G-7

Es denomina Grup dels Set (abreujat com G7 o G-7) a un grup de països del món amb un pes polític, econòmic i militar considerat rellevant a escala global. Representa als set principals poders econòmics avançats.^[1] Està conformat per Alemanya, Canadà, els Estats Units, França, Itàlia, Japó i el Regne Unit. A més, la Unió Europea compta amb representació permanent, sent membre de facto.^[2]

No s'ha de confondre amb G8.

G-7

Dades
Nom curt	G7
Tipus	organització intergovernamental organització internacional septet grup de principals països econòmics
Història
Reemplaça	G6 (1977) G8 (2014), Causat per: annexió de Crimea a la Federació de Rússia
Creació	novembre 1975
Reemplaçat per	G8 (1997)
Format per	1a cimera del G7 2nd G7 summit (en) 3rd G7 summit (en) 4th G7 summit (en) 5th G7 summit (en) 6th G7 summit (en) 7th G7 summit (en) 8th G7 summit (en) 9th G7 summit (en) 10th G7 summit (en) 11th G7 summit (en) 12th G7 summit (en) 13th G7 summit (en) 14th G7 summit (en) 15th G7 summit (en) 16th G7 summit (en) 17th G7 summit (en) 18th G7 summit (en) 19th G7 summit (en) 20th G7 summit (en) 21st G7 summit (en) 22nd G7 summit (en) 40th G7 summit (en) 41st G7 summit (en) 42nd G7 summit (en) 43a cimera del G7 44a cimera del G7 45a cimera del G7 46a cimera del G7 47a cimera del G7 48th G7 summit (en) 49th G7 summit (en) 50th G7 summit (en) 51st G7 summit (en)
Lloc web	g7italy.it

Grup dels set

Alemanya Canceller Olaf Scholz  Canadà Primer ministre Mark Carney  Estats Units President Donald Trump  França President Emmanuel Macron  Itàlia President del Consell de Ministres Giorgia Meloni  Japó Primer ministre Shigeru Ishiba  Regne Unit Primer ministre Keir Starmer Amb representació permanent: Unió Europea Presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen President del Consell Europeu António Costa

A partir de l'any 2018, el G7 representa al voltant del 58 % de la riquesa neta mundial (317 bilions de dòlars americans) i més del 46 % del producte interior brut (PIB) mundial, basat en valors nominals.^[3][4]

En aquest sentit, el G-7 pot ser definit com «una aliança conformada per un grup selecte d'estats, amb un posicionament estructural similar —resultat de la coincidència en les seves capacitats nacionals—, sense barreres ideològiques, amb disposició per coordinar les seves polítiques cap a la consecució d'objectius comuns i la voluntat per establir alguns mitjans tècnics de cooperació».^[5]

Creació i evolució del G-7

Els orígens del G-7 s'estableixen al març de 1973 quan, a petició del secretari del Tresor nord-americà George Shultz, es van reunir els ministres de finances de l'Alemanya Occidental, els Estats Units, França, Japó i el Regne Unit. En la cimera de 1975, en Rambouillet, França, es va produir l'entrada d'Itàlia. El 1977, a San Juan (Puerto Rico), es va unir el Canadà. Amb l'ingrés d'aquest últim es va formar el G-7, que a partir de 1998, amb la integració de Rússia - pel seu pes polític i no pel seu pes financer -, es va passar a denominar fòrum polític G8.

Cimera de 1977, la primera amb els 7 estats membres actuals: Helmut Schmidt (GER), Pierre Trudeau (CAN), Valery Giscard d'Estaing (FRA), James Callaghan (GBR), Jimmy Carter (USA), Giulio Andreotti (ITA) i Takeo Fukuda (JAP).

Els representants d'aquests set països es reuneixen anualment en poblacions dintre d'algun dels estats membres en les anomenades Cimeres del G-7. La finalitat d'aquestes reunions és analitzar l'estat de la política i les economies internacionals i intentar conjuminar posicions respecte a les decisions que es prenen entorn del sistema econòmic i polític mundial. Al llarg de l'any, els ministres es troben per preparar la cimera anual, acostant posicions i negociant consensos.

Al juny de 1997, a Denver (Colorado, Estats Units), la reunió de líders va ser batejada com a «Cim dels Vuit», doncs la Federació Russa hi va assistir per primera vegada en qualitat de soci i no com a observador, com venia fent fins llavors, encara que tampoc com a membre de ple dret.

Rússia, malgrat pertànyer al grup, ha estat durant tots aquests anys marginada al debat dels temes econòmics i financers del G8 per no pertànyer encara a l'Organització Mundial del Comerç (OMC), donades les seves discrepàncies amb els Estats Units. Aquest és l'únic país amb el qual els ex-soviètics encara no han conclòs les negociacions comercials bilaterals requerides per accedir a l'organització multilateral, integrada per 149 països.

El 24 de març de 2014, Rússia va ser exclosa del grup polític G8 després d'haver-se annexionat la península de Crimea (enmig d'una crisi política i econòmica, després de les fallides negociacions d'Ucraïna amb la Unió Europea), per la qual cosa els 7 membres originals del grup, reunits en la cimera anual, aquest cop a La Haia (Països Baixos), van aplicar diverses sancions econòmiques a Rússia i van acordar la seva exclusió del grup.^[6]

Existeixen diverses propostes per ampliar el G-7. Alguns juristes dels països membres han suggerit diversos països candidats potencials, com Austràlia i Espanya, a causa de les seves posicions polític-econòmiques i els seus pesos històric-geogràfics.^[7][8] Anteriorment, Donald Trump també va suggerir les candidatures de Corea del Sud i Índia, més la reincorporació de Rússia.^[9] Encara que el Govern de Boris Johnson va estar d'acord amb l'expansió, a excepció de la tornada dels russos, la controvertida proposta de Trump va ser fermament rebutjada per part de la resta de membres del G-7 i Polònia.^[10][11][12]

Membres del G-7

Països del G-7 segons el seu producte interior brut (PIB)

•  Estats Units
•  Japó
•  Alemanya
•  Regne Unit
•  França
•  Itàlia
•  Canadà

Cimeres

#	Data	Organitzador	President de torn	Localitat
1	15–17 novembre 1975	França	Valéry Giscard d'Estaing	Rambouillet
2	27–28 juny 1976	Estats Units	Gerald Ford	Dorado (Puerto Rico)[13]
3	7–8 maig 1977	Regne Unit	James Callaghan	Londres
4	16–17 juliol 1978	Alemanya Occidental	Helmut Schmidt	Bonn
5	28–29 juny 1979	Japó	Masayoshi Ōhira	Tòquio
6	22–23 juny 1980	Itàlia	Francesco Cossiga	Venècia
7	20–21 juliol 1981	Canadà	Pierre E. Trudeau	Montebello, Quebec
8	4–6 juny 1982	França	François Mitterrand	Versalles
9	28–30 maig 1983	Estats Units	Ronald Reagan	Williamsburg, Virginia
10	7–9 juny 1984	Regne Unit	Margaret Thatcher	Londres
11	2–4 maig 1985	Alemanya Occidental	Helmut Kohl	Bonn
12	4–6 maig 1986	Japó	Yasuhiro Nakasone	Tòquio
13	8–10 juny 1987	Itàlia	Amintore Fanfani	Venècia
14	19–21 juny 1988	Canadà	Brian Mulroney	Toronto
15	14–16 juliol 1989	França	François Mitterrand	París
16	9–11 juliol 1990	Estats Units	George H. W. Bush	Houston
17	15–17 juliol 1991	Regne Unit	John Major	Londres
18	6–8 juliol 1992	Alemanya	Helmut Kohl	Múnic
19	7–9 juliol 1993	Japó	Kiichi Miyazawa	Tòquio
20	8–10 juliol 1994	Itàlia	Silvio Berlusconi	Nàpols
21	15–17 juny 1995	Canadà	Jean Chrétien	Halifax
22	27–29 juny 1996	França	Jacques Chirac	Lió
23	20–22 juny 1997	Estats Units	Bill Clinton	Denver
24	15–17 maig 1998	Regne Unit	Tony Blair	Birmingham
25	18–20 juny 1999	Alemanya	Gerhard Schröder	Colònia
26	21–23 juliol 2000	Japó	Yoshirō Mori	Nago
27	21–22 juliol 2001	Itàlia	Silvio Berlusconi	Gènova
28	26–27 juny 2002	Canadà	Jean Chrétien	Kananaskis, Alberta
29	1–3 juny 2003	França	Jacques Chirac	Évian-les-Bains
30	8–10 juny 2004	Estats Units	George W. Bush	Sea Island, Geòrgia
31	6–8 juliol 2005	Regne Unit	Tony Blair	Gleneagles, Escòcia
32	15–17 juliol 2006	Rússia[14]	Vladimir Putin	Strelna, Sant Petersburg
33	6–8 juny 2007	Alemanya	Angela Merkel	Heiligendamm, Mecklenburg-Pomerània Occidental
34	7–9 juliol 2008	Japó	Yasuo Fukuda	Tōyako[15]
35	8–10 juliol 2009	Itàlia	Silvio Berlusconi	L'Aquila[a]
36	25–26 juny 2010[17]	Canadà	Stephen Harper	Huntsville (Ontario)[18]
37	26–27 maig 2011	França	Nicolas Sarkozy	Deauville[19]
38	18–19 maig 2012	Estats Units	Barack Obama	Camp David[b]
39	17–18 juny 2013	Regne Unit	David Cameron	Llac Erne, Irlanda del Nord[21]
40	4–5 juny 2014	Unió Europea[c]	Herman Van Rompuy i José Manuel Durão Barroso	Brussel·les, Bèlgica
41	7–8 juny 2015	Alemanya	Angela Merkel	Schloss Elmau, Baviera[23]
42	26–27 maig 2016[24][25]	Japó	Shinzō Abe	Shima, prefectura de Mie[26]
43	26–27 maig 2017[27]	Itàlia	Paolo Gentiloni	Taormina[28]
44	8–9 juny 2018	Canadà[29]	Justin Trudeau	La Malbaie, Quebec
45	24–26 agost 2019	França[30]	Emmanuel Macron	Biarritz
46	Suspesa[d]	Estats Units N[30]	Donald Trump N	Camp David N
47	11–13 juny 2021	Regne Unit[32]	Boris Johnson	Saint Ives[33]
48	26–28 juny 2022	Alemanya[32]	Olaf Scholz	Elmau, Baviera[34]
49	s/d, 2023	Japó[32]	s/d	s/d
50	s/d, 2024	Itàlia[32]	s/d	s/d

Consell Assessor per a la igualtat entre homes i dones del G-7

L'any 2018, coincidint amb la presidència de torn canadenca, el primer ministre Justin Trudeau va crear el Consell Assessor per a la igualtat entre homes i dones del G-7, per promoure la igualtat de gènere com un dels eixos prioritaris de treball del G-7, sumat al desenvolupament econòmic, comerç i tecnològic.^[35] França va assumir la presidència del G-7 en 2019 i el president Emmanuel Macron va donar continuïtat al Consell durant el seu mandat.^[36]

Notes

1. La cimera havia de celebrar-se a La Maddalena, però el govern italià va decidir traslladar-la a la regió d'Abruços per mostrar el seu suport després del Terratrèmol de L'Aquila de 2009.^[16]
2. L'organització de la cimera va modificar les dates i el lloc de celebració. La ciutat inicialment designada per rebre els mandataris fou Chicago.^[20]
3. La cimera s'havia de celebrar a Sotxi, Rúsia, però després de l'exclusió, la Unió Europea es va oferir a organitzar-la.^[22]
4. El President Trump va suspendre la celebració de la cimera a causa de la Pandèmia de COVID-19.^[31]