Gil·lespita

La gil·lespita^[2][3] o gillespita^[4] és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup de la gil·lespita. Rep el nom en honor del senyor Frank Gillespie de Richardson, Alaska, qui va recollir l'exemplar tipus en una morrena.

Gil·lespita
Fórmula química	BaFe2+Si₄O10
Epònim	Frank Gillespie of Richardson (en)
Localitat tipus	Dry Delta, Serralada d'Alaska, Alaska, Estats Units
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EA.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EA.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.01a
Dana	71.2.3.2
Heys	14.7.7
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 7,49 Å; c = 16,05 Å;
Duresa (Mohs)	4
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,621 nε = 1,619
Birefringència	δ = 0,002
Impureses comunes	Al, Mn
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Símbol	Gls
Referències	[1]

Característiques

La gil·lespita és un silicat de fórmula química BaFe²⁺Si₄O₁₀. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gil·lespita pertany a «09.EA: Fil·losilicats, amb xarxes senzilles de tetraèdres amb 4-, 5-, (6-), i 8-enllaços» juntament amb els següents minerals: cuprorivaïta, effenbergerita, wesselsita, ekanita, apofil·lita-(KF), apofil·lita-(KOH), apofil·lita-(NaF), magadiïta, dalyita, davanita, sazhinita-(Ce), sazhinita-(La), okenita, nekoïta, cavansita, pentagonita, penkvilksita, tumchaïta, nabesita, ajoïta, zeravshanita, bussyita-(Ce) i plumbofil·lita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Dry Delta, a la serralada d'Alaska (Alaska, Estats Units). També ha estat descrita en altres indrets de Califòrnia (Estats Units), Canadà i Mèxic.