Giovanni Paolo Cima
compositor italià From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Giovanni Paolo Cima, també conegut amb el nom de Gian Paolo Cima (1570 – Milà, 1622) fou un compositor i organista italià.
Cima va viure en l'època del Barroc i fou contemporani de Claudio Monteverdi i Girolamo Frescobaldi. Provenia d'una família de músics i fou una de les figures principals dintre de la música de Milà, germà d'Andrea Cima. Va ser director de música i organista a Saint Marie de la Capella San Celso de Milà el 1610.[1] Fou un conservador de la música d'església en general, però en la seva obra instrumental es mostrà més innovador. Va ser el primer compositor a publicar trios sonates, i d'aquest fet en feu ús en la combinació de dos instruments aguts i el baix continu. Va publicar una sonata en trio (per a violí, cornett i baix continu), en la seva col·lecció de 1610. Es tracta d'una obra d'un sol moviment, composta a través d'una integració temàtica i una exhibició virtuosa.[1]
Cima va morir a Milà durant la pesta de 1630, a l'edat d'uns 60 anys.[1] El seu fill Giovanni Battista Cima no s'ha de confondre amb el pintor Giovanni Battista Cima, anomenat Cima da Conegliano, que no tenia cap relació.
Remove ads
Obres principals
- 1599: Il primo libro delli motetti, per a quatre veus
- 1602: Ricercare per a orgue
- 1606: Partito di ricercari & canzoni alla francese
- 1610: Concerti ecclesiastici, per a 8 veus, juntament amb una missa, dos Magnificats, i sis sonates de 2 a 4 instruments i baix continu.
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads