	4 / 11	=
2019	Leo Varadkar	496,459	29.59 (#1)	5 / 13	1
2024	Simon Harris	362,766	20.79 (#1)	4 / 14	1