Formica rufa
espècie d'insecte From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La formiga roja de la fusta (Formica rufa)[1] és una espècie de formiga de la subfamília dels formicins (Formicinae)[2] que es caracteritza per construir en boscos uns formiguers poligínics fàcilment reconeixibles en forma de grans monticles formats per més de 100 reines i entre 100.000 i 400.000 obreres[3].
.svg){kind=link}
Remove ads
Identificació
Presenten una coloració bicolor vermella i negra bruna, amb una taca fosca dorsal al cap i al promesonot. Els ulls tenen pèls microscòpics. Presenten pilositat llarga i erecte a la gula, al clipi, al dors del cap, al tronc, a l’escama i al gàster, i pèls suberectes ocasionals a les tíbies i fèmurs posteriors. El front és brillant amb puncions. Els segments del funícul dos i tres sempre són menys del doble de llargs que amples.[3]
Reina
Femelles fèrtils d’entre 9,5 i 11 mm de llarg. Presenta coloracions negres i vermelles amb l’escut i part de la zona occipital del cap negres, i l’escutel i el gàster negres amb lluentor.[4]
Mascle
Mascles d’entre 9 i 11 mm de llarg. Amb coloració negra i apèndix i genitals més clars.[4]
Obrera
Les obreres són de dos colors, vermell i negre marronós, i són polimorfes, mesuren 4,5–9 mm de llargada.[5]
Remove ads
Distribució i hàbitat
És comuna i nativa d’Euràsia, amb una distribució des del centre d’Escandinàvia fins a la zona més septentrional de la península Ibèrica i la regió d’Anatòlia, però també es troba a Amèrica del Nord, tant en boscos de coníferes, en boscos d'arbres caducifolis o en parcs, però evitant boscos molt ombrívols com les avetoses.[6][7]
Biologia
Alimentació
Aquestes formigues principalment s'alimenten de les exsudacions ensucrades dels àfids, però també depreden petits invertebrats com insectes, aranyes i carronya.[5][8]
Els camins a la recerca d'àfids en els arbres adequats poden ser de fins a 100 m o més en nius grans.[3]
Formació del niu
Els nius de Formica rufa són grossos fets de munts d'herba, brots o acícules de coníferes, normalment situats en clarianes de bosc, on poden ser assolellats.[5]
Aquestes formigues recol·lecten resina dels boscos de coníferes, i juntament amb l’àcid fòrmic que presenten a les seves glàndules del verí, els hi atorga protecció envers depredadors i defensa contra patògens gràcies a les seves propietats antimicrobianes i antifúngiques.[9][10][11]
Les reines comencen noves colònies parasitant nius d'altres formigues.[12]
Les obreres ajustaran i canviaran la cria entre les ubicacions dels nius, i fins i tot formaran nous nius, en resposta a la temperatura i la disponibilitat d'aliments. Els canvis en la insolació provocaran moviments a monticles òptims amb temperatures més altes que faciliten els temps de desenvolupament de la cria, i les àrees que són particularment riques amb els recursos alimentaris sovint s'exploten movent porcions de la colònia a monticles més propers a fonts d'aliments més riques podent fer els nius en arbres.[13]
La destrucció dels nius de formigues madures pels senglars condueix a l'eliminació completa de moltes colònies i estimula la fragmentació de les colònies supervivents a la primavera.[14]
,_Hartelholz,_Múnich,_Alemania,_2020-06-28,_DD_72-83_FS.jpg)
Reproducció
Les massificacions de l'espècie comencen a la primavera.[3] La reina pon ous que donen lloc a sexuats alats, que abandonen el niu a l’estiu, entre maig i juliol.[3]
Poden donar-se mascles diploides.[15]
Els nous nius sorgeixen de la divisió de colònies a la primavera.[3]
Entre les formigues temperades, el gènere Formica depèn especialment de la temperatura durant la cria de les cries a causa d'un curt període de desenvolupament. Aquesta variant es coneix com l'estratègia de la cria de primavera d'individus reproductors amb acumulació de recursos a la tardor.[16] Primera posta a la primavera a 20-30º, reines es retiren a cambres de 18º. Reines reprenen la posta al juny fins a l’inici d’agost.[17] Els nius de F. rufa s'escalfen per la calor corporal produïda per les formigues, amb els sucres de reserva com un recurs energètic probable per a aquesta activitat. La temperatura en el niu pot augmentar de 7-10º a 20-25º dins de les 12 h, cosa que és favorable per a la posta d'ous i la cria de cries.[18] No obstant això, F. rufa amb un diàmetre de fins a 0,6 m i una població de no més de cent mil formigues són incapaces d'autoregular-se. És per això que els nius petits depenen de la radiació solar mentre que els més grans poden mantenir el seu règim tèrmic de forma autònoma.[19]
Durant l’aparellament, la reina rep una quantitat d’esperma suficient per als pròxims 20 anys de vida d’aquesta. Els mascles, després de l’aparellament, donat que no tenen un paper rellevant a al colònia més enllà de formar part de la reproducció, són expulsats per la reina i moren al cap de poc temps.[20][21]
Els preparatius de la colònia per a la hibernació solen completar-se a mitjans de setembre.[22]
Remove ads
Comportament
Comportament intraespecífic
Aquestes formigues mostren comportaments agressius entre obreres de nius rivals degut a la territorialitat i manteniment dels camins per buscar aliment. S’ha observat que la territorialitat depèn de l’època de l’any sent major cap a la primavera.[23][24]
Comportament interespecífic
Com altres formigues poden ruixar amb àcid fòrmic com a defensa. Precisament l'àcid fòrmic va ser extret per primera vegada l'any 1671 pel naturalista John Ray destil·lant un gran nombre de formigues triturades d'aquesta espècie.[25]
La part superior del niu és un hàbitat ideal per una comunitat diversa de mirmecòfils associats. La majoria de mirmecòfils interacciona amb la formiga depredant els ous i les larves o robant les preses que estan sent transportades cap al niu. Altres directament s’alimenten d’altres mirmecòfils. Les formigues, quan els detecten, mostren agressió.[26]
S’ha comprovat que segons l’espècie mirmecòfila, el grau d’agressió varia, des de la ignorància quasi total a una forta persecució.[27] El col·lèmbol Cyphoderus albinus es pot trobar en abundància en les colònies. Pràcticament ignorat per les obreres. Probablement perquè aquest col·lèmbol és la presa principal de molts mirmecòfils.[26]
Formica rufa es fa servir en els boscos per al control biològic de plagues.[12]
Quan ocasionalment les reines queden solteres, poden ser adoptades en colònies de Formica fusca.[3]
Les formigues de F. rufa ataquen colònies adjacents d’altres formigues o insectes amb la finalitat d’expandir el territori de la seva colònia, adquirir més recursos, o bé capturar cries. Aquestes incursions es realitzen durant el dia, quan les formigues estan més actives, i només tenen lloc quan requereixen d’aquestes necessitats.[28][29][30]
Durant els vols nupcials a la primavera, és normal veure batalles entre colònies veïnes per tal de restablir els límits territorials de cadascuna.[12]
Remove ads
Subespècies
- Formica rufa angusticeps Stärcke, 1947
- Formica rufa brevisetosa Ruzsky, 1926
- Formica rufa constricta Karavaiev, 1925
- Formica rufa rufopratensoides Forel, 1874
- Formica rufa tshugunovi Ruzsky, 1914
- Formica rufa obscurata Santschi, 1925
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads