Francesc Buscató i Durlan

Francesc Buscató i Durlan, conegut amb el sobrenom de Nino Buscató (Pineda de Mar, Maresme, 21 d'abril de 1940), ha estat un dels millors jugadors del bàsquet català de tota la història i dels anys 60 en particular. Amb una alçada d'1,78 metres, dretà, jugava a la posició de base, un dels millors d'Europa en el seu moment.

Francesc Buscató i Durlan

Nino Buscató (2023)
Biografia
Naixement	(es) Francesc Buscató Durlán 21 abril 1940 (85 anys) Pineda de Mar (Maresme)
Alçada	178 cm
Pes	66 kg
Activitat
Ocupació	entrenador de bàsquet, entrenador, jugador de bàsquet
Activitat	1955 - 1974
Nacionalitat esportiva	Espanya
Esport	basquetbol
Posició a l'equip	Base
Trajectòria   Equip 1955–1957 UER Pineda 1957–1960 FC Barcelona Bàsquet 1960–1964 CB Aismalíbar 1964–1974 Club Joventut Badalona   Selecció nacional 1959–1973   Espanya 222
Participà en
1973	Eurobasket 1973
1972	Jocs Olímpics d'Estiu de 1972
1971	Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1971
1969	Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1969
1968	Jocs Olímpics d'Estiu de 1968
8 setembre 1967	Jocs Mediterranis de 1967
1967	Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1967
1965	Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1965
1963	Jocs Mediterranis de 1963
1963	Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1963
1961	Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1961
1960	Jocs Olímpics d'Estiu de 1960
1959	Jocs Mediterranis de 1959
1959	Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1959
Premis
(2023)  Creu de Sant Jordi

Com a jugador va tenir una trajectòria llarga entre el seu debut el 1955 i el 1974 a quatre clubs diferents: UER Pineda, FC Barcelona, Aismalíbar Montcada i, sobretot, al Club Joventut de Badalona, on va militar deu temporades. Va guanyar dues lligues (1959 i 1968), i dues copes, (1959 i 1969).^[1]

A nivell internacional fou 222 vegades internacional amb Espanya que va significar un rècord fins entre els anys 1973 i 1993, quan va ser superat per un altre jugador mític: Epi. Va participar en tres Jocs Olímpics, Roma 1960, Mèxic 1968 i Múnic 1972, i en vuit edicions de l'Eurobasket, Istanbul 1959, Belgrad 1961, Wroclaw 1963, Moscou 1965, Hèlsinki 1967, Nàpols 1969, Essen 1971 i Barcelona 1973. En aquest darrer guanyà la medalla de plata. Després de la seva retirada com a jugador en actiu el 1974 va iniciar una curta carrera com a entrenador. Des de 1992 és el seleccionador de Catalunya.

El 2023, va ser commemorat pel Govern de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi.^[2]

Trajectòria esportiva

Com entrenador

• Club Joventut de Badalona: 1974-1975
• FC Barcelona júnior: 1975-1980
• CB L'Hospitalet: 1980-1981
• Seleccionador de Catalunya: 1992-avui

Títols i guardons

• 2 Lligues espanyoles: (1959, 1968)
• 2 Copes d'Espanya: (1959, 1969)
• Medalla de plata al Campionat d'Europa de Barcelona de 1973
• 2 cops al cinc ideal d'Europa, va jugar set vegades amb la selecció Europea
• Premi Fair Play de la UNESCO el 1970
• Medalla d'Or al Mèrit Esportiu d'Espanya
• Medalla d'Or al Mèrit Esportiu de la Federació Espanyola de Basquetbol
• Medalla d'Or i Medalla de Plata al Mèrit Esportiu de la Diputació de Barcelona.