Jableh

Jableh (àrab: جبلة, Jabla, també anomenada Jebleh, Jabala o Jablah) és una ciutat costanera mediterrània de Síria,^[1] situada 25 km al nord de Baniyas i 25 km al sud de Latakia, amb uns 80.000 habitants (cens del 2004). Històricament es correspon amb l'antiga Gabala^[2] i amb la medieval Gibellum, en llatí, o Gibel, en francès. Com a Gabala, va ser ser d'una arxidiòcesi romana d'Orient i continua sent una seu titular catòlica llatina. Conté la tomba i la mesquita d'Ibrahim ibn Àd·ham, un llegendari místic sufí que va renunciar al seu tron de Balkh i es va dedicar a les oracions durant la resta de la seva vida.

Aquest article tracta sobre la ciutat siriana de Jableh. Si cerqueu la ciutat de l'Azerbaidjan coneguda com Gabala o Qabala, vegeu «Qabala».

Dades ràpides Tipus, Lloc ...

D'altra part, Jableh ha estat habitada des d'almenys el segon mil·lenni aC.^[3] La ciutat formava part del regne ugarític i als arxius d'aquesta ciutat s'esmenta amb el nom Gbʿly cap al 1200 aC.^[4] Aquest primer nucli de població s'ha identificat amb el jaciment arqueològic de Tell Tweini, situat a menys d'un quilòmetre del centre de la ciutat moderna.

Posteriorment, Gabala va ser una important ciutat hel·lenística i després romana. Una de les principals restes d'aquest període és el teatre, amb capacitat per a uns 7.000 espectadors. A prop de la vora del mar es van trobar restes encara més antigues que daten de l'edat del ferro o de l'era fenícia.

En època cristiana fou seu primer d'un bisbat i després d'un arquebisbat. Es coneixen deu arquebisbes de la ciutat entre el 325 i el 553, entre els quals destaca Severià de Gabala. Al segle vi fou posada sota dependència del patriarcat d'Antioquia.

La regió de Jableh es va incorporar a l'Imperi Islàmic durant la conquesta de Síria, entre els anys 637 i 642, ocupada pel general Abu-Ubayda ibn al-Jarrah. Els musulmans van reforçar les defenses de la ciutat i s'hi va construir una ciutadella que complementava les fortificacions d'època romana d'Orient. Tanmateix, el 969 l'exèrcit de Nicèfor Focas va reconquerir-la i gran part de la regió va tornar al control de l'Imperi Romà d'Orient. Després que els musulmans la recuperessin, Joan Tsimiscés la va ocupar el 975, per tornar a mans àrabs el 985, que la van incorporar al jund de Homs. Represa pels romans d'Orient, el 1080 o 1081 el cadi Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Mansur, conegut com a Ibn Sulayha, la va capturar. Atacada tres vegades pels croats, el cadi local la va entregar a l'atabeg de Damasc Tughtikín l'agost del 1101, però la guarnició de Damasc fou expulsada poc després pels Banu Ammar de Trípoli.^[5]^[6] Els alauites van començar a estendre's per la zona a principis del segle xi. En època islàmica la ciutat fou seu d'un bisbat jacobita.

El juliol de 1188 Saladí en va expulsar els croats durant la Tercera Croada i fou part dels governs d'al-Afdal i després d'al-Zahir. Després se la van disputar templaris i hospitalers entre 1192 i 1285. En aquest darrer any fou ocupada pel sultà mameluc Kalawun i durant segles fou centre de pelegrinatge a una tomba local, del santó sufita del segle viii Ibrahim ibn Adham

Poc després Gabala va ser conquerida per Tancred i els genovesos el 23 de juliol de 1109,^[7] que l'anomenaren Gibellum i la van incorporar al Principat d'Antioquia, un dels estats croats. El 1126, les ciutats de Latakia i Gibellum van ser l'escreix de la princesa Alícia, filla del rei Balduí II de Jerusalem.^[8] Durant aquest període Gibellum va ser seu d'un bisbat catòlic, que el 1144, quan Zengi va conquerir el comtat d'Edessa, era regit per Hug de Jabala, que va informar de la caiguda d'Edessa al papa Eugeni III i va ser la primera persona a parlar del Preste Joan. La ciutat va ser capturada per Saladí el juliol de 1188 o 1189, durant la Tercera Croada. Represa pels croats, se la disputaren templers i hospitalers, entre 1192 i 1285, fins que fou ocupada pel soldà mameluc Qalàwun.

Durant el període mameluc, encara hi havia una mesquita d'època aiúbida a la ciutat, probablement fundada per membres del seguici o de l'exèrcit de Saladí.^[9] El 1318, una revolta dels alauites de les terres altes dels voltants va provocar un atac a Jableh abans que una columna mameluca enviada des de Trípoli pogués reprendre'n el control. El famós viatger marroquí Ibn Battuta va visitar Jableh el 1326.

En època otomà (1516–1918), Jableh, anomenada جبله, Cebele, en turc otomà, va formar primer una subdivisió del sanjaq de Trípoli, abans de convertir-se en seu del seu propi sanjaq el 1547–1548.^[10] El districte o nàhiya de Jableh comprenia una vuitantena de pobles a més de Jableh, la majoria dels quals estaven habitats per alauites.^[11] El 1564, la província de Jableh estava governada pel fill de Janbulad ibn Qasim al-Kurdi, el sancak-beyi de Kilis. La ciutat de Jableh va guanyar una importància especial amb la conquesta otomana de Xipre, que es troba a només 120 km en línia recta, mar endins, el 1570. El governador i el qadi (‘jutge’) de Jableh van rebre nombroses ordres del govern otomà per protegir la zona contra els pirates que omplien la Mediterrània i contra els alauites rebels durant les dècades següents.^[12] La ciutat i la província de Jableh van perdre importància a mesura que Latakia va augmentar en importància al segle xviii. A finals del segle xix, la província de Jableh es va dividir en vint noves nàhiyes.

El 23 de maig de 2016, l'Estat Islàmic va reivindicar la responsabilitat de quatre atemptats suïcides amb bomba a Jableh, que fins aleshores pràcticament no s'havia vist afectada per la Guerra Civil Síria iniciada el 2011. Presumptament dirigits a assemblees alauites, els atemptats van matar més d'un centenar de persones. A Tartus, amb un aïllament similar, tres terroristes més van matar 48 persones.

Història

Esport

Galeria d'imatges

Referències

Bibliografia

Wikiwand - on