Glicòsids cianogènics

Els glicòsids cianogènics són compostos vegetals naturals que es troben en nombroses plantes com la mandioca, produïts com a part del seu metabolisme secundari.^[1][2][3] Es classifiquen com fitoanticipines i estan formats per una aglicona i un sucre, generalment una glucosa.^[3] Quan l'aglucona pateix una hidròlisi enzimàtica del seu grup nitril a un pH àcid, s'allibera àcid cianhídric (HCN).^[1][2] Tanmateix, els glicòsids cianogènics deriven d'aminoàcids alifàtics com la L-alanina o la L-isoleucina o d'altres aromàtics.^[2][3][4]

Aquestes substàncies constitueixen prop del 90% del grup de toxines vegetals que ofereixen protecció contra microorganismes o animals invasors, i se'n coneixen més de 100 varietats diferents de glucòsids cianogènics.^[1][3]

L'exposició a l'àcid cianhídric pel consum d'una planta cianogènica pot provocar intoxicacions que generen malalties cròniques i agudes en l'ésser humà;^[2] per tant, el potencial tòxic d'una planta depèn de la seva capacitat d'alliberar cianur d'hidrogen en concentracions letals.^[3]

Tolerància de la planta al cianur

Els glucòsids cianogènics s'acumulen en el vacúol de la cèl·lula vegetal, mentre que les beta-glucosidades que hidrolitzen el sucre a l'espai apoplàstic. En plantes dicotiledònies, aquests enzims s'uneixen a la paret cel·lular, mentre que en monocotiledònies es troben entre el citoplasma i els cloroplasts. Aquesta diferent compertimentalització entre els diferents substrats afavoreix la supervivència de la planta^[3]

La producció d'aquests compostos poden afavorir el procés de creixement de la planta.^[3][4] S'ha observat que durant les etapes de pre-germinació fins a la formació de les plàntules la concentració de cianurs és elevada, per tant, ve regulada per reserves internes d'aquesta toxina.^[4]