2016
any de traspàs From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres. En el calendari gregorià és el 2016è any de l'era comuna o de l'era cristiana, el 16è any del tercer mil·lenni i del segle xxi, i el 7è any de la dècada del 2010.
Remove ads
Esdeveniments
- Països Catalans
- 10 de gener, Catalunya: investidura de Carles Puigdemont i Casamajó com a 130è president de la Generalitat de Catalunya[1][2]
- 16 de gener, Catalunya: es compliren 300 anys de la promulgació del Decret de Nova Planta,[3] que annexionà el país a la Corona de Castella com a territori conquerit i el sotmeté a l'administració militar en abolir-ne totes les institucions de sobirania política (Guerra de Successió), pel Consejo de Castilla, en nom del rei Felip V.
- 23 de maig, Vila de Gràcia: El desallotjament del Banc Expropiat acaba amb intensos enfrontaments entre manifestants i Mossos d'Esquadra.
- 30 de novembre: Addis Abeba, Etiòpia: La Unesco declara les Falles de València Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.[4]
- Resta del món
- 2 de gener, Iran: Durant les protestes contra l'execució de l'imam xiïta Nimr Baqir al-Nimr a l'Aràbia Saudita alguns manifestants perpetren un atac contra l'ambaixada saudita a Teheran i el consolat de Mashad.[5]
- 7 de gener, Zliten, Líbia: Atemptat a Zliten, un grup de presumptes extremistes islàmics detonen un camió bomba en un centre de formació policial.
- 7 de febrer, Algèria: El parlament aprova la nova Constitució d'Algèria del 2016.
- 9 de febrer, Bad Aibling, Alemanya: Accident ferroviari de Bad Aibling
- 3 de maig, Londres, Regne Unit: Eleccions a l'alcalde de Londres (2016)
- 25 de juliol - 1 d'agost, Cracòvia: Jornada Mundial de la Joventut 2016.[6]
- 16 de juliol: Es fa públic l'Informe Chilcot
- 5 d'agost, Rio de Janeiro: Comencen els Jocs d'estiu de la XXXI Olimpíada de l'era moderna, els primers celebrats a l'Amèrica del Sud.[7]
- 20 d'agost, Gaziantep, Turquia: Un atemptat a Gaziantep d'un terrorista suïcida provoca més de 50 víctimes.[8]
- 3 d'octubre, Colòmbia: rebutja l'acord de pau amb la guerrilla i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia en un referèndum, que es va celebrar ahir, amb 50.2%.[9]
- 21 d'octubre: El Ciberatac contra Dyn, consistent en múltiples atacs distribuïts de denegació de servei contra els sistemes operats pel proveïdor de Domain Name System (DNS) Dyn, provoca que grans plataformes i serveis d'Internet i romanguessin inaccessibles a un gran nombre d'usuaris d'Europa i Amèrica del Nord.[10][11]
- 11 de desembre, el Caire, Egipte: L'atemptat del Caire de desembre de 2016 contra l'església copta de Sant Pere i Sant Pau, prop de la Catedral de Sant Marc, mata 24 persones
- 25 de desembre, Sotxi, Rússia: L'accident d'un vol militar rus sobre el mar Negre provoca 92 víctimes
Cinema
- Morts
.jpg)
Còmics
34 Saló de Barcelona
Steve Dillon (n. 1962)
R. Hausman (n. 1936)
El 27 de novembre morí l'autor valentí Micharmut.
- 22 d'octubre: mor als cinquanta-quatre anys el dibuixant Steve Dillon, co-creador de la sèrie Preacher junt amb Garth Ennis.
- 17 d'agost: mor als huitanta-cinc anys l'escriptor barceloní Víctor Mora, creador d'El Capitán Trueno.
- 11 de juliol: mori als cinquanta-tres anys l'editor alcoià Paco Camarasa, fundador d'Edicions de Ponent.
- 7 de juliol: Marvel anuncia una nova identitat per a Iron Man amb la introducció de l'adolescent afroamericana Riri Williams, a cura de Bendis i Stefano Caselli.
- Del 24 al 26 de juny tingueren lloc les V Jornades del Còmic de València.
- 25 de maig: Marvel reescriu l'origen del Capità Amèrica en una nova sèrie a càrrec de Nick Spencer i Jesús Sáiz.
- 14 de maig: Dia del Còmic Gratuït en Europa.
- 6 de maig: Free Comic Book Day en Amèrica del Nord.
- Del 5 al 8 de maig tingué lloc el 34 Saló del Còmic a Montjuïc amb 118.000 visitants i premis per a Ekhö, Els fantasmes de Gaudí, Javi de Castro, Josep Maria Blanco Ibarz, Lele Vianello, Nimio, Paolo Eleuteri Serpieri i Spirou.
- 28 d'abril: morí el dibuixant való René Hausman, autor de les sèries Laïyna i Saki et Zunie.
- 24 d'abril: presentació del manga Sant Jordi de Nicola Piras a l'Alguer.
Música
Dansa i deport
El 4 d'abril, Miguel, Pere i Héctor guanyaren el XXV Circuit Professional d'Escala i Corda front a Soro III i Salva;[12] el primer d'abril, Ricard, Sanchis i Robert guanyaren la XXIII Lliga Professional de Raspall a Oliva;[13] a l'estiu es disputà la primera edició del Trofeu Vila-real CF (hereu del Trofeu Salvador Sagols) i Puchol II guanyà el XXXI Individual d'Escala i Corda.
Ricard, Sanchis i Robert
Puchol II campió
Els XXXI Jocs Olímpics d'Estiu, els primers celebrats al continent sud-americà, tingueren lloc a Rio de Janeiro entre el 5 i el 16 d'agost.
Premis Nobel
Videojocs
El 6 de juliol Nintendo publicà el seu primer joc-aplicació, Pokémon Go.
Rockstar Games estrenà el seu motor de videojoc propi, anomenat Rockstar Advanced Game Engine (abreujat RAGE), en el títol Rockstar Games presents Table Tennis.
Remove ads
Naixements
Les persones nascudes el 2016 faran 9 anys durant el 2025.
Remove ads
Necrològiques
- Categoria principal: morts el 2016
Entre les morts destacades de l'any hi ha les de Muriel Casals i Johan Cruyff, Núria Pompeia o Rita Barberà; els artistes de cine Carrie Fisher i Bud Spencer, el boxejador Muhammad Ali, els cantants David Bowie i Leonard Cohen, el compositor Pierre Boulez, els escriptors Umberto Eco i Lars Gustafsson, el músic Toots Thielemans o el productor George Martin.
- Països Catalans
- 4 de gener - Madrid: Aurora Pons, destacada ballarina catalana, que fou primera ballarina del Teatre del Liceu[14]
- 27 de gener - Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà: Carles Hac Mor, escriptor català (77 anys).
- 14 de febrer - Barcelona: Muriel Casals i Couturier, economista i política catalana, figura clau del procés independentista català (70 anys).
- 23 de febrer - Barcelona: Salvador Reguant i Serra, geòleg, paleontòleg i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC.
- 29 de febrer - Creixell, Tarragona: Consuelo Colomer Francés, pianista i compositora valenciana. (n.1930)[15]
- 5 de març - Girona: Dolors Condom i Gratacòs, catedràtica i llatinista catalana[16]
- 6 de març - Barcelona: Joaquín Yarza Luaces, historiador de l'art especialitzat en medieval, catedràtic a la Universitat Autònoma de Barcelona
- 13 de març - Barcelona: Maria Font i Bernaus, mecenes i promotora cultural catalana[17]
- 17 de març - Palau-solità i Plegamans: Maria Víctor Gil, atleta catalana, campiona de la Cursa Jean Bouin cinc anys seguits, del 1947 al 1951 (n. 1926).
- 18 de març - Berga, Berguedà: Josep Maria Ballarín i Monset, capellà i escriptor. Popularment conegut pel seu personatge "Mossèn Tronxo" (96 anys).
- 24 de març - Barcelona: Johan Cruyff, jugador i entrenador de futbol estretament vinculat amb el Barça (68 anys).[18]
- 1 d'abril - Barcelona: Josep Maria Dexeus i Trias de Bes, ginecòleg[19]
- 23 d'abril - Barcelona: Esteve Polls i Condom, actor i director teatral.[20]
- 3 de maig - Barcelona: Mey Hofmann, destacada cuinera catalana[21]
- 30 de maig - Barcelona: Josefina Peraire, poetessa, ceramista i escultora catalana[22]
- 2 de juny - Argelaguer, la Garrotxa: Josep Pujiula i Vila, el Tarzan d'Argelaguer, artista d'art brut (79 anys).
- 2 de juliol - Guayaquil: Montserrat Maspons i Bigas, promotora cultural catalana[23]
- 1 d'agost - Girona: Joan Ensesa i Roura, cromador i restaurador de metalls gironí
- 7 d'agost - València: Dolores Vargas, de sobrenom «la Terremoto», cantant i actriu catalana[24]
- 2 de setembre - Barcelona: Ariana Benedé Jover, activista contra la leucèmia i impulsora del Projecte ARI[25]
- 29 de setembre - Madrid: Amparo Valle Vicente, actriu valenciana de cinema, televisió i teatre, i també directora teatral[26]
- 30 d'octubre - Santa Eugènia de Ter: Núria Terés i Bonet, biòloga, professora i activista política, fou regidora de Girona[27]
- 13 de novembre - Barcelona: Maria Pilar Busquet i Medan, política aranesa, síndica d'Aran[28]
- 20 de novembre: Francesc Todó i Garcia, pintor tortosí
- 23 de novembre - Madrid: Rita Barberà Nolla, alcaldessa de València entre 1991 i 2015
- 27 de novembre: Micharmut, dibuixant de còmics valencià
- 4 de desembre - Catalunya Nord, Llorenç Planes, activista nord-català fundador d'Unitat Catalana (60 anys).[29]
- 19 de desembre - Barcelona: Alfons Quintà i Sadurní i Victòria Bertran (cas de violència masclista)
- 25 de desembre:
- ? : Núria Pompeia, dibuixant barcelonina
- Arenys de Mar: Elvira Elias i Cornet, il·lustradora i escriptora de llibres infantils i cançoners[30]
- Resta del món
- 5 de gener, Baden-Baden, Baden-Württemberg, Alemanya: Pierre Boulez, compositor i director d'orquestra francès[31]
- 8 de gener, Scanzorociate, Bèrgam: Maria Teresa de Filippis, pilot de curses automobilístiques italiana.[32]
- 10 de gener, Nova York, Estats Units: David Bowie, músic i compositor britànic (69 anys).[33]
- 14 de gener,
- Londres, Regne Unit: Alan Rickman, actor i director de cinema i teatre anglès (69 anys).[34]
- Beirut: Anissa Rawda Najjar, activista libanesa pels drets de les dones (n. 1913).[35]
- 18 de gener,
- Ouagadougou: Leila Alaoui, fotògrafa i videoartista franco-marroquina, assassinada en un atac terrorista[36]
- Dinamarca: Else Marie Pade, compositora pionera de música electrònica (n. 1924).[37]
- La Paz, Bolívia: Armando Loaiza, diplomàtic i ministre d'exteriors (2005-2006) bolivià.
- 27 de gener, Neuilly-sur-Seine, França: Jean-Louis Martinoty, musicòleg, escriptor i director d'escena francès.
- 30 de gener: Girolamo Arnaldi, historiador i professor universitari italià.
- 16 de febrer, el Caire, Egipte: Boutros Boutros-Ghali, diplomàtic egipci, secretari general de les Nacions Unides (93 anys).
- 19 de febrer:
- Milà, Itàlia: Umberto Eco, semiòleg, filòsof i escriptor italià
- Monroeville (Alabama): Harper Lee, escriptora nord-americana[38]
- 25 de gener, Bex, Suïssa: Denise Duval, soprano lírica francesa coneguda per les seves interpretacions de Francis Poulenc[39]
- 2 de març, La Esperanza, Hondures: Berta Cáceres, activista ambientalista que morí assassinada[40]
- 6 de març, Bel-Air, Califòrnia: Nancy Reagan, advocada, actriu i primera dama dels Estats Units de 1981 a 1989[41]
- 8 de març, Londres, Anglaterra: George Martin, músic anglès, productor musical del grup The Beatles[42]
- 10 de març, Londres: Anita Brookner, premiada novel·lista anglesa i historiadora de l'art[43]
- 11 de març, Santa Monica: Keith Emerson, teclista anglés, ex membre d'Emerson, Lake and Palmer
- 21 de març, Los Altos, Califòrnia: Andrew Grove, científic hongarès, un dels primers empleats de la companyia estatunidenca Intel (n. 1936)
- 23 de març, Bogotà: Gloria Galeano Garcés, agrònoma i botànica colombiana centrada en la taxonomia de la família de les arecàcies.[44]
- 26 de març, Patagonia, Arizona, EUA: Jim Harrison, escriptor estatunidenc[45]
- 31 de març, Miami: Zaha Hadid, important arquitecta iraquiana, del corrent del desconstructivisme[46]
- 4 d'abril, Madrid: Chus Lampreave, actriu espanyola[47]
- 8 d'abril, Tucson, Arizona: Elizabeth Roemer, astrònoma nord-americana especialitzada en l'estudi d'estels i asteroides[48]
- 12 d'abril, Lima (Perú): Luis Rey de Castro, periodista
- 13 d'abril: Józef Walczak, entrenador i futbolista polonès que jugava en la demarcació de defensa.
- 21 d'abril,
- Chanhassen, EEUU: Prince Rogers Nelson, músic, cantant i compositor estatunidenc.
- Kobe: Utako Okamoto, metgessa japonesa que descobrí l'àcid tranexàmic (n. 1918).[49]
- 29 d'abril: Xi'an, Shaanxi, Xina: Chen Zhongshi, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de 1997[50]
- 6 de maig, Santiago de Xile: Margot Honecker, política alemanya, Ministra d'Educació de la RDA (89 anys).[51]
- 24 de maig, París: Bruno-René Huchez, productor i guionista francès
- 25 de maig, Pequín, Xina: Yang Jiang, dramaturga, escriptora i traductora xinesa, especialment coneguda per la traducció d'obres occidentals com El Quixot[52]
- 31 de maig, Tindouf: Mohamed Abdelaziz, secretari general del Front Polisario i president a l'exili de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD)
- 3 de juny, Scottsdale (Arizona): Muhammad Ali, boxador olímpic i activista estatunidenc
- 27 de juny, Roma: Bud Spencer, actor i esportista italià
- 1 de juliol, París: Yves Bonnefoy, poeta, crític d'art i traductor francès (n. 1923).[53]
- 2 de juliol: Elena Sánchez Ramos, periodista espanyola.
- 1 d'agost, Morges, Suïssa: Anna de Borbó-Parma, reina de Romania (n. 1923).[54]
- 2 d'agost, Damanhūr, Egipte: Ahmed Hassan Zewail, químic nord-americà d'origen egipci, Premi Nobel de Química de l'any 1999[55]
- 9 d'agost, Trieste, Itàlia: Marisa Madieri, professora i escriptora[56]
- 13 d'agost, Bry-sur-Marne: Françoise Mallet-Joris, escriptora franco-belga[57]
- 25 d'agost, París, França: Sonia Rykiel, modista i dissenyadora francesa[58]
- 30 d'agost, Praga: Věra Čáslavská, gimnasta artística txeca, guanyadora d'onze medalles olímpiques[59]
- 10 de setembre, Berlín: Jutta Limbach, jurista i política alemanya (n. 1934).[60]
- 15 de setembre, Boulder, Colorado: Deborah S. Jin, física estatunidenca, pionera en química quàntica molecular polar[61]
- 16 de setembre, Roma, Itàlia: Carlo Azeglio Ciampi, polític i banquer italià, que va ser Primer Ministre entre el 1993 i el 1994 i President entre els anys 1999 i 2006[62]
- 25 de setembre, Amman, Jordània: Nahed Hattar, escriptor i activista polític ateu jordà.
- 2 d'octubre, Lincoln, Anglaterra: Neville Marriner, violinista i director d'orquestra[63]
- 13 d'octubre, Milà, Itàlia: Dario Fo, dramaturg, director teatral i actor guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1997.
- 17 d'octubre, Madrid: Elena Santonja, presentadora espanyola de televisió, pintora i actriu ocasional[64]
- 20 d'octubre, Kawagoe, Japó: Junko Tabei, primera dona muntanyista a arribar al cim de l'Everest 1939).[65]
- 22 d'octubre, Nova York, EUA: Steve Dillon, dibuixant de còmics anglés, co-creador de la sèrie Preacher junt amb Garth Ennis.
- 7 de novembre,
- Los Angeles: Leonard Cohen, cantant i escriptor de Mont-real[66]
- Miami: Janet Reno, jurista estatunidenca, Fiscal General dels EUA (n. 1938).[67]
- 9 de novembre, Madrid: La Veneno, vedet andalusa
- 11 de novembre, Viena: Ilse Aichinger, escriptora austríaca[68]
- 20 de novembre, Atenes: Konstandinos Stefanópulos, polític grec
- 22 de novembre, Andorra (Aragó): José Iranzo Bielsa el Pastor de Andorra, cantant de jota
- 24 de novembre,
- Madrid: Marcos Ana, poeta castellà
- Kingston, Nova York: Pauline Oliveros, compositora americana, acordionista i pionera de la música electrònica[69]
- 25 de novembre, l'Havana: Fidel Castro, polític cubà[70]
- 28 de novembre, Sant Petersburg: Mark Taimànov, Gran Mestre Internacional
- 29 de novembre, San José (Costa Rica): Luis Alberto Monge, expresident de Costa Rica (90 anys).
- 4 de desembre, Yvelines: Gotlib, dibuixant de còmics parisenc
- 6 de desembre, Mannings Heath: Peter Vaughan, actor anglès
- 7 de desembre
- Hellerup: Paul Elvstrøm, regatista danès
- Londres: Greg Lake, cantant i baixista, membre d'Asia, ELP i King Crimson
- Múnic: Hildegard Hamm-Brücher, política alemanya, fou ministra d'Estat al Ministeri federal dels Afers estrangers[71]
- 8 de desembre, Columbus: John Glenn, astronauta estatunidenc
- 13 de desembre, Oakland, Califòrnia, EUA: Thomas Schelling, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 2005.
- 18 de desembre, Los Angeles: Zsa Zsa Gabor, actriu estatunidenca d'origen hongarès.[72]
- 20 de desembre, Meudon: Michèle Morgan, actriu francesa[73]
- 25 de desembre,
- Goring-on-Thames: George Michael, cantant anglès d'origen grec (53 anys)
- Princeton, Nova Jersey: Vera Rubin, astrònoma estatunidenca, pionera en l'estudi de les corbes de rotació galàctiques[74]
- 27 de desembre, Califòrnia: Carrie Fisher, actriu americana (60 anys).
Edward Albee 
Alfredo Chocolate
Alexis Arquette
David Bowie
Johan Cruyff
Leonard Cohen
Fidel Castro
Aleš Debeljak
Umberto Eco
Carrie Fisher
George Michael
Gianmaria Testa
_(cropped).jpg)
Remove ads
Notes
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads