Ella pure nel nostro Veneto idioma; ma colla scelta delle parole, e colla robustezza dei sentimenti, ha fatto conoscere che la lingua nostra è capace di tutta la forza e di tutte le grazie dell'arte oratoria e poetica, e che usata anch'essa da mano maestra, non ha che invidiare alla più elegante Toscana. Ella aveva ciò dimostrato altre volte in varie pubbliche azioni, nelle quali vuole il sistema di questa ben regolata Repubblica che del proprio nativo idioma gli Oratori si valgano, e la di Lei naturale facondia, unita al chiarissimo suo talento, ed allo studio incessante di cui si compiace, rende l'E. V. ammirabile nell'età verde in cui si ritrova, e fa sperare in Lei coll'andar degli anni un benemerito cittadino di questa Patria gloriosa.
Goldoni va interessar-se pel teatre des de ben petit, com explica a les seves memòries. Va rebre formació religiosa, filosòfica i es va llicenciar en dret però va abandonar la professió per dedicar-se a escriure, contra consell de la seva família.
Després d'uns intents de produir tragèdies que van acabar en fracàs, es va centrar en la comèdia, seguint l'exemple de Molière (com va afirmar en nombroses ocasions). Va introduir innovacions en l'opera buffa i en les comèdies tradicionals, fins que es va exiliar a França per desavinences amb companys, on la seva fama li va garantir el favor reial.
Remove ads
Estil
Va barrejar elements contemporanis amb les convencions de la Commedia dell'Arte. En la seva concepció del caràcter de les persones, apareixen elements anticlericals i influència de l'humanisme. Els protagonistes acostumen a ser individus de classe mitjana que proven de triomfar en la societat usant la raó però sense oblidar els seus sentiments. Però el que predomina en el seu estil és la sàtira dels costums. Els nobles són presentats com persones arrogants i els de classe més baixa com a mancats de dignitat, ja que només busquen els diners. Cada obra està centrada en un tipus de caràcter, que representa tota la seva classe, amb els seus problemes i preocupacions.
Remove ads
Obres destacades
Commedie
La donna di garbo (1743)
Il servitore di due padroni (1745)
Il bugiardo (1750)
La bottega del caffè (1750)
Il Molière (1751)
La donna saggia (1751)
La serva amorosa (1752)
La locandiera (1752)
Il campiello (1756)
Gl'innamorati (1759)
I rusteghi (1760)
La casa nova (1760)
La smanie per la villeggiatura ; Le avventure della villeggiatura; Il ritorno della villeggiatura (1761)
Sior Todero brontolon (1761)
Le baruffe chiozzotte (1762)
Una delle ultime sere di carnovale (1762)
Il ventaglio (1764)
Le bourru bienfaisant (1771)
Traduccions al català
La vídua desitjada (La vedova scaltra) de Goldoni, traducció catalana publicada a Barcelona per La Novel·la Teatral Catalana l'any 1919La fondista ditxosa. Traducció de Vicenç Albertí de La locandiera. 1820, text perdut representat a Maó.
La vidua astuta. Traducció de V. Albertí de La vedova scaltra). Publicada el 2010. Pamela (Pamela nubile), La dona venjativa (La donna vendicativa), L'enganyador (Il raggiratore), El pare de família (Il padre di famiglia), també traduccions de Vicenç Albertí, es conserven manuscrites a la Biblioteca de Catalunya.
La comèdia de la guerra. Traducció d'Alfred Lucchetti de La guerra. 1968. Representada a Barcelona però inèdita, manuscrit al CDMAE.
Els dos bessons venecians. Adaptació de Joan Serra d' I due gemelli veneziani. 1978, representat a Sabadell i Barcelona però no publicat.
Mirandolina. Adaptació de Jordi Teixidor de La locandiera. 1982, publicada el 1991.
Gresca al Palmar. Adaptació de Juli Leal de Le baruffe chiozzotte. 1983. Representada a València, inèdita.
Un dels últims vespres de Carnaval. Traducció de Carlota Soldevila i Lluís Pasqual d' Una delle ultime sere dal carnovale. 1985
L'autèntic amic. Adaptació de Jordi Teixidor d' Il vero amico. 1988
La família de l'antiquari, o la sogra i la nora. Traducció de Pere Puértolas de La famiglia dell'antiquario. 1993
El cafè. Traducció de Pere Puértolas de La bottega del caffè. 1993
Els enamorats. Traducció de Jaume Melendres de Gl'innamorati. 1993
El ventall. Traducció de Miquel Desclot d' Il ventaglio. 1993
Memòries. Traducció de Joan Casas de Mémoires. 1994
Un cas curiós. Traducció de Feliu Formosa d' Il curioso accidente. 1995.
L'hostalera. Traducció de Núria Furió i Sergi Belbel de La locandiera. 1995.
La serventa amorosa. Traducció de Artur Trias, Anna Lizaran, Francesca Masclans i Ariel García Valdés de La serva amorosa. 1997, publicada al programa de mà de les representacions al Teatre Lliure de Barcelona.
L'estiueig. Adaptació de la "trilogia della villeggiatura" 1999
El Teatre còmic; El criat de dos amos. Traduccions d'Antoni Torreño d' Il teatro comico i Il servitore di due padroni. 2004.
Els feréstecs. Traducció de Lluís Pascual d' I rusteghi.. 2013
Coralina, la serventa amorosa. Traducció d'Oriol Broggi de La serva amorosa. 2023, inèdit.