Georges de Rham

Georges de Rham (Roche, 10 de setembre de 1903 - Lausana, 7 d'octubre de 1990) va ser un matemàtic i alpinista suís.

Georges de Rham

Biografia
Naixement	10 setembre 1903 Roche (Suïssa)
Mort	7 octubre 1990 (87 anys) Lausana (Suïssa)
President Unió Matemàtica Internacional
1963 – 1966 ← Rolf Nevanlinna – Henri Cartan →
President Societat Matemàtica Suïssa
1944 – 1945 ← Paul Buchner – Max Gut →
Dades personals
Formació	Facultat de Ciències de París - doctorat (–1931) Universitat de Göttingen (1930–1931) Universitat de París (1926–1928) Universitat de Lausana (1921–1925) Institut de la Ciutat de Lausanne (1919–1921)
Tesi acadèmica	Sur l’analysis situs des variétés à n dimensions  (1931 )
Director de tesi	Élie Cartan i Henri Lebesgue
Activitat
Camp de treball	Topologia
Lloc de treball	Ginebra Lausana
Ocupació	matemàtic, topòleg, professor universitari
Ocupador	Universitat de Ginebra (1936–1973) Universitat de Lausana (1932–1971)
Membre de	Acadèmia de Ciències de Göttingen Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia Francesa de les Ciències
Professors	Gustave Dumas i Dmitri Mirimanoff
Influències	Élie Cartan
Obra
Obres destacables cohomologia de De Rham teorema de De Rham-Weil invariant de De Rham seqüència espectral de Hodge-de Rham corba de De Rham
Estudiant doctoral	André Petermann, Pierre-Denis Methée, Pierre Jeanquartier, Serge Maumary, Oscar Burlet, Jean-Claude Holy, Mohammad Mahdavi-Ardebili i Manoutcher Vassal
Família
Pares	Léon de Rham i Marie Louise Du Pasquier
Premis
(1979)  Premi de la Ciutat de Lausanne (1965)  Premi Marcel Benoist (1961)  doctor honoris causa per l'ETH Zürich (1960)  doctor honoris causa from the University of Lyon (en) (1955)  doctor honoris causa from the University of Grenoble (en) (1954)  doctor honoris causa per la Universitat d'Estrasburg

Vida i Obra

Nascut a Roche, una petita vila del cantó de Vaud, la família es va traslladar el 1919 a Lausana.^[1] Després d'una escolarització clàssica (llatí, grec, filsofia, etc.),^[2] va estudiar ciències a la universitat de Lausana entre 1921 i 1924,^[3] on els professors Gustave Dumas i Dmitri Mirimanoff el van fer inclinar per les matemàtiques. A partir de 1926, va continuar estudis a París^[4] on va obtenir el doctorat el 1931 amb una tesi, dirigida per Élie Cartan, que el va fer célebre immediatament.^[5] Després d'una breu estança a la universitat de Göttingen, va ser nomenat el 1932 professor de la universitat de Lausana, on va romandre fins a la seva retirada el 1971. A més, des de 1936, va ser, simultàniament, professor de la universitat de Ginebra.

A més de matemàtic va ser un consumat alpinista: amb el seu amic Alfred Tissières, va obrir noves vies a diversos cims com el Bietschhorn (1947)^[6], cara sud del Täschhorn (1944) o l'aresta nord de la Dent Blanche (1943)^[7]; va ser un membre molt actiu del Club Alpí Suís pel qual va publicar articles a la seva revista i també va publicar algunes guies de muntanya.

Com matemàtic, i des del seu període a París, de Rham es va interessar sempre per la topologia^[8], branca de les matemàtiques que sempre va ser el seu camp de recerca. Ja a la seva tesi doctoral de 1931, va incorporar una idea que va ser central a la topologia de tot el segle XX: la cohomologia de De Rham.^[9][10][11] També va ser l'introductor del concepte matemàtic de corrent, com una funció lineal contínua de formes diferencials,^[12] va abordar de forma original la teoria de les formes harmòniques^[13] i va estudiar la reductibilitat de la varietat de Riemann.^[14]