Giusto Bellavitis

Giusto Bellavitis (Bassano del Grappa, 22 de novembre de 1803 - Tezze sul Brenta, 6 de novembre de 1880) fou un matemàtic italià.

Giusto Bellavitis

Biografia
Naixement	22 novembre 1803 Bassano del Grappa (República d'Itàlia)
Mort	6 novembre 1880 (76 anys) Tezze sul Brenta (Regne d'Itàlia)
Sepultura	Cimitero Maggiore di Padova 45° 24′ 45″ N, 11° 50′ 57″ E
Senador del Regne d'Itàlia
1866 –
Rector Universitat de Pàdua
1866 – 1867 – Giuseppe De Leva →
Activitat
Camp de treball	Geometria algebraica
Ocupació	matemàtic, polític
Ocupador	Universitat de Pàdua (1845–) Bassano del Grappa (1822–1843)
Membre de	Accademia Nazionale dei Lincei (1879–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1873–) Istituto Veneto di Scienze, Lettere ed Arti (1840–)
Obra
Obres destacables Equipol·lència
Altres
Títol	Comte
Cònjuge	Maria Tavelli
Pares	Ernesto Bellavitis i Giovanna Navarini

Vida i Obra

Observationes de quibusdam solutionibus analyticis (1847)

Bellavitis va estudiar pel seu compte mentre era administratiu a l'ajuntament de Bassano, sense obtenir mai cap titulació oficial. Malgrat això, va ser admès al Institut Venecià el 1840 i el 1843 donava classes de matemàtiques al Institut de Vicenza.^[1] El 1845 va ser escollit catedràtic de geometria descriptiva a la universitat de Pàdua, càtedra que canviaria per la d'àlgebra i geometria analítica després de l'unificació italiana.^[2]

Bellavitis va tenir un fill que també va ser professor a la universitat de Pàdua. Va ser nomenat pel govern, senador del Regne d'Itàlia. Va ser membre de l'acadèmia dei Lincei i de la Società Italiana delle Scienze, deta dei XL (eren quaranta membres).

Bellavitis és recordat pel seu càlcul d'equipol·lències (1835), que cal entendre com un antecedent del concepte de vector.^[3] Per això, pot ser considerat el primer matemàtic en definir les operacions amb vectors^[4] en el espai.^[5]