Flashdance
pel·lícula de 1983 dirigida per Adrian Lyne From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Flashdance és una pel·lícula estatunidenca del 1983, dirigida per Adrian Lyne i protagonitzada per Jennifer Beals com una jove ballarina apassionada que aspira a ser professional ballarina (Alex), al costat de Michael Nouri interpretant el seu pretendent més gran que ella i el propietari de la siderúrgica on treballa de dia a Pittsburgh. Va ser la primera col·laboració entre els productors Don Simpson i Jerry Bruckheimer, i la presentació d'algunes seqüències a l'estil de vídeo musical va influir en altres pel·lícules dels anys vuitanta, incloent Footloose, Purple Rain, i Top Gun, la producció més famosa de Simpson i Bruckheimer. Va ser també una de les primeres estrenes cinematogràfiques importants de Lyne, basant-se en la reputació de fer populars anuncis de televisió.[1] Les elaborades seqüències de ball d'Alex van ser rodades amb dobles (la doble principal de Beals va ser l'actriu francesa Marine Jahan no acreditada,[2] mentre que un moviment de breakdance va ser duplicat pel ballarí masculí Crazy Legs.[3]
Va ser un èxit de taquilla sorpresa, convertint-se en la tercera pel·lícula amb més ingressos del 1983 als Estats Units.[4] la recaptació bruta mundial va superar els 200 milions de dòlars.[5] La banda sonora, compilada per Giorgio Moroder, va generar diverses cançons d'èxit, inclosa Maniac (interpretada per Michael Sembello), i la guanyadora de l'Oscar Flashdance... What a Feeling, que va ser escrita per a la pel·lícula per Moroder, amb lletres de Keith Forsey i la cantant Irene Cara.
A més de l'Oscar, va obtenir premis als BAFTA, Globus d'Or i Grammy.
Remove ads
Argument
L'Alexandra Alex Owens (Jennifer Beals) és una noia que somnia a arribar a ser una ballarina professional. Per finançar la seva vida i els seus somnis treballa en una indústria d'acer durant el dia, i de nit balla en un bar cabaret, on la majoria dels clients també treballen a la indústria d'acer. El seu cap és en Nick Hurley (Michael Nouri), qui no coneix l'Alexandra personalment. Una nit la veu que balla al cabaret i se n'enamora.[6]
Remove ads
Repartiment

- Jennifer Beals - Alexandra "Alex" Owens
- Michael Nouri - Nick Hurley
- Lilia Skala - Hanna Long
- Sunny Johnson - Jeanie Szabo
- Kyle T. Heffner - Richie
- Lee Ving - Johnny C.
- Ron Karabatsos - Jake Mawby
- Belinda Bauer - Katie Hurley
- Malcolm Danare - Cecil
- Phil Bruns - Frank Szabo
- Micole Mercurio - Rosemary Szabo
- Lucy Lee Flippin - Secretaria
- Don Brockett - Pete
- Cynthia Rhodes - Tina Tech
- Durga McBroom - Heels
- Stacey Pickren - Margo
- Liz Sagal - Sunny
- Marine Jahan - Alex Owens en les secuències de dansa
Remove ads
Banda Sonora
La musicalització de la pel·lícula va anar a càrrec de Giorgio Moroder. El disc de la banda sonora conté 10 cançons i té una durada aproximada de 36 minuts.
Les cançons incloses a la banda sonora són:
Premis
- Oscar 1984: a la millor música original (Giorgio Moroder, Keith Forsey i Irene Cara)
- Premi BAFTA 1984: al mejor muntatge
- Premi Globus d'Or 1984: a la millor música per a cinema (Giorgio Moroder)
- Premi Globus d'Or 1984: a la millor cançó original (Flashdance...What a Feeling) Giorgio Moroder, Keith Forsey i Irene Cara
- Premi Grammy 1984: al millor àlbum original per a pel·lícula o televisió
- Premi Image 1984: a l'actriu més destacada (Jennifer Beals)
- Premi People's Choice 1984: a la cançó preferida (Flashdance...What a Feeling)
- Premi National Music Publisher's Association 1984: a la millor cançó en cinema (Flashdance...What a Feeling)
- Premi Blue Ribbon 1984: a la millor pel·lícula en idioma estranger (Adrian Lyne)
- Premi Hochi Film 1983: a la millor pel·lícula en idioma estranger
- Premi Golden Screen 1984: a Universal International Pictures (distribuïdora)
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads