Francesc Pi i Sunyer

Francesc Pi i Sunyer (Roses, Alt Empordà 6 d'abril de 1857 - 1907) fou un metge i polític català, fill de Josep Pi i Comas i Maria Sunyer i Capdevila. Era germà del també metge Jaume Pi i Sunyer i del polític republicà Pere Pi i Sunyer.

Francesc Pi i Sunyer

Biografia
Naixement	6 abril 1857 Roses (Alt Empordà)
Mort	1907 (49/50 anys) Barcelona
Diputat provincial
1904 – 1907
Circumscripció	Barcelona
Activitat
Ocupació	metge, polític
Partit	Partit Republicà Democràtic Federal
Família
Germans	Pere Pi i Sunyer Jaume Pi i Sunyer

Germà de Pere i de Jaume Pi i Sunyer i nebot de Francesc Sunyer i Capdevila, estava casat amb Júlia Sunyer Quintana, filla de Francesc Sunyer. Va exercir la medicina com oftalmòleg a Barcelona.^[1]

Del partit republicà federal, col·laborà a El Nuevo Régimen de Madrid i a El Federal de València. Encapçalà l'escissió procatalanista denominada Catalunya Federal, però aviat tornà a la disciplina del partit. Presidí el consell federal regional i el 1904 fou elegit diputat provincial per Sabadell i Terrassa. El 1906 s'adherí a Solidaritat Catalana. És autor d'El problema catalán (1906).^[2] Va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el 1904.^[3]