Giuseppe Emanuele Modigliani

Giuseppe Emanuele Modigliani (Liorna, 28 d'octubre de 1872 – Roma, 5 d'octubre de 1947) va ser un advocat i polític italià socialista, diputat del 1913 al 1929 i del 1946 al 1947.^[1][2]

Giuseppe Emanuele Modigliani

Biografia
Naixement	28 octubre 1872 Liorna (Itàlia)
Mort	5 octubre 1947 (74 anys) Roma
Sepultura	Cementiri Monumental Verano
Diputat al Parlament del Regne d'Itàlia
27 de novembre de 1913 – 27 de gener de 1929
Diputat a la Cambra dels Diputats
15 de juliol de 1946 – 5 d'octubre de 1947
Dades personals
Ideologia	Antifeixisme
Formació	Universitat de Pisa
Activitat
Lloc de treball	Roma
Ocupació	polític
Partit	Partit Socialista Italià
Membre de	Consulta Nacional
Família
Cònjuge	Vera Modigliani
Mare	Eugénie Garsin
Germans	Amedeo Modigliani
Llista Diputat a l'Assemblea Constituent d'Itàlia 25 juny 1946 – 31 gener 1948 Diputat de la Consulta Nacional del Regne d'Itàlia 25 setembre 1945 – 24 juny 1946 Diputat del Regne d'Itàlia 24 maig 1924 – 21 gener 1929 Legislatura: 27a legislatura del Regne d'Itàlia Diputat del Regne d'Itàlia 11 juny 1921 – 25 gener 1924 Legislatura: 26a legislatura del Regne d'Itàlia Diputat del Regne d'Itàlia 1r desembre 1919 – 7 abril 1921 Legislatura: 25ena legislatura del Regne d'Itàlia Diputat del Regne d'Itàlia 27 novembre 1913 – 29 setembre 1919 Legislatura: 24a legislatura del Regne d'Itàlia

Biografia

Va nàixer al si d'una família burgesa d'origen jueu.^[3] Era el germà gran del pintor Amedeo Modigliani. Estudià dret i fou durant aquell període a la universitat que s'acostà al moviment socialista.

Fou elegit diputat pel Partit Socialista Italià per la Toscana el 1913 i ocupà l'escó fins a la decadència el 1926. El 14 de juny de 1918 va presentar una de les primeres propostes de modificació del reglament parlamentari italià, que preveia l'establiment de comissions permanents.^[4]

Durant gran part de la seva vida lluità contra el feixisme.^[5]

Fou escollit novament diputat a les eleccions legislatives italianes de 1946 a l'Assemblea Constituent pel Partit Socialista Democràtic Italià, ocupant l'escó fins a la seva mort.^[6]