Francesca Piñón i Peña
actriu catalana From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Francesca Piñón i Peña (nascuda un 27 de març, Dia Mundial del Teatre)[1] és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió, i també directora teatral.
A la televisió és coneguda principalment per les sèries La memòria dels Cargols, El cor de la ciutat, Amar en tiempos revueltos, Kubala, Moreno i Manchón i El ministerio del tiempo, tot i que també ha treballat en pel·lícules com El perfum: història d'un assassí, Incerta glòria, La vida sense la Sara Amat i La vampira de Barcelona. Ha actuat dalt dels escenaris en obres tant de teatre clàssic (El caballero de Olmedo, Fedra, El baile...)[2] com amb companyies com La Fura dels Baus, Dagoll Dagom o La Cubana, i també ha dirigit actrius en monòlegs i a La dona trencada.[1][3]
El 1998 va rebre el Premi de la Crítica de Barcelona pel muntatge Olga sola (de Joan Brossa amb direcció de Rosa Novell), i el 2009 el Premi a la millor actriu en el Festival de Cinema d'Islantilla i el Premi a la millor interpretació al Festival Internacional de Cinema Independent d'Elx pel curtmetratge Turismo, de Mercè Sampietro.[3]
Remove ads
Biografia
De jove, els seus pares la van apuntar a fer teatre per a superar la seva extrema timidesa i ajudar-la a relacionar-se més fàcilment.[1][2] Ella, que volia ser escriptora o pintora, va encarregar-se de les escenografies i el vestuari, fins que un dia va haver de substituir una de les actrius a l'escenari.[2] Va trobar en el teatre el seu «refugi», i ja mai més no en va sortir.[1]
S'inicià en el món de la interpretació als 16 ó 17 anys[1] i va estudiar Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona. En acabar, va actuar a l'obra Minim.mal Show (1986), de Miquel Górriz i Sergi Belbel, amb qui ha treballat també als espectacles L'avar, Morir, Dissabte, diumenge i dilluns, Madre (el drama padre), Primera plana i El baile.[3]
Des dels seus inicis ha estat molt interessada a «experimentar i fer coses molt diferents». Per ella, la interpretació és com «un joc on poder viure altres vides», se sent «molt orgullosa» de la seva carrera i la fa feliç ser, com es considera, una «obrera del teatre». Professionalment, considera que el seu «repte està en la direcció» i lluita contra la «preocupant realitat» que afecta les actrius de més de cinquanta anys d'edat i que les condemna a ser sempre «mares, monges,... Estem "al servei de". No ens escriuen una obra per a nosaltres, un personatge interessant. I això que és la millor edat, per l'experiència adquirida».[1]
Va estar a punt d'interpretar a Barcelona My Name Is Rachel Corrie, d'Alan Rickman, però finalment va desestimar l'oferta perquè preferia ser dirigida per Rickman, a qui li unia una estreta amistat des que van coincidir a El perfum: història d'un assassí.[4]
La lectura ha estat sempre una de les seves grans passions: als 12 anys d'edat llegia obres d'Honoré de Balzac i Fiódor Dostoievski, i assegura que no se'n va a dormir fins que no ha llegit com a mínim un poema.[1] William Shakespeare és un dels seus autors preferits.[2] Té altres aficions, com fer punt o la pintura, malgrat en els darrers anys ha quedat relegada per la seva atracció per les pedres semiprecioses i per fer peces de joieria en plata.[1]
Remove ads
Filmografia
Remove ads
Teatre
Remove ads
Notes
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads